Edat Mitjana
O Edat Medieval. Període
intermedi de la història
d'Europa enmig de l'Edat Antiga
i l'Edat Moderna. Comença al
segle V amb la caiguda de
l'Imperi Romà d'Occident (476), i
acaba al segle XV amb la caiguda
de Constantinoble (1453) o
l'inici de la colonització
europea d'Amèrica (1492).
Renaixement del segle XII
O revolució del segle XII.
Període de canvis polítics,
socials i econòmics i de
revitalització intel·lectual.
Les transformacions van trencar
l'antiga estructura feudal,
agrària i rural, en benefici
d'un nou ordre basat en la
burgesia mercantil, que comandà
Europa fins al naixement de les
monarquies absolutes.
Burgesia
A l'edat mitjana a Europa,
conjunt de persones que
acumulaven riqueses provinents
dels seus negocis. No tenien
privilegis nobiliaris però
tampoc es trobaven lligats a la
servitud. Desenvolupaven un
ofici o vivien del comerç i el
prestamisme.
Parlament
Originàriament, reunions dels
representants de la noblesa, del
clergat i de les ciutats, que
els reis europeus convocaven per
tal d'aprovar els deures i drets
dels seus súbdits i discutir
afers importants del regne.
Pesta Negra
Pandèmia, molt probablement de
pesta, que s'oroginà el 1346 al
nord de la Xina i, a través de
Síria, s'estengué successivament
per Anatòlia i Tràcia fins a
arribar a Grècia, Egipte i els
Balcans. El 1347 arribà a
Sicília i des d'allà passà a
Gènova; el 1348 havia infectat
Suïssa i tota la península
Itàlica. Des de Suïssa
s'estengué a França i la
península Ibèrica i el 1349
arribà a les Illes Britàniques.
Gàrgola
Part que sobresurt d'una
canonada que serveix per evacuar
l'aigua de les teulades. En
l'arquitectura medieval,
especialment en la gòtica, són
molt usades en esglésies i
catedrals. Acostumen a estar
adornades amb figures
intencionadament grotesques que
representen humans, animals,
monstres o dimonis.
El renaixement de
les ciutats •Entre els segles
XII i XIV, es va iniciar a
Europa un desenvolupament
econòmic que va afavorir
el renaixement de les
ciutats. •Les ciutats es van
convertir en un centre de
producció artesana i
d’intercanvi de productes.
Es va desenvolupar una
burgesia
pròspera que governava la
ciutat. • Els monarques
van aprofitar el
creixement d’aquesta
burgesia per augmentar i
consolidar el seu
poder
sobre la noblesa feudal. • Un estil artístic
nou, el gòtic,
va permetre construir
edificis més alts i
esvelts. • A partir de mitjan
segle XIV i durant una
bona part del XV, Europa
va patir una crisi econòmica
i social
generalitzada.
EXPANSIÓ AGRÀRIA I CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC •A partir del segle XI, a
l’Europa occidental es van
introduir una sèrie d’innovacions
tècniques
a l’agricultura: -Noves tècniques de conreu,
com la rotació triennal i l’ús
dels fems dels animals com a
adob. -Nous instruments agrícoles
van millorar el rendiment de la
força dels animals de tir a
l’hora de fer les tasques del
camp. •
Entre els segles XII i
XIV, l’aplicació d’aquests
avenços va suposar un augment de la
productivitat
a una gran part de l’Europa
occidental.
LES CIUTATS, NOUS CENTRES
ECONÒMICS •La millora de
l’agricultura va estimular la
revitalització
o l’aparició
de les ciutats. •
Els agricultors, en
produir més del que necessitaven
per al consum, van generar un
excedent d’aliments i de
primeres matèries. •
Els agricultors, els
nobles i els eclesiàstics,
propietaris de les terres, van
buscar mercats
on vendre aquests productes, i
els van trobar a les florents
ciutats europees. •
El creixement de la
població va fomentar l’emigració
d’una part dels pagesos a les
ciutats, on trobaven més
llibertat personal i
oportunitats per millorar la
seva vida.
