a


aula de
socials

història

eso

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA FINS AL SEGLE XVII

    

      

Història
EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
L'Edat Moderna
L'Humanisme
La Reforma protestant
La Contrareforma catòlica
El Renaixement
El Quattrocento italià
El Cinquecento italià
El Renaixement europeu

L'Edat Moderna

 

Edat Moderna
Quarta etapa històrica d'Occident, que comença amb la Caiguda de Constantinoble (1453) o el Descobriment d'Amèrica (1492) i acaba amb l'esclat de la Revolució Francesa (1789). Se situa entre l'Edat Mitjana i l'Edat Contemporània.
[+] conceptes
Edat Mitjana VIQ WIK
Edat Moderna VIQ WIK
Edat Contemporània VIQ WIK

Glossari  Inici


L'Humanisme

Humanisme
Moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia al segle XIV, expandit per Europa durant els segles XV i XVI.
L'erasmisme és un dels seus exponents més emblemàtics.
[+] conceptes
Humanisme VIQ WIK
Erasmisme  VIQ WIK
Cultura grecollatina  VIQ WIK
Acadèmia VIQ WIK
Universitat  VIQ WIK
Impremta  VIQ WIK
[+] personatges
Erasme de Rotterdam VIQ WIK
Joan Lluís Vives VIQ WIK
Johannes Gutemberg VIQ WIK

Glossari  Inici


La Reforma

Reforma
O Reforma protestant. Moviment de reforma cristiana a Europa, iniciat amb Les 95 tesis de Martín Luter, el 1517, tot i haver-hi alguns precursors.

Protestantisme
Conjunt de diverses doctrines cristianes, separades de l'Església Catòlica arran de la Reforma del segle XVI. És una de les branques del cristianisme, juntament amb l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa.
[+] conceptes
Reforma VIQ WIK
Les 95 Tesis VIQ WIK
Luteranisme VIQ WIK
Calvinisme VIQ WIK
Anglicanisme VIQ WIK
Protestantisme VIQ WIK
[+] personatges
Martí Luter VIQ WIK
Joan Calví VIQ WIK
Enric VIII d'Anglaterra VIQ WIK

 Glossari  Inici


La Contrareforma
Contrareforma
O Reforma catòlica. Període de ressorgiment catòlic, iniciat amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabat amb el final de la Guerra dels Trenta Anya (1648). Fou la resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
  Concili de Trento
Concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat a la ciutat lliure de Trento, convocat com a resposta a la Reforma Protestant per a aclarir diversos punts doctrinals.
[+] conceptes
Contrareforma VIQ WIK
Concili de Trento VIQ WIK
Companyia de Jesús VIQ WIK

Glossari  Inici


El Renaixement

Renaixement
Època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI.
[+] conceptes
Renaixement VIQ WIK
Quattrocento VIQ WIK
Cinquecento VIQ WIK
Arquitectura renaixentista VIQ WIK
Escultura renaixentista VIQ WIK
Pintura renaixentista VIQ WIK

Glossari  Inici


El Quattrocento

Quattrocento
En italià, 'quatre-cents'. Període artístic europeu situat al llarg del segle XV. És la primera fase del Renaixement i s'ubica a Itàlia.
[+] concepte
Quattrocento VIQ WIK
[+] artistes del Quattrocento italià
Filippo Bruneslleschi VIQ WIK
Leon Battista Alberti VIQ WIK
Donatello VIQ WIK
Masaccio VIQ WIK
Piero della Francesca VIQ WIK
Sandro Botticelli VIQ WIK

Glossari  Inici


El Cinquecento

Cinquecento
En italià, 'cinc-cents'. Període breu del Renaixement del segle XVI, que acaba el 1527 amb el saqueig de Roma per Carles V. Tot i la brevetat del període, és el més brillant de tot el Renaixement, amb obres pictòriques de gran qualitat. Serà succeït durant la resta del segle XVI pel Manierisme.
[+] concepte
Cinquecento VIQ WIK
[+] artistes del Cinquecento italià
Miquel Àngel VIQ WIK
Bramante VIQ WIK
Andrea Palladio VIQ WIK
Benvenuto Cellini VIQ WIK
Leonardo da Vinci VIQ WIK
Rafael Sanzio VIQ WIK

Glossari  Inici


El Renaixement europeu

Renaixement europeu
El Renaixement europeu va coincidir amb l'inici de l'Edat Moderna, marcada per la consolidació dels Estats europeus, els viatges transoceànics a Amèrica, la descomposició del feudalisme, l'ascens de la burgesia i l'afirmació del capitalisme.
[+] conceptes
Renaixement flamenc VIQ WIK
Renaixement alemany --- WIK
Renaixement francès VIQ WIK
[+] artistes escoles europees
Rogier van der Weyden VIQ WIK
Jan van Eyck VIQ WIK
Hans Memling VIQ WIK
El Bosco VIQ WIK
Pieter Brueghel el Vell VIQ WIK
Albrecht Dürer VIQ WIK
Escola de Fontainebleau --- WIK
 
 
 

Glossari  Inici


 
 

INTRODUCCIÓ

Renaixement i Reforma
L’Humanisme reivindicava l’herència cultural i artística de l’antiguitat grecoromana i situava l’ésser humà al centre de les seves reflexions.
La paraula Renaixement es va crear per evidenciar l’inici d’un temps nou.

