Monarquia autoritària
Sorgeix d'una concentració dels
poders estatals, abans cedits
als senyors feudals, en mans del
rei, que es recolza en les
classes urbanes privilegiades,
mentre es mantenen les
estructures econòmiques i
socials pròpies del feudalisme.
En són exponent les monarquies
d'Europa Occidental des de
finals de l'edat mitjana fins a
començaments de l'edat moderna.
Capitalisme comercial O capitalisme
mercantil. Primera fase en el
desenvolupament del capitalisme
com a sistema econòmic i social.
Comença a partir de l'era dels
descobriments dels segles XV i
XVI i la formació dels primers
imperis colonials (portuguès,
espanyol, holandès, anglès i
francès).
Unió dinàstica
O unió personal. Situació
política on una persona és al
mateix temps el sobirà de dues o
més terres (comtats, ducats,
regnes...), per la casualitat de
casaments, heretatges i altres
peripècies de les cases reials.
Les lleis, usos i costums i
institucions de cada component
es queden intactes. És el cas
dels Reis Catòlics amb les
Corones de Castella i d'Aragó.
Expansionisme Política d'un estat
que aspira i actua a eixamplar
el territori, la influència
política i la dominació
econòmica en detriment d'altres
estats i pobles.
Consell d'Aragó
O Consell Suprem d'Aragó.
Consell permanent creat el 1494
pel rei Ferran II el Catòlic per
a tractar els afers dels estats
de la Corona d'Aragó després de
la unió dinàstica amb la Corona
de Castella pel matrimoni de
Ferran amb Isabel de Castella.
Aital unió va significar el
naixemernt de la Monarquia
Hispànica.
Mesta
Oficialment, 'Honrado Concejo de
la Mesta de pastores'. Agrupació
de ramaders castellans que
regulaven la transhumància en
l'edat mitjana i edat moderna
als regnes de la Península
Ibèrica.
Sentència Arbitral de Guadalupe
Disposició adoptada per Ferran
II al Monestir de Santa Maria de
Guadalupe (Extremadura) el 1486,
amb l'objectiu de solucionar els
conflictes entre els pagesos de
remença i els seus senyors,
conflictes que havien motivat
les dues Guerres dels remences.
Renaixement
Època artística, i per extensió
cultural, que dona inici a
l'Edat Moderna i en què es
reflecteixen els ideals del
moviment humanista que va
desenvolupar-se a Europa el
segle XVI.
La
monarquia autoritària •Al segle XV, es va
iniciar una recuperació
econòmica que va permetre
un augment de la població.
•Els intercanvis
comercials van afavorir el
desenvolupament de la
producció artesana i la
circulació de la moneda.
Tot això va anar
configurant el capitalisme
comercial. • Els monarques es
van beneficiar de l’ascens
econòmic de la burgesia
i es van imposar sobre la
noblesa. La monarquia
feudal va donar pas a
l’autoritària. • A la Península
Ibèrica, els Reis Catòlics
van crear l’Estat modern
als regnes hispànics.
EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I
ECONÒMIC •La desaparició de les
grans epidèmies del segle XIV i
la recuperació dels camps i els
conreus van permetre un
creixement continuat de la
població. •
Una demanda més gran va
impulsar l’augment de la
produccióagrícola. •
Paral·lelament, les
rutes marítimes
van tornar a reprendre la seva
activitat. •
El desenvolupament del
comerç
va comportar un augment de la
produccióartesana
i el creixement de les ciutats
que eren centres comercials o
ports importants.
L'ASCENS DE LA BURGESIA •La conseqüència del
creixement del comerç i de les
activitats manufactureres va ser
l’acumulació de grans beneficis
a mans de la burgesia. •
El poder econòmic de la burgesia
es basava en la possessió de
capital, que invertia en
activitats productives. •
D’aquesta manera es va
iniciar el capitalisme comercial.
