a


aula de
socials

geografia

eso - batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS DE GEOGRAFIA FÍSICA I HUMANA

   

      

Geografia
EL SECTOR TERCIARI
PER SABER-NE MÉS...
Glossari

Sector terciari
També anomenat sector dels serveis.
En economia es refereix al conjunt d'activitats que busquen respondre a les necessitats d'empreses, consumidors i població en general. Inclou les activitats de transport, distribució i venda dels béns d'un productor al consumidor, serveis personaloitzats com ara l'entreteniment, restaurants, educació, bancs, turisme, els serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d'assegurances.

[+] economia mundial
Economia VIQ WIK
Món VIQ WIK
Geografia econòmica VIQ WIK
Política econòmica VIQ WIK
Història econòmica VIQ WIK
[+] sectors econòmics
Sector econòmic VIQ WIK
Sector primari VIQ WIK
Sector secundari VIQ WIK
Sector terciari VIQ WIK
Sector quaternari VIQ WIK
Sector quinari --- WIK
Hipòtesi dels tres sectors VIQ WIK
Sector públic VIQ WIK
Sector privat VIQ WIK
Tercer sector VIQ WIK
[+] sector terciari
 Sector terciari VIQ WIK
Comerç VIQ WIK
Transport VIQ WIK
Comunicació VIQ WIK
Turisme VIQ WIK
Sanitat VIQ WIK
Educació VIQ WIK
Finances VIQ WIK
Banca VIQ WIK
Assegurances VIQ WIK
Cultura VIQ WIK
Entreteniment VIQ WIK
Restauració VIQ WIK
Administració pública VIQ WIK
Justícia VIQ WIK
Seguretat VIQ WIK
Servei VIQ WIK
Sector quaternari VIQ WIK
Sector quinari --- WIK
Servei públic VIQ WIK
[+] activitats terciàries
Sector terciari VIQ WIK
Terciarització VIQ WIK
Canvi social VIQ WIK
Demanda de serveis VIQ WIK
Revolució Digital VIQ WIK
Societat de la informació VIQ WIK
[+] tipus de serveis
Serveis socials VIQ WIK
 Administració pública VIQ WIK
Justícia VIQ WIK
Sanitat VIQ WIK
Educació VIQ WIK
Serveis de distribució VIQ WIK
Comerç a l'engròs / Gran comerç VIQ WIK
Transport VIQ WIK
Comunicació VIQ WIK
Serveis a les empreses VIQ WIK
Servei financer VIQ WIK
Investigació VIQ WIK
Publicitat VIQ WIK
Gestió d'empresa VIQ WIK
Serveis al consumidor VIQ WIK
Comerç al detall / Petit comerç VIQ WIK
Hostaleria VIQ WIK
Turisme VIQ WIK
Lleure / Oci VIQ WIK
Manteniment VIQ WIK
[+] sanitat
Sanitat VIQ WIK
Salut VIQ WIK
Servei social VIQ WIK
Dret a la salut --- WIK
Assistència sanitària VIQ WIK
Sistema de salut VIQ WIK
Sanitat pública VIQ WIK
Sanitat privada --- WIK
Esperança de vida VIQ WIK
Malalties de l'estil de vida VIQ WIK
Organització Mundial de la Salut (OMS) VIQ WIK
[+] comerç
Comerç VIQ WIK
Mercaderia VIQ WIK
Bescanvi VIQ WIK
Moneda VIQ WIK
Diner VIQ WIK
Canal de distribució VIQ WIK
Mercat VIQ WIK
Organització Mundial del Comerç (OMC) VIQ WIK
[+] tipus de comerç
Comerç interior VIQ WIK
Comerç a l'engròs / Majorista VIQ WIK
Comerç al detall o a la menuda / Minorista VIQ WIK
Comerç exterior o internacional VIQ WIK
Exportació VIQ WIK
Importació VIQ WIK
Balança comercial VIQ WIK
Balança de pagaments VIQ WIK
LLiurecanvisme VIQ WIK
Proteccionisme VIQ WIK
Comerç electrònic VIQ WIK
Comerç just VIQ WIK
[+] fluxos comercials
Flux de matèries primeres VIQ WIK
Flux de productes manufacturats VIQ WIK
Flux de capitals VIQ WIK
Flux d'informació VIQ WIK
Era de la informació VIQ WIK
Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) VIQ WIK