Un esperit crític renovat va impregnar el món de les creences: es va difondre una religiositat més  personal i es va criticar la corrupció i els abusos de l’Església.
Això va donar origen a la Reforma, un moviment religiós que va dividir l’antiga Europa cristiana en protestant i catòlica.

amunt

1. L'HUMANISME

UNA NOVA MANERA DE PENSAR
Les característiques principals de l’Humanisme són:

El rebuig a la mentalitat medieval centrada en la idea de Déu i l’exaltació de l’ésser humà, considerat com l’únic ésser proveït de raó i lliure.
La inspiració en la cultura grecollatina.
L’interès i la curiositat per la ciència i el progrés tècnic.
La utilització de les llengües vernacles com a vehicle de transmissió cultural en substitució del llatí i el grec.

L'EXPANSIÓ DE L'HUMANISME
Des de mitjan segle XV, la invenció de la impremta va facilitar la difusió de les idees humanistes.
Les  acadèmies van ser les grans impulsores del pensament humanista i van centrar els seus estudis en la llengua, la literatura i la filosofia.

Les universitats van tenir un paper important en la formació i la transmissió de coneixements nous.

salta imatges > apartat 2

L'Humanisme

amunt

2. LA REFORMA RELIGIOSA

LES CAUSES DE LA REFORMA
Al final de l’Edat Mitjana, hi havia un cert malestar en algunes capes de la societat pel rumb que havia pres l’Església.
Els motius de descontentament eren: el luxe exagerat amb què s’envoltava l’alta jerarquia eclesiàstica, l’escassa cultura del clero, la compravenda de càrrecs eclesiàstics, etc.
Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, van criticar la generalització de totes aquestes pràctiques i van defensar una religiositat més íntima basada en la lectura de la Bíblia.

LA RUPTURA DE MARTÍ LUTER
Martí Luter va iniciar les crítiques a l’Església el 1517 amb la publicació de Les 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica.
Luter va rebre el suport dels prínceps i nobles alemanys, que ambicionaven les propietats de l’Església i volien reforçar la seva autoritat davant l’emperador Carles V i el Papa.
La Reforma luterana es fonamenta en tres principis: la salvació per la fe, el sacerdoci universal i l’autoritat de la Bíblia.
La doctrina de Luter o luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.

EL PROTESTANTISME A EUROPA
Van sorgir noves doctrines reformistes:
El calvinisme. Es va propagar per Suïssa de la mà de Joan Calví. Per al calvinisme, la feina forma part de la virtut moral i l’èxit als negocis s’associa a la gràcia divina.
L’anglicanisme. Va sorgir a Anglaterra de la mà del monarca Enric VIII, quan el papa Climent VII es va negar a concedir-li l’anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d’Aragó.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

La Reforma protestant

 

Comparativa entre catòlics i protestants

 

Un temple calvinista

La difusió de la Reforma

amunt

3. LA CONTRAREFORMA CATÒLICA

LA LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS
El Papa va restablir la Inquisició el 1542 a Itàlia i Espanya, per perseguir els que es desviaven dels dogmes de l’Església.
També es va crear la Congregació de l’Índex, que publicava la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients.
Els sospitosos d’heretgia eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe.

EL CONCILI DE TRENTO
La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l’interior de l’Església un moviment de renovació anomenat Contrareforma.
La Contrareforma es va concretar al concili de Trento entre 1545 i 1563. La Contrareforma es proposava la correcció dels errors propis i la defensa dels dogmes de la fe catòlica.
El concili va proclamar que la fe era important, però que la salvació havia d’aconseguir-se mitjançant les bones obres.
Es van adoptar una sèrie de mesures: es va prohibir la venda d’indulgències; es van crear seminaris per formar el clero; es va obligar els bisbes a residir a la seva diòcesi, etc.

LA DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA
Per difondre el nou esperit religiós, a mitjan segle XVI es va iniciar la reforma de molts ordes religiosos.
També es van crear nous ordes, com la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loiola el 1537.
Aquest orde religiós tenia una disciplina rígida i depenia directament del Papa.

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

 

La Contrareforma catòlica

amunt

4. EL NOU ESPERIT DEL RENAIXEMENT

CORTESANS I MECENES
El nou esperit humanista es va difondre per les ciutats.
L’individualisme i el culte a l’esforç personal que afavorien l’enriquiment, van augmentar. 
Es va produir també un procés de secularització i la religió va deixar de ser el centre de la vida cultural i espiritual.
L’ideal de l’home va deixar de ser el cavaller medieval per identificar-se amb el cortesà, més culte i refinat.
La noblesa que governava les ciutats italianes van ser la impulsora del Renaixement. La seva prosperitat econòmica i el seu interès per la cultura els va convertir en mecenes.