L'ENFORTIMENT
DE LA MONARQUIA •La monarquia medieval
tenia el poder limitat pel de la
noblesa i el dels burgesos de
les ciutats. •Durant el segle XV, a
diversos països europeus, els
reis es van proposar imposar la
seva autoritat sobre tots els
súbdits. •Es va consolidar un nou
model d’organització del poder:
la monarquia autoritària.
LA
UNIÓ DE CASTELLA I ARAGÓ •El 1469 es van unir en
matrimoni el príncep Ferran
d’Aragó i la princesa Isabel,
germana d’Enric IV, rei de
Castella. •Ferran es va convertir
el 1479 en rei de la Corona
d’Aragó. Aquell any, Isabel es
va imposar com a reina de
Castella. •La unió dels territoris
castellà i aragonès no va
comportar la seva unificació en
un únic regne, sinó que va ser
només una
unió dinàstica. •En les seves relacions
amb els altres Estats, els
Reis Catòlics
van actuar sempre conjuntament
en nom dels seus dos regnes.
L'EXPANSIÓ
TERRITORIAL •Els Reis Catòlics van
voler unir la resta dels
territoris peninsulars sota la
seva corona i per això van dur a
terme una política d’expansió
territorial: - Van conquerir el
regne nassarita de
Granada,
últim reducte musulmà a la
Península. - El regne de Navarra
va ser envaït per un exèrcit
castellà. El 1515 va quedar
incorporat a Castella però va
conservar les lleis i les
institucions. - Els Reis Catòlics van
desenvolupar una política
d’enllaços matrimonials amb
Portugal.
LA
POLÍTICA EXTERIOR •Els Reis Catòlics també
van desenvolupar un paper
important en la política europea
i van orientar la seva política
internacional en dues
direccions: -La primera va ser la
conquesta del regne de Nàpols.
Així es pretenia frenar les
ambicions expansionistes
franceses. També es van ocupar
places del nord d’Àfrica
per frenar els barbarescos.
- La segona s’orientava
cap a l’Atlàntic
i va establir les bases del
futur imperi castellà.
L’expansió atlàntica es va
iniciar amb la consolidació de
la seva sobirania sobre les
illes Canàries.
LA
CONSOLIDACIÓ DEL PODER REIAL •El regnat dels Reis
Catòlics (1479-1516) va
significar la imposició del nou
model de monarquia autoritària,
sobretot a Castella. •Ferran i Isabel es van
proposar imposar als seus estats
l’autoritat
del rei
per damunt de qualsevol altre
poder. •A la Corona d’Aragó, les
institucions medievals van
seguir vigents, però es va
instituir la figura del virrei,
representant del monarca a cada
territori de la Corona. •A Castella la monarquia
va aconseguir, realment, imposar
el seu poder i dur a terme una
reforma profunda de les
institucions.
LA
MONARQUIA AUTORITÀRIA A CASTELLA •Quan Isabel va pujar al
tron de Castella, al regne hi
havia una situació d’anarquia i
desordre. •Per posar fi a aquesta
situació, es va crear la
Santa Hermandad
(1476), un cos armat encarregat
de perseguir malfactors i
criminals. •Les corts van mantenir
el seu caràcter consultiu. Es
van crear un sistema de consells,
formats per juristes escollits i
pagats pel rei. •També es va crear un
exèrcit professional i
permanent. •Es va crear l’Audiència
Reial
i es va instituir la Comptadoria Reial
d’Hisenda.
LA UNIFORMITAT RELIGIOSA •La uniformitat religiosa
es va convertir també en un
objectiu de la nova monarquia
dels Reis Catòlics. •Es va instar els
jueus
a convertir-se, i els que no ho
van fer foren perseguits i
expulsats d’Espanya el 1492. •Després de la conquesta
de Granada, es va garantir als
musulmans
el manteniment de la seva
religió i dels seus costums. •Però a partir de 1499,
el cardenal Cisneros
va posar fi a la tolerància i va
impulsar els bateigs
obligatoris, fet que va donar
lloc a l’aparició dels moriscos
(musulmans batejats). •Per controlar el
manteniment de l’ortodòxia
catòlica i vigilar els
conversos, els Reis Catòlics van
instituir una altra vegada el
Tribunal de la
Inquisició
(1478).