Autopista de la informació VIQ WIK
Societat de la informació VIQ WIK
[+] blocs comercials
Bloc comercial VIQ WIK
Integració econòmica VIQ WIK
Unió duanera VIQ WIK
Unió monetària VIQ WIK
Mercat comú VIQ WIK
Llure comerç VIQ WIK
Area de llure comerç VIQ WIK
UE (Unió Europea) VIQ WIK
NAFTA (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord) VIQ WIK
MERCOSUR (Mercat Comú d'Amèrica del Sud) VIQ WIK
CAN (Comunitat Andina de Nacions) VIQ WIK
MCCA (Mercat Comú Centreamericà) VIQ WIK
ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic) VIQ WIK
ANZCERTA (Acord Austràlia Nova Zelanda) VIQ ---
UMA (Unió del Magrib Àrab) VIQ WIK
[+] transport
Transport VIQ WIK
Transport terrestre --- WIK
Transport marítim --- WIK
Transport aeri VIQ WIK
Infraestructura VIQ WIK
Carretera VIQ WIK
Via fèrria VIQ WIK
Canal navegable VIQ WIK
Port VIQ WIK
Aeroport VIQ WIK
Mitjà de transport --- WIK
Camió VIQ WIK
Tren VIQ WIK
Vaixell VIQ WIK
Avió VIQ WIK
[+] transport actual
Història del transport VIQ WIK
Cronologia de la tecnologia del transport VIQ WIK
Transport multimodal VIQ WIK
Transport ntermodal de mercaderies VIQ WIK
Transport ntermodal de passatgers VIQ ---
Xarxa de transport --- WIK
Transport públic VIQ WIK
Transport privat --- WIK
[+] sistemes de transport
Transport terrestre --- WIK
Transport per carretera VIQ WIK
Trànsit VIQ WIK
Carretera VIQ WIK
Autobús / Autocar VIQ WIK
Camió VIQ WIK
Xarxa de carreteres europees VIQ WIK
Tranport ferroviari VIQ WIK
Via fèrria VIQ WIK
Tren VIQ WIK
Tren d'Alta Velocitat (TAV) VIQ WIK
Transport aeri VIQ WIK
Aviació comercial VIQ WIK
Avió VIQ WIK
Aeroport VIQ WIK
Companyia aèria VIQ WIK
Companyia low cost VIQ WIK
Transport naval --- WIK
Transport marítim --- WIK
Transport fluvial VIQ WIK
Navegació VIQ WIK
Canal navegable VIQ WIK
Vaixell VIQ WIK
Port VIQ WIK
[+] sistemes de transport urbans
Transport públic VIQ WIK
Autobús VIQ WIK
Taxi VIQ WIK
Metro VIQ WIK
Tramvia VIQ WIK
Funicular VIQ WIK
Tren VIQ WIK
Transport privat --- WIK
Automòbil VIQ WIK
Motocicleta VIQ WIK
Bicicleta VIQ WIK
[+] turisme
Turisme VIQ WIK
Geografia del turisme VIQ WIK
Temps lliure / Lleure / Oci VIQ WIK
Jornada / Setmana laboral VIQ WIK
Cap de setmana VIQ WIK
Vacances VIQ WIK
Pensions VIQ WIK
Automòbil VIQ WIK
Organització Mundial del Turisme (OMT) VIQ WIK
[+] fluxos turístics
Geografia turística VIQ WIK
Turisme al món per països VIQ WIK
Destí turístic VIQ WIK
Complex turístic --- WIK
Oficina de turisme --- WIK
Agència de viatges VIQ WIK
Operador turístic --- WIK
Guia turístic VIQ WIK
Viatge VIQ WIK
Hostaleria VIQ WIK
[+] tipus de turisme
Turisme de sol i platja --- WIK
Turisme rural / Agroturisme VIQ WIK
Turisme cultural VIQ WIK
Turisme gastronòmic VIQ WIK
Turisme ecològic / Ecoturisme VIQ WIK
Turisme residencial VIQ ---
Turisme de salut VIQ WIK
Turisme espacial VIQ WIK
Turisme responsable VIQ WIK
Turisme sostenible --- WIK
[+] efectes del turisme
Ingressos VIQ WIK
Moneda / Divisa VIQ WIK
Lloc de treball VIQ WIK
Multiculturalisme VIQ WIK
Aprenentage de llengües VIQ WIK
Inflació VIQ WIK
Especulació VIQ WIK
Especulació del sòl VIQ WIK
Precarietat laboral VIQ WIK
Impacte ambiental VIQ WIK
Contaminació de l'aigua VIQ WIK