UNA NOVA CONCEPCIÓ DE L'ART
El Renaixement va promoure la recuperació de l’art de l’antiguitat grecoromana. Els pintors i escultors es van obrir a nous temes profans sorgits de la mitologia clàssica.
Els artistes van voler plasmar a les seves obres la bellesa ideal.
Van considerar l’ésser humà l’obra més perfecta de Déu i es van preocupar per l’estudi de la naturalesa i l’anatomia humana.
Els arquitectes van assimilar la bellesa a la simplicitat de les línies i l’harmonia de les proporcions.
Els pintors van adoptar la perspectiva, fonamentada en regles de proporcionalitat matemàtiques.
Els escultors van recuperar la proporcionalitat dels cànons del classicisme.

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

                 

El Renaixement

Un palau renaixentista

amunt

5. EL QUATTROCENTO

L'ARQUITECTURA
Els arquitectes van buscar el domini de l’espai introduint elements simples, proporcionats i ordenats, que contribuïssin a crear un espai racional.
Aquests elements es van inspirar en els models grecoromans: arc de mig punt, columnes, frontons, cornises i cúpules.
A Florència van destacar Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti, que van introduir innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.

L'ESCULTURA
Els escultors es van interessar per la representació del cos humà, seguint els models clàssics pel que fa a les proporcions i al tractament del nu.
Donatello va expressar l’elegància a les seves obres, i va infondre a les seves figures una vitalitat fins aleshores desconeguda.

LA PINTURA
Les grans innovacions dels pintors del Quattrocento van ser l’ús racional de la perspectiva.
La perspectiva permetia representar la profunditat en una superfície plana, el gust per la representació de la naturalesa i l’aprofundiment en la psicologia dels personatges.
Masaccio, Piero della Francesca i Sandro Botticelli són els pintors més representatius.

apartat 4 < salta imatges > apartat 6

   

Art del Quattrocento

 

amunt

6. EL CINQUECENTO

L'ARQUITECTURA
Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts.
El papa Juli II va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i va encarregar les obres a Bramante i, més tard, a Miquel Àngel.
Al nord d’Itàlia va destacar Andrea Palladio.

L'ESCULTURA
A més d’arquitecte, Miquel Àngel era pintor i està considerat com l’escultor més important del seu temps.
La seva obra ja no se centra en la recerca de les proporcions i l’equilibri, sinó en l’expressió de sentiments.
Un altre gran escultor fou Benvenuto Cellini, que va representar temes mitològics com Perseu.

LA PINTURA
Leonardo da Vinci és un model d’artista del Renaixement, excepcionalment dotat per a la creació artística i la ciència.
Rafael Sanzio despunta pel domini de la tècnica, pels retrats i per l’elegància i harmonia de les composicions.
A Roma, Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina. Aquests frescos reflecteixen una concepció volumètrica de la pintura, ja que les seves figures estan dotades d’un volum gairebé escultural.
Al segle XVI va destacar l'
escola de Venècia.

apartat 5 < salta imatges > apartat 7

   

Art del Cinquecento

 
Capella Sixtina 
 

Basílica de Sant Pere del Vaticà

amunt

7. LA DIFUSIÓ DEL RENAIXEMENT

FLANDES
A Flandes, el Renaixement italià va tenir poca influència. Els pintors van desenvolupar un estil propi, caracteritzat pel gust pel detall, el realisme i els retrats.
La primera generació de pintors, encara influïts pel gòtic, la integren Rogier van der Weyden i Jan van Eyck.
De la següent generació destaquen Hans Memling i El Bosco.
A mitjan segle XVI, Pieter Brueghel el Vell pinta la vida quotidiana i ofereix una visió grotesca i satírica de la realitat.

ALEMANYA
El triomf de la Reforma luterana a Alemanya va fer que la pintura deixés el contingut religiós que tenia a Itàlia i en altres països catòlics.
D’aquesta manera, els retrats i els paisatges es van convertir en els temes predilectes de la pintura alemanya.
L’estètica renaixentista va ser introduïda a Alemanya per Albrecht Dürer. Fou un dibuixant i gravador excepcional.
A més de diversos retrats i autoretrats, va dur a terme una obra religiosa significativa.

FRANÇA
El Renaixement es va difondre a França molt aviat gràcies a l’actitud del monarca Francesc I, que es va envoltar d’artistes italians a la seva cort, entre els quals da Vinci i Cellini.
Destaca sobretot l’arquitectura, amb la construcció de castells.
En l’anomenada escola de Fontainebleau hi van confluir les influències flamenques i italianes en un art molt refinat i ornamental que comprèn totes les arts decoratives.

apartat 6 < salta imatges

   

Pintura del Renaixement europeu

 

 

Palau de Fontainebleau

amunt

Enllaços del tema


en construcció

Documents
Resum del tema (llibre de text Vicens) [pdf]
Resum del tema (llibre de text Vicens) [docx]

Presentacions
[buit]

Webs
[buit]

Audiovisuals
[buit]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 

 

 

amunt

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà