Edat Mitjana
O Edat Medieval. Període
intermedi de la història
d'Europa enmig de l'Edat Antiga
i l'Edat Moderna. Comença al
segle V amb la caiguda de
l'Imperi Romà d'Occident (476), i
acaba al segle XV amb la caiguda
de Constantinoble (1453) o
l'inici de la colonització
europea d'Amèrica (1492).
Corona de Castella
Entitat històrica que comença
definitivament l'any 1230, quan
Ferran III el Sant es corona rei
de Castella i rei de Lleó, el
qual incloïa els regnes de
Galícia i Astúries.
Reconquesta
Procés mitjançant el qual els
regnes cristians del nord de la
península Ibèrica van conquerir
progressivament l'Àndalus. Es
considera que va començar l'any
722, amb la batalla de
Covadonga, i va finalitzar el
1492 amb la conquesta del regne
de Granada.
Carta de poblament
O carta pobla. Privilegi en què el
sobirà o un senyor atorgaven una sèrie
de privilegis a grups poblacionals, a fi
d'obtenir la repoblació de certes zones
despoblades o poc habitades, però
d'interès ecponòmic o estratègic durant
la conquesta.
Batalla de Las Navas de Tolosa
Batalla decisiva dins el procés
de la Reconquesta, perquè
és el punt en què l'hegemonia
musulmana dona pas a l'hegemonia
dels reggnes cristians. Va tenir
lloc l'any 1212.
[+]
conceptes
Unió de Lleó i
Castella (1230) /
Corona de Castella
La Mesta
Formalment, 'Honrado Concejo de
la Mesta de pastores'. Agrupació
de ramaders castellans que
regulaven la transhumància en
l'edat mitjana i edat moderna
als regnes de la península
Ibèrica.
Corts de Castella
Òrgan de govern del Regne de
Castella vigent entre 1188 i
1707. Hi eren representats la
noblesa en un bloc, el clergat
en un altre i un tercer compost
per la burgesia i la baixa
noblesa urbana, en una reunió
que presidia el monarca.
Dinastia Trastàmara
Casal
de reis que van governar el
Regne de Castella (de 1369 a
1504, la Corona d'Aragó (de 1412
a 1516), el Regne de Navarra (de
1425 a 1479), i al Regne de
Sicília i Nàpols (de 1412 a
1516).
La
Corona de Castella •A la mateixa època
de la creació dels comtats
catalans i aragonesos i el
regne de Pamplona als
Pirineus, a la serralada
Cantàbrica s’hi va formar
el regne d’Astúries. •Més endavant es va
convertir en el regne de
Lleó. •La unificació
definitiva del regne de
Castella i del de Lleó al
segle XIII, amb el nom de
Corona de Castella,
va permetre a aquest regne
dur a terme l’ocupació
militar de la majoria dels
territoris musulmans
peninsulars.
EL REGNE D'ASTÚRIES •En aquest territori s’hi
van refugiar alguns nobles
visigots. Un d’ells, Pelagi,
obtingué una primera victòria
sobre els musulmans prop de
Covadonga (722). •
Aquest fet ha estat
considerat l’inici de la
Reconquesta,
és a dir, la conquesta per part
dels regnes cristians de les
terres que ocupaven els
musulmans. •
Els successors de
Pelagi, Alfons I
i Alfons II,
van crear un regne al voltant
d’Oviedo, conegut com a regne d’Astúries,
que es va independitzar de
l’emirat de Còrdova.
EL REGNE DE LLEÓ •A la segona meitat del
segle IX Alfons III
(866-910) va aprofitar la
debilitat dels emirs cordovesos
i ocupà els territoris des de la
serralada Cantàbrica fins al riu
Duero. •
Per controlar millor les noves
terres i protegir els pagesos
repobladors, la capital es va
traslladar a Lleó i va prendre
el nom deregne de Lleó. •
Durant
el segle X, amb la proclamació
del califat, Al-Andalus va
incrementar la força militar i
va organitzar diverses
expedicions militars. •
Les ràtzies encapçalades
per Almansor
van saquejar i destruir
nombroses ciutats lleoneses.
LA
FORMACIÓ DEL REGNE DE CASTELLA •A l’origen Castella era
la frontera oriental del regne
de Lleó, una zona poc poblada i
molt exposada als atacs
musulmans. •Alfons III
va fortificar aquest territori
amb la construcció de nombrosos
castells i hi va fundar la
ciutat de Burgos.
•
Aquesta zona va rebre el
nom de comtat de Castella
i fou governada per comtes.
•
Un dels comtes, Ferran I
aconseguí independitzar-se i
transmetre en herència el comtat
de Castella al seu fill.
ELS PRIMERS REPOBLAMENTS •A partir de mitjan segle
IX es va fer el primer
repoblament en massa de la vall
del Duero. •
En aquestes zones s'hi
van formar comunitats de pagesos
lliures que tenien petites
parcel·les de terra (alous)
i vivien en petites cases
aïllades però properes entre si,
formant una vila. •
Els habitants de les
viles es reunien en un consell,
que decidia els afers d’interès
col·lectiu. • Els repobladors
procedien dels primers nuclis
cristians, però també hi havia
molts cristians mossàrabs.