Glossari Inici


> Esquema sectors econòmics

GEOGRAFIA ECONÒMICA
- Branca de la geografia humana que estudia les activitats econòmiques,la seva localització en l'espai i la seva problemàtica.
- Estudia el procés de producció de béns i serveis destinats a satisfer les necessitats humanes.
- Es divideix en tres sectors econòmics (o productius):
primari, secundari i terciari.

SECTOR
PRIMARI
SECTOR
SECUNDARI
SECTOR
TERCIARI
Activitats relacionades amb l'obtenció i producció d'aliments Activitats relacionades amb l'obtenció de productes a través d'un procés de transformació Activitats relacionades amb la prestació de serveis a la població.
No produeixen béns materials
Agricultura
Ramaderia
Pesca
Explotació forestal
Mineria
Producció d'energia
Indústria
Construcció
Comerç
Transport
Altres serveis

amunt

> Esquema sobre el sector terciari

EL SECTOR TERCIARI

ACTIVITATS DEL
SECTOR TERCIARI

No produeixen béns materials, ofereixen serveis destinats a satisfer les necessitats de la població o de les empreses.
S'anomena sector serveis.
TIPUS DE SERVEIS SEGONS QUI ELS OFEREIX SERVEIS PÚBLICS
(els presta l'Estat; són pagats per tots els contribuents amb els impostos)
SERVEIS PRIVATS
(els presten empreses privades o particulars; cal pagar-los)
TIPUS DE SERVEIS SEGONS EL TIPUS DE NECESSITAT QUE COBREIXEN O A QUI VAN DESTINATS SERVEIS SOCIALS
(cobreixen necessitats bàsiques de la població)
Administració
Educació
Sanitat
SERVEIS DE DISTRIBUCIÓ
(faciliten l'intercanvi de béns, serveis o informació)
Comerç
(majorista/minorista)
(interior/exterior)
Transport
(terrestre/marítim/aeri)
Mitjans de comunicació
(televisió, ràdio, premsa, Internet...)
SERVEIS A EMPRESES
(serveis especialitzats per fer funcionar les empreses)
Serveis diversos,
de caràcter informàtic, jurídic, fiscal, publicitari, recursos humans, comptable...
SERVEIS AL CONSUMIDOR
(serveis no imprescindibles)
Oci
(cultural, nocturn, gastronòmic, esportiu)
Turisme
(de sol i platja/cultural/ rural i de muntanya)

amunt

INTRODUCCIÓ

Les activitats del sector terciari
El sector terciari o sector de serveis inclou l’educació, la cultura, la sanitat, el comerç, el transport, la banca, etc. Serveix per millorar la qualitat de vida de les persones.
El sector terciari ha estat el darrer sector a desenvolupar-se, però a la vegada, és el que actualment ha adquirit més importància, sobretot als països rics. 
El comerç és l’activitat per mitjà de la qual els recursos que s’obtenen de la natura, els objectes fabricats i els serveis es posen a disposició dels consumidors.
El comerç es desenvolupa a escala planetària i és un dels principals factors del desenvolupament econòmic mundial.
La circulació de persones, de productes i de serveis necessita xarxes i mitjans de transport ràpids i segurs.
Les comunicacions necessiten tecnologies avançades per tal que la informació es transmeti al mateix moment de produir-se.

amunt

1. LES ACTIVITATS TERCIÀRIES

QUÈ ÉS EL SECTOR TERCIARI?
El sector terciari inclou les activitats que no produeixen béns materials, sinó que donen serveis a la població.
Als
països desenvolupats el sector terciari ha crescut fins a esdevenir-ne el més important,
tant pel nombre de treballadors que ocupa com per la riquesa que genera.