ELS
ARTESANS I ELS GREMIS •La ciutat medieval es va
convertir en un centre de producció
d’objectes manufacturats. •El treball artesà
s’organitzava en
tallers petits,
el propietari dels quals era el
mestre artesà, que disposava
d’eines pròpies. Era un treball manual. •Els artesans de cada ofici
s’organitzaven en gremis,
estructurats de forma
jeràrquica: aprenents, oficials
i mestres artesans. •El gremi es preocupava
de mantenir el compliment d’una
sèrie de normes.
FIRES
I MERCATS •Els nuclis urbans
acollien el mercat, al qual
acudien els pagesos de la zona
per intercanviar-hi productes
agrícoles per manufactures.
•Van sorgir les fires,
mercats periòdics de gran
magnitud on es compraven i es
venien grans quantitats de
productes.
LES
GRANS RUTES DEL COMERÇ •El comerç marítim
va adquirir més importància que
el terrestre per a les llargues
distàncies. La causa era la
major capacitat i velocitat dels
vaixells. •La primera gran ruta
marítima es va obrir al Mediterrani.
S’importaven productes de luxe
(seda i espècies) i exportaven
teixits, armes i eines. •Una segona ruta va ser
la de l’Atlàntic
i el Bàltic.
Es transportaven llanes, vins,
pells, fusta i blat.
L'APARICIÓ
DE LA BURGESIA •El creixement de les
ciutats va transformar la
societat feudal.
Això va permetre la formació
d’un nou grup social
no privilegiat, la burgesia. •La burgesia estava
formada per persones dedicades a
fer feines artesanes i al
comerç, que no depenien de cap
senyor feudal. •La base de la seva
riquesa
eren els diners
que cobraven pel seu treball,
per la venda dels seus productes
o pels beneficis dels seus
negocis. •Segons la seva riquesa,
es distingia l’alta
burgesia, formada per grans
comerciants i banquers, i la
petita
burgesia, formada per mestres
artesans i petits comerciants.
EL
GOVERN DE LES CIUTATS •Al primer moment, les
ciutats van formar comunes o
assemblees de tots els veïns per
organitzar el seu govern. •Posteriorment elegien
magistrats,
dirigits per un batlle. •L’ajuntament era
l’edifici on es reunien i on
guardaven el segell, l’escut
d’armes o estendard, l’arxiu
dels documents i el tresor de la
ciutat. •Amb el temps, el govern
de les ciutats va anar passant a
les mans de les famílies més
riques de comerciants i
banquers, que van constituir un
grup privilegiat, el patriciat urbà.
LA CULTURA URBANA •Als segles X i XI, a
l’Europa occidental, llegir i
escriure era una tasca reservada
als clergues, funcionaris reials
i mercaders rics. •A mesura que avançava el
segle XII, la millora de les
condicions econòmiques i el
desenvolupament
de la vida urbana
van propiciar la il·lustració
d’alguns nobles i burgesos. •La necessitat de
coneixements va potenciar el
desenvolupament de les escoles a
les ciutats, dependents de
l’Església o del govern de la
ciutat. •
Aviat es van formar corporacions
anomenades
universitats.
ELS
REIS VOLEN EL SUPORT DE LA
BURGESIA •Entre els segles X i
XII, la monarquia va exercir un
poder escàs sobre el territori
del seu regne. Els reis no
podien imposar-se als senyors
feudals. •A partir del segle XII,
els monarques van aprofitar el
creixement econòmic i la
puixança de la burgesia per
intentar imposar la seva
autoritat
sobre la noblesa feudal. •Alguns reis van donar suport als
burgesos
en oferir-los cartes deprivilegis
que els feien lliures, és a dir,
no sotmesos a cap senyor feudal.
•A canvi del suport i
dels privilegis reials, els
burgesos van facilitar
als monarques recursos econòmics
per a les lluites que tenien
contra els nobles.
LES
CORTS I ELS PARLAMENTS •A les reunions del
consell o cort reial, es va
acceptar que hi fossin presents
els representants de la
burgesia. •Convocant-los, el rei
pretenia reconèixer la
importància d’aquest estament en
la societat medieval i volia
demanar-los aportacions en
metàl·lic, els subsidis.
•Les reunions del rei amb
els tres estaments (noblesa,
clerecia i burgesia) rebien el
nom de corts
o parlaments.