LA
CONQUESTA DE LA VALL DEL TAJO •Ferran I
de Castella va ocupar i va
repoblar els territoris
despoblats al sud del Duero i
arribà fins a Àvila. •També va conquerir
Coïmbra i va obligar els
musulmans de Toledo, Sevilla i
Badajoz a pagar-li tributs. •Llavors Castella es va
convertir en un Estat fort i va
passar a prendre la iniciativa
en l’ofensiva contra Al-Andalus. •El seu fill, Alfons VI,
va continuar l’expansió i va
aconseguir ocupar Toledo (1085),
l’antiga capital visigòtica.
LA
CREACIÓ DE PORTUGAL •El testament d’Alfons VI
(1109) va deixar com a hereva
dels regnes de Lleó i de
Castella la seva filla Urraca. •A la seva altra filla,
Teresa, li va deixar el comtat
de Portugal. •L’any 1128 Alfons Henriques,
fill de la comtessa Teresa, es
va proclamar rei de Portugal. A
partir d’aleshores, Portugal va
ser un regne independent.
L'ARRIBADA
DELS ALMORÀVITS •L’agressivitat dels reis
cristians va atemorir els
monarques islàmics. Per
defensar-se, van demanar auxili
als guerrers d’un imperi islàmic
del nord d’Àfrica, els almoràvits. •Els almoràvits van
aconseguir deturar l’avanç dels
regnes cristians del nord a
finals del segle XI. •Els reis cristians van
poder conservar la ciutat de
Toledo, però van haver
d’abandonar València, que havia
estat ocupada l’any 1092 per
Rodrigo Díaz de Vivar, el
Cid Campeador.
ELS
REPOBLAMENTS COMUNALS •A partir del segle XI la
necessitat de defensar els
territoris dels atacs musulmans
va enfortir els nobles i els
monjos, que tenien castells i
monestirs emmurallats. •Per tal de protegir-se,
molts pagesos lliures es van
posar sota la protecció d’un senyor;
així van perdre el domini de les
terres i es van convertir en
serfs. • A partir del segle XII,
en què els reis cristians van
conquerir territoris molt
poblats per musulmans es va
aturar el repoblament espontani
i els reis van organitzar el
repoblament de les ciutats
frontereres (repoblament
comunal).
LA
UNIÓ DE CASTELLA I LLEÓ •Al llarg del segle XII
els regnes de Castella i Lleó es
van unir i es van separar
diverses vegades per motius
hereditaris o matrimonials. •Ferran I
va unir el seu regne al de Lleó
(1037) i va aconseguir la
primera unificació d’ambdós
regnes. Després de la seva mort
el regne es tornà a dividir per
qüestions d’herència. •La reunificació
definitiva es va fer el 1230, en
què Ferran III
va heretar el regne de Castella
de la seva mare i el de Lleó del
seu pare. •De la unió d’aquests dos
regnes en va néixer la Corona de
Castella.
ELS
ALMOHADES I LAS NAVAS DE TOLOSA •Durant la segona meitat
del segle XII els regnes
cristians s’enfrontaren a la
invasió almohade,
un nou imperi islàmic que ocupà
la Península. •Durant molts anys el
regne de Castella i Lleó va
lluitar contra els almohades per
les terres situades entre el
Tajo i Sierra Morena. •Aquests van ser
derrotats a la batalla de
Las Navas de Tolosa
(1212), on lluitaren junts els
reis de Castella, Navarra i
Aragó.
L'AVANÇ CAP AL SUD •Els reis cristians van
emprendre l’avanç cap al sud
després de la derrota almohade. •El regne de Lleó
ocupà les terres extremenyes
actuals (1230) i, després de la
unió amb Castella,
la força d’ambdós regnes va
permetre a Ferran III donar un
impuls decisiu a la Reconquesta. •Ferran III començà la
conquesta de la vall del
Guadalquivir i conquerí Còrdova
i Sevilla. El seu fill, Alfons
X, va arribar a Cadis i Múrcia. •El regne de Portugal
va completar la conquesta del
seu territori actual amb
l’ocupació de Faro el 1249. •Al final del segle XIII
només quedava a la Península un
regne musulmà: el regne nassarita de
Granada.
LA REPOBLACIÓ DE LA VALL DEL
GUADALQUIVIR •Als segles XII i XIII,
amb la conquesta de la vall del
Guadalquivir, es van ocupar
territoris molt poblats
i amb una activitat econòmica
important. •A les terres ocupades al
sud del Tajo molts musulmans en
van fugir o van ser expulsats
cap a Granada i el nord
d’Àfrica. •Una bona part del
territori va ser repartit en
forma de granslatifundis
als nobles, als clergues i als
ordes militars que havien
participat en les campanyes.