LA DIVERSITAT DEL SECTOR DE SERVEIS
El sector terciari es caracteritza per la gran diversitat d’activitats que comprèn: sanitat, educació, turisme, comerç, transports, oci, etc.

La màxima expansió del sector terciari s’ha assolit amb la societat de la informació, que comporta el desenvolupament tècnic i científic, la mundialització de l’economia, etc. Es parla de revolució del terciari.
El terciari superior o quaternari inclou serveis relacionats amb els avenços científics i tecnològics.
El
sector terciari banal incorpora treballs que requereixen poca preparació i que estan mal pagats:
serveis domèstics, venda ambulant, etc.

ELS SERVEIS I ELS CANVIS SOCIALS RECENTS
Els canvis socials recents han provocat una demanda més gran de serveis: augment de l'esperança de vida, incorporació de la dona al món laboral, reducció de la jornada laboral, vacances pagades, etc.
- L’augment de l’esperança de vida fa imprescindibles una sèrie de serveis relacionats amb l’atenció a les persones grans o dependents.
- La incorporació de la dona al món laboral fa urgent la creació d’escoles infantils i de serveis que faciliten la feina domèstica.
-
La reducció de la jornada laboral i les vacances pagades expliquen l’oferta d’activitats d’oci i la importància del sector turístic.

salta imatges > apartat 2

Les activitats terciàries

 

 

 

amunt

2. EL SECTOR TERCIARI AL MÓN D'AVUI

CARACTERÍSTIQUES
Actualment l
es activitats del sector terciari es caracteritzen per:
– Ser
heterogènies: per la gran varietat de serveis que existeixen,i per la diversitat en la qualificació dels treballadors i en les dimensions de les empreses.
– Ser activitats
intangibles i immaterials.
– Ser activitats
impossibles d'emmagatzemar.
– Estar situades
a prop del consumidor.
– Tenir un
nivell baix de mecanització.
– Ser activitats en
expansió arreu del món.
– Estar
repartides de manera desigual al món.

CLASSIFICACIÓ
Hi ha diverses maneres de classificar les activitats terciàries.
Una d’aquestes maneres les organitza en
quatre grups
:
- Els serveis socials agrupen les activitats vinculades a l’administració, l’educació, la sanitat, etc.
- Els serveis de distribució agrupen les activitats relacionades amb la circulació de persones, de béns i d’informació (transport, comerç...).
- Els serveis a les empreses faciliten el seu funcionament i manteniment (finances, neteja...).
- Els serveis al consumidor estan relacionats amb el comerç al detall, l’hostaleria, el turisme, el lleure, les reparacions i instal·lacions, etc.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

Les activitats terciàries

amunt

3. UN SERVEI SOCIAL BÀSIC: LA SANITAT

LA MILLORA DE L'ESPERANÇA DE VIDA
Al llarg del segle XX la població mundial va augmentar considerablement perquè a molts països va baixar la mortalitat infantil i va augmentar l’esperança de vida. Aquests progressos es donaren per:
- Una millor alimentació gràcies als progressos en l’agricultura.
- Les millores en la higiene.
- El descobriment de remeis eficaços, com vacunes i antibiòtics, per combatre epidèmies i malalties.

LA SANITAT COM A SERVEI
La sanitat és un servei social bàsic. Totes les persones tenen dret a rebre assistència mèdica. Però aquest dret, generalment, només el poden exercir els habitants dels països desenvolupats.
A molts països el dret a la salut el garanteix l’Estat. Una part dels impostos es destina a organitzar el servei de sanitat.

SALUT I RIQUESA
El nivell econòmic d’un país determina, en gran manera, el nombre i la qualitat dels seus serveis sanitaris.
- Els països pobres manquen sovint dels serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties transmissibles i infeccioses.
- Els països rics disposen, cada dia més, de mitjans científics i tecnològics avançats per combatre determinades malalties. Tanmateix, en aquests països augmenten les malalties de l’estil de vida, derivades de formes de vida poc saludables.

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

La sanitat

 

 

 

amunt

4. L'ACTIVITAT COMERCIAL

QUÈ ÉS EL COMERÇ?
El comerç consisteix en la compravenda de mercaderies per satisfer les necessitats de la població.
Inicialment, l’activitat comercial es feia mitjançant el bescanvi, és a dir, l’intercanvi d’uns productes per uns altres.
Posteriorment, amb l’aparició de la moneda, es va poder donar un valor més exacte a les mercaderies i s’amplià l’àmbit de les activitats comercials.

COMERÇ INTERIOR I COMERÇ EXTERIOR
El comerç interior es desenvolupa dintre d'un país, i pot ser de dos tipus:
– Comerç a l'engròs: els majoristes compren grans quantitats de productes i els venen a unes altres empreses o comerciants.
– Comerç a la menuda o al detall: es ven directament al públic i en poca quantitat.
El comerç exterior és el que es fa entre diferents estats. Inclou tant les vendes de productes nacionals a uns altres països (exportacions) com les compres de productes de l'exterior (importacions).

LA BALANÇA COMERCIAL
La balança comercial és la diferència entre
les exportacions i les importacions d'un país. 
Es
refereix als béns materials, i pot ser positiva o negativa:

- Si el valor de les compres de béns a l’exterior és inferior al valor de les vendes que es fan a uns altres països, es diu que la balança comercial és positiva.
- Si les importacions superen les exportacions, la balança comercial és negativa
.

LA BALANÇA DE PAGAMENTS
La balança de pagaments reflecteix el conjunt d'intercanvis econòmics d'un país.
I
nclou béns materials, serveis i béns financers, i pot ser excedentària o deficitària:

- Quan en la balança de pagaments els ingressos superen les despeses es diu que és excedentària.
- Quan en la balança de pagaments els ingressos són més petits que les despeses es diu que és deficitària.

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

El comerç interior

El comerç exterior

amunt

5. EL COMERÇ INTERNACIONAL ACTUAL

LES CARACTERÍSTIQUES DEL COMERÇ ACTUAL
El comerç mou quantitats enormes de productes molt diferents i utilitza mitjans de transport de gran capacitat i eficàcia a preus raonables.
El comerç ha creat una
xarxa de relacions comercials d'àmbit mundial que té aquestes característiques:
– Ocupa
moltes persones.
– Es concentra en un
nombre reduït d'empreses.
– S'ha
expandit les darreres dècades del segle XX.

INTERCANVIS COMERCIALS INTERNACIONALS
Des de la segona meitat del segle XX, el comerç internacional ha experimentat un desenvolupament espectacular: inclou espais molt amplis i augmenta constantment el seu valor econòmic.

Els intercanvis comercials de volum i valor més grans es produeixen entre la Unió Europea, el Japó, la Xina, l'Àsia oriental i els Estats Units.
Es comercialitza sobretot amb productes manufacturats.
El comerç entre els països membres de la Unió Europea també té una gran importància.
Els altres països tenen un pes menor en l'activitat comercial mundial. Exporten matèries
primeres, productes agraris i manufactures.

apartat 4 < salta imatges > apartat 6

El comerç internacional actual

amunt

6. FLUXOS I BLOCS COMERCIALS

ELS FLUXOS COMERCIALS
Els fluxos comercials són els moviments produïts entre venedors i compradors en els intercanvis comercials. Aquests fluxos poden ser:
-
Fluxos de matèries primeres: representen el 40% dels intercanvis mundials, perquè els països productors les venen a l'exterior. Hi destaca el petroli.
-
Fluxos de productes manufacturats: el 80% van dels països desenvolupats cap als altres, tot i que hi destaquen potències emergents com la Xina, l'Índia i el Brasil.
-
Fluxos de capitals: mouen grans quantitats de diners per tot el món: préstecs bancaris, inversions, compra i venda d'empreses o d'accions en borsa... Els fluxos més grans es produeixen entre els EUA,
la Unió Europea i el Japó.