LES
GUERRES ENTRE LES MONARQUIES
EUROPEES •Es van originar
nombrosos enfrontaments entre
els monarques europeus per
l’esforç d’algunes monarquies
per consolidar el poder i
establir un regne amb fronteres
clares. •El conflicte més greu va
ser la Guerra dels Cent Anys,
que va enfrontar França i
Anglaterra entre 1337 i 1453. •La guerra es va iniciar
per un problema successori de la
corona francesa i per la
pretensió del monarca anglès de
ser reconegut com a rei de
França. •Encara que els anglesos
van ocupar durant anys una bona
part del territori francès, el
conflicte va acabar amb la
victòria de Carles VII de
França.
LA
FAM, LA GUERRA, LA PESTA •Des de principis del
segle XIV, es va produir a
Europa una crisi agrària a
conseqüència d’un seguit de
males collites. •La conseqüència va ser
que la producció de blat va
minvar i la fam es va expandir
per tot el continent. •A aquest primer problema
es va unir el dels danys
provocats per les freqüents
guerres entre senyors
feudals. •El període més dur va
ser l’any 1347, quan la
denominada Pesta Negra
va assolar Europa, afectant una
població subalimentada i
provocant una gran mortalitat.
LES
REVOLTES DELS PAGESOS •El descens de la
població va tenir efectes
immediats al camp, on va
començar a escassejar la mà
d’obra i moltes terres de conreu
van quedar abandonades. •Els senyors van veure
com les seves rendes disminuïen,
i per compensar aquest
desequilibri van augmentar
els impostos
als seus serfs. •La manca d’aliments, la
puja dels preus i
l’empitjorament de les
condicions de vida dels serfs
van fer augmentar les tensions socials
al camp.
LES
REVOLTES URBANES •La crisi va arribar
també a les ciutats, on la
mortalitat va ser encara més
elevada que en les zones rurals.
•Davant l’augment
de la misèria,
els grups més desfavorits van
exigir millores i també un major
accés als càrrecs municipals,
monopolitzats pel patriciat
urbà. •Les revoltes es van
escampar per un gran nombre de
ciutats europees i sovint anaven
acompanyades d’assalts als
barris jueus.
LES
NOVES CONSTRUCCIONS URBANES •Des del segle XII,
noves tècniques
constructives van permetre que
sorgís un nou estil artístic: el
gòtic. •El desenvolupament de
l’economia i l’augment de la
població a les ciutats va
originar la necessitat de
noves construccions. •Es van aixecar palaus
per a nobles i mercaders,
ajuntaments
per al govern de la ciutat i
llotges
per als mercaders. •La ciutat medieval va
elevar grans catedrals
de pedra, símbols
del poder econòmic i del
prestigi de les ciutats, i de la
fe en Déu dels seus habitants.
LES
CATEDRALS I LES ESGLÉSIES
GÒTIQUES •Les principals
característiques de
l’arquitectura gòtica són: -La utilització d’un nou
tipus d’arc,
l’ogival. -Un nou tipus de volta,
anomenada de creueria
o ogival. -Es van obrir grans
finestrals coberts amb vidrieresdecolors. -Als murs exteriors
s’utilitzava un sistema complex
d’arcbotants
i contraforts. -La portalada
gòtica va heretar els elements
bàsics del romànic. - La planta
va continuar sent de creullatina.
L'ESCULTURA •L’escultura gòtica
s’utilitzava per decorar les
façanes
de les esglésies. També
s’utilitzaven les gàrgoles. •A partir del segle XIV,
l’escultura es va independitzar
de l’arquitectura i es va
mostrar en retaules
que decoraven les esglésies o en
monuments funeraris. •L’escultura gòtica era
molt més realista,
tant en els vestits com en la
representació del rostre humà. •Va començar a dotar-se
de moviment als personatges i
se’ls va atorgar un volum que no
existia al romànic.
LA
PINTURA •La pintura gòtica
mostrava la preocupació per
nous aspectes
com la representació de la
profunditat, l’estudi anatòmic
dels personatges, etc. •A la pintura gòtica li
interessava plasmar la realitat;
per aquesta raó els personatges
que apareixien eren retrats
fidels dels homes i les dones de
l’època.
.gif)
.gif)