EL
PREDOMINI DE LA RAMADERIA •La majoria de les terres
castellanes es dedicaven al
conreu de cereals
o de productes per a
l’exportació (vi
i oli). •La base de l’economia
era la ramaderia ovina,
sobretot de raça merina, que
produïa llana abundant de gran
qualitat i es destinava a
l’exportació. •La ramaderia pertanyia
majoritàriament a la noblesa
castellana, que a fi de defensar
els seus interessos, va fundar
l’HonradoConcejo de la Mesta
(1237).
LES
RUTES DE LA LLANA •Una petita part de la
llana que es produïa a Castella
es quedava al regne per als
teixidors de les ciutats. •Una part important
s’exportava a les ciutats
tèxtils dels Països Baixos,
sobretot Bruges,
on la filaven, la teixien i en
feien confecció. •El comerç de la llana es
concentrava a Burgos,
i des d’allà anava als ports del
mar Cantàbric per fer-la arribar
a Flandes per via marítima. •Els mariners bascos i
càntabres transportaven la
llana, que sortia dels ports
càntabres i bascos. •Al segle XIII els
mariners bascos i càntabres van
fundar l’Hermandadde la Marina de Castilla.
EL
PODER DE LA NOBLESA •El progrés de la
Reconquesta comportà que els
reis concedissin enormes
extensions de terra als nobles,
amb les quals crearen grans senyories. •Els beneficis de
l’exportació de la llana es van
concentrar en mans de la noblesa
i de l’alt clero, que es
consolidaren com els grups
socials més rics i poderosos de
Castella. •A Castella no es va
desenvolupar una burgesia que es
podia haver enriquit amb la
manufactura i amb el comerç.
LES
INSTITUCIONS DE LA CORONA DE
CASTELLA •La monarquia.
A Castella la Corona tenia uns
poders més amplis
que altres regnes hispànics. Al
segle XIII els nobles castellans
s’enfrontaren a l’autoritat del
monarca. •Les Corts.
Les Corts de Lleó es crearen
l’any 1188 i van ser les
primeres que es van reunir a la
Península. Des del segle XIV la
unió de les Corts de Castella i
les de Lleó donaren lloc a les
Corts de Castella i Lleó. •Els municipis.
Tenien una certa autonomia
i jurisdicció pròpia.
A Castella els consells oberts a
tota la població van ser
substituïts pels capítols.
Més endavant aparegué la figura
del corregidor,
representant del poder reial a
les ciutats.
LA
CRISI A CASTELLA •La crisi del segle XIV
no va ser tan intensa a
Castella. De tota manera, la
Corona de Castella es va veure
afectada per rebel·lions
nobiliàries i per guerres
civils. •La guerra civil.Pere I de Castella
(1350-1369) va voler imposar el
seu poder sobre els nobles,
desenvolupar l’economia de les
ciutats i afavorir els artesans
del sector tèxtil. •L’alta noblesa i
l’Església s’hi van enfrontar i
proposaren com a rei el seu
germanastre Enric. Després
d’anys de guerra civil, Enric de Trastàmara
fou proclamat rei. •La nova dinastia dels
Trastàmara.
Va estar en mans de l’alta
noblesa.
L'ARQUITECTURA •L’art romànic es va
introduir a la Península Ibèrica
a través dels nous camins de
pelegrinatge a Santiago de
Compostel·la, que en català es
coneixia com a Sant Jaume de
Galícia. •Els edificis romànics
més importants al regne de Lleó
i de Castella que acolliren un
gran nombre de fidels són: -Les catedrals de Santiago de
Compostel·la,
Zamora
i Salamanca. -Les esglésies de San Isidoro
de Lleó,
San Martín de Frómista. -El monestir de Santo
Domingo de Silos.
L'ESCULTURA
I LA PINTURA •L’escultura
romànica es mostra essencialment
a les façanes i als capitells
dels claustres. Les temàtiques
habituals són escenes bíbliques,
de l’Antic i el Nou Testament. •Pel que fa a la pintura,
la tècnica més característica
era el fresc. Pel que fa a
l’estil, destaquen les
influències mossaràbiga i
mudèjar.
L'ARQUITECTURA •La Corona de Castella
rebé la influència dels models
del gòtic francès, caracteritzat
per la verticalitat i per
l’ornamentació. •L’estil gòtic fou
predominant al segle XIII en la
construcció d’un gran nombre de
catedrals. •Al segle XV l’arribada
d’arquitectes centreeuropeus va
importar el gust per
l’ornamentació molt recarregada. •L’arquitectura
civil gòtica va deixar edificis
importants a Castella, com el
castell de Peñafiel,
a Valladolid, i el Palacio del Infantado
a Guadalajara.
L'ESCULTURA
I LA PINTURA •L’escultura
gòtica hispànica va tenir un
gran desenvolupament. Una mostra
n’és la Puerta del Sarmental
de la catedral de Burgos i la
Virgen Blanca
de la catedral de Lleó. •Als segles XIV i XV es
va accentuar el sentit
decoratiu, que queda palès
al sepulcre de Don
Alfonso,
de Gil de Siloé. •Durant el segle XIII la
pintura
gòtica va estar dominada a
Castella i Lleó per l’art de la
miniatura. •Al segle XV els retaules
van esdevenir el mitjà
d’expressió pictòrica principal.