ELS FLUXOS D'INFORMACIÓ
Els fluxos d’informació s’han generalitzat amb l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que permeten difondre de manera immediata la informació.
Però, alhora, l’expansió de les noves tecnologies és molt desigual, de manera que la seva implantació depèn del grau de desenvolupament de cada país.

ELS BLOCS COMERCIALS
La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular els fluxos. Tenen en comú:
- Proximitat espacial.
- Unió duanera.
- Redistribució industrial.
- Front comú.
- Complementarietat i unió d’esforços
.

apartat 5 < salta imatges > apartat 7

Principals blocs comercials

amunt

7. ELS TRANSPORTS

EL TRANSPORT
El transport és l’activitat per mitjà de la qual una persona o mercaderia és traslladada d’un lloc a un altre.
El transport aeri, el terrestre i el marítim són els sistemes de transport que permeten els desplaçaments.
Les carreteres, les vies fèrries, els ports i els aeroports són les infraestructures necessàries per a la circulació dels mitjans de transport (camions, trens, vaixells i avions).
L'increment dels intercanvis mundials de mercaderies fa necessari el millorament dels transports.

LES FUNCIONS DEL TRANSPORT ACTUAL
El transport satisfà moltes de les necessitats econòmiques d'un país. El transport:
- Permet els desplaçaments quotidians de la població.
- Possibilita els desplaçaments a llocs molt llunyans (turisme, migracions...).
- Fa possible la distribució de béns i serveis.

LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
La revolució als mitjans de transport en els darrers cinquanta anys ha tingut com a objectiu transportar quantitats més grans de persones i de càrrega, de forma més ràpida, segura i econòmica. Els canvis més significatius
de la revolució dels transports són:
- L’augment del tonatge i de la velocitat dels vehicles.
- La intermodalitat en el transport de mercaderies.
- La millora de les infraestructures viàries.
- L’augment de la seguretat.
- La reducció del preu dels desplaçaments.
- Els avenços en les telecomunicacions.

LES XARXES DE TRANSPORT
L'organització i l'explotació d'un territori necessita bones xarxes de transport, un conjunt d'infraestructures per on puguin circular els vehicles.

Les xarxes de transport estan formades per eixos o línies que uneixen dos punts o més connectats entre si i els disposen en forma de malla o xarxa. Els llocs centrals d'aquestes xarxes són els nusos de transport.
Les xarxes s'estructuren de manera desigual al món: als països desenvolupats les xarxes solen ser denses, mentre que als països pobres acostumen a ser poc denses i mal estructurades.
- A les àrees econòmicament més importants la xarxa de transports és molt densa. Hi ha un bon funcionament dels desplaçaments.
- Els països poc relacionats amb els centres mundials de poder tenen xarxes de transport escasses i poc denses.

apartat 6 < salta imatges > apartat 8

El transport per carretera

El transport per ferrocarril

El transport aeri

El transport marítim

amunt

8. ELS SISTEMES DE TRANSPORT

EL TRANSPORT TERRESTRE
El sistema de transport terrestre ha creat una xarxa d'infraestructures densa.
El transport per carretera. La carretera és la infraestructura més utilitzada per transportar persones i mercaderies. Forma una xarxa molt estructurada i densa.
El transport per ferrocarril. És òptim per recórrer distàncies mitjanes i llargues, tant per a passatgers com per a mercaderies.
És ràpid, segur i econòmic, malgrat que el traçat ferroviari és rígid.
Actualment, en el transport per ferrocarril s’han desenvolupat millores tècniques que permeten una major capacitat de passatgers i de càrrega, i més velocitat:
- Els trens d’alta velocitat (TAV).
- Els trens ràpids (TR)
.

EL TRANSPORT AERI
El transport aeri és el més adequat per al desplaçament de persones a grans distàncies i
per al transport de mercaderies lleugeres, peribles o de gran valor, gràcies a la seva rapidesa i seguretat. 
Té, però, l'inconvenient que és car, perquè els avions consumeixen molt carburant i necessiten un manteniment rigorós.
Els aeroports exigeixen grans espais perquè el transport aeri sigui eficaç.
L'aparició de les companyies de baix cost (low cost) ha revolucionat i popularitzat el transport aeri.