CASTELLA: UNA ECONOMIA RAMADERA •Durant el regnat dels
Reis Catòlics, l’economia
castellana va continuar
orientada cap a la ramaderia,
fonamentalment ovina. •La llana castellana
va continuar sent el producte
d’exportació principal. •La monarquia va protegir
els interessos ramaders, per la
qual cosa es van promulgar lleis
que protegien la poderosa
Mesta,
l’organització que aplegava els
ramaders castellans. •L’economia castellana va
rebre l’impuls més gran a partir
de la colonització d’Amèrica.
LA
LENTA RECUPERACIÓ DE LA CORONA
D'ARAGÓ •La crisi de la baixa
Edat Mitjana va delmar la
població de la Corona d’Aragó i
va debilitar la seva economia. •Per pal·liar la crisi,
el rei Ferran va propiciar una
sèrie de mesures per
revitalitzar l’economia dels
seus regnes. •Va voler posar fi a la
conflictivitat dels pagesos a
Catalunya, decretant la Sentència Arbitral de
Guadalupe
(1486), que va abolir alguns
drets feudals al camp. •A Catalunya es van
promulgar lleis per afavorir el
comerç, la navegació i les
manufactures. •A Aragó va continuar el
predomini de l’agricultura i es
va reforçar el règim senyorial.
ELS
GRUPS SOCIALS •La noblesa
i el clero
constituïen les classes
privilegiades i posseïen la
major part de la terra i dels
ramats. •La noblesa va augmentar
el poder econòmic gràcies a la
institució de la primogenitura,
que prohibia la venda del
patrimoni familiar i obligava a
deixar-lo en herència al
primogènit. •La majoria de la
població la integraven pagesos
sense terres. •A les ciutats es va
desenvolupar una burgesia
dedicada a activitats comercials
i artesanals.
L'HUMANISME
ESPANYOL •L’arribada de la
impremta
a Espanya va tenir lloc a finals
del segle XV. •L’esperit humanista va
estar representat a Espanya per
figures com el gramàtic Antonio de Nebrija,
que va renovar els mètodes
d’ensenyament de les llengües
clàssiques.
ELS
ESTILS ARQUITECTÒNICS •L’arquitectura del
Renaixement espanyol, que es va
iniciar a principis del segle
XVI, es va desenvolupar en tres
fases: -Estil plateresc.
Es basava en la introducció de
nous elements decoratius en
edificis gòtics. - Estil classicista.
Va introduir els models
arquitectònics clàssics, com
columnes, llindes i frontons.
-Estil herrerià.
Es caracteritzava per l’absència
decorativa, les línies rectes i
els volums cúbics, que donen
lloc a una arquitectura nua,
sòbria i geomètrica.
UNA
ESCULTURA ESPIRITUALISTA •Els escultors espanyols
van destacar per la intensitat
amb què van plasmar els sentiments religiosos,
buscant la representació de l’espiritualitat
més que no pas la bellesa. •Els escultors van
treballar sobretot els retaules,
els monuments funeraris i les
imatges religioses.
LA
PINTURA •La pintura espanyola
estava profundament orientada
cap a la religiositat, i els
temes profans i mitològics
resultaven escassos. •El primer pintor
castellà que va mostrar
influències renaixentistes
italianes va ser Pedro Berruguete
(segle XV). •Al segle XVI van sorgir
pintors com Luis de Morales
i AlonsoSánchez Coello,
influïts per l’italià Rafael.
EL
GRECO •El gran geni de la
pintura renaixentista a Espanya
va ser Domínikos Theotokópoulos,
anomenat El Greco. •A la seva obra va
mostrar unes figures
tortuosament allargades i
d’aparença fantasmagòrica. •El seu estil era
dramàtic
i buscava l’expressió
de sentiments,
que s’evidenciava en la
utilització de colors freds i en
la complexitat de les
composicions.
.gif)