EL TRANSPORT MARÍTIM
El transport marítim és indicat per als recorreguts de llarga distància i a preu baix de mercaderies pesants, voluminoses o perilloses. Es complementa, de vegades, amb el transport fluvial.
El transport marítim té alguns inconvenients:
– És molt lent i s'utilitza poc per transportar viatgers.
– La càrrega dels vaixells pot ser perillosa. Els accidents marítims són un risc per a l'ecosistema marí.

apartat 7 < salta imatges > apartat 9

El transport terrestre
El transport aeri
El transport marítim

amunt

9. EL TURISME

CAUSES DEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME
Una de les activitats del sector terciari que ha experimentat un creixement més gran als països rics és el turisme.

Les causes del desenvolupament del turisme són:
– L'augment de temps lliure, a causa de la generalització de la setmana laboral de cinc dies
, que dóna lloc a un llarg cap de setmana, i a un període anual de vacances pagades.
La societat del benestar, que cobreix les necessitats bàsiques i assegura pensions d’invalidesa i de vellesa, ha alliberat els treballadors de l’estalvi de previsió. Això els permet gastar el seu salari en béns de consum.
– La generalització de l'ús de l'automòbil i la millora de la xarxa viària, i l'augment dels viatges amb avió.

ELS DESPLAÇAMENTS TURÍSTICS
Els fluxos del turisme es donen, sobretot, als països desenvolupats. Es dirigeixen des de les
àrees urbanes fins als nuclis receptors.
Els centres emissors de turisme solen ser les grans ciutats o àrees urbanes, d’on surten moltes persones els caps de setmana i, sobretot, durant l’estiu.
Els fluxos turístics es dirigeixen cap a nuclis receptors
que, segons la distància, són:
- Nuclis turístics propers, situats en un radi de fins a 200 km de distància dels centres emissors.
- Nuclis turístics intermedis, situats en un radi des de 200 fins a 2000 km dels centres emissors.
-
Nuclis turístics llunyans, situats a partir de 2000 km dels centres emissors.

LA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DEL TURISME
El turisme genera la creació i l’expansió d’empreses i serveis: companyies aèries, agències de viatges, cadenes hoteleres, empreses d’animació, etc.
Aquestes empreses, al seu torn, proporcionen llocs de treball nombrosos i diversificats: cambrers, guies turístics, comerciants, etc.
Els turistes acostumen a gastar els seus diners als llocs de destinació: desplaçaments, allotjament, activitats de lleure i diversió…, deixant beneficis al país.
Als països pobres, el sector turístic sol estar en mans de grans operadors turístics i empreses de transports internacionals, amb seu als països desenvolupats.

ELS EFECTES DEL TURISME
Factors positius del turisme. El turisme representa per a un país ingressos elevats, crea molts llocs de treball, dinamitza altres sectors econòmics, permet el contacte amb unes altres cultures i facilita l’aprenentatge d’altres llengües. 
Factors negatius del turisme. El turisme també contribueix a l’augment dels preus, incrementa l’especulació del sòl, enriqueix grans empreses i molts dels llocs de treball que crea són de poca qualificació i estan mal remunerats.
El turisme també provoca grans impactes ambientals: alteració de la costa en construir ports, contaminació de les aigües…

apartat 8 < salta imatges

El turisme al món
El turisme

amunt

Enllaços del tema


en construcció

Documents
Resum del tema (llibre de text Vicens) [pdf]
Resum del tema (llibre de text Vicens) [docx]
Esquema activitats per sectors econòmics (llibre de text Vicens) [pdf]
Esquema activitats per sectors econòmics (llibre de text Vicens) [docx]

Presentacions
[buit]

Webs
[buit]

Audiovisuals
Vídeos Barcelona Activa/Barcelona Treball

Serveis socials
Salut
Serveis a les empreses
Comerç
Transport
Comunicació
Turisme i hostaleria

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 

 

 

amunt

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà