Monarquia Hispànica
Conjunt de territoris que
compartien el mateix monarca de
la Casa d'Àustria entre el segle
XVI i el segle XVIII.
Dinastia dels Habsburg O Casa d'Àustria.
Dinastia regnant a la Monarquia
Hispànica, des de 1516
(proclamació de Carles I) fins a
la mort de Carles II (1700). Va
contrastar l'època d'hegemonia
europea i expansió econòmica del
segle XVI (amb Carles I i Felip
II) i l'època de decadència i
crisi econòmica del segle XVII
(Felip III, Felip IV i Carles
II).
Revolta dels Comuners
Aixecament contra la Corona que
va tenir lloc entre 1520 i 1521,
protagonitzat per les ciutats de
l'interior de la Corona de
Castella al començament del
regnat de Carles I.
Pau d'Augsburg
Important tractat de 1555 que
posà fi al conflicte entre les
faccions protestants i
catòliques del Sacre Imperi
Romanogermànic, a més de ser
essencial per a l'avanç del
protestantisme i un dels motius
de la futura Guerra dels Trenta
Anys.
Rebel·lió de les Alpujarras
Conflicte entre 1568 i 1571, en
què la població morisca del
regne de Granada es va alçar en
protesta contra la Pragmàrica
Sanció de 1567, que limitava les
llibertats religioses i
culturals d'aquesta població.
Guerra de Flandes
O Guerra dels Vuitanta Anys.
Conflicte bèl·lic entre 1568 i
1648, que va enfrontar les
Disset Províncies amb el seu
sobirà, el rei d'Espanya, amb la
finalitat d'aconseguir la
independència i la llibertat
religiosa.
Moriscos
Musulmans obligats a
convertir-se al cristianisme. La
conversió forçosa es va decretar
el 1502 a la Corona de Castella
i el 1526 a la Corona d'Aragó.
Guerra dels Trenta Anys
Guerra lliurada a l'Europa
Central entre 1648 i 1648, en la
qual intervingueren la majoria
de les grans potències europees
de l'època. El conflicte va
modificar contínuament les
fronteres de nombrosos estats i
es prolongà entre França i la
monarquia hispànica fins al
1659.
Pau dels Pirineus
Tractat entre Espanya i França,
pel qual el rei espanyol Felip
IV cedí els comtats de Rosselló
i Cerdanya als francesos.
Conflicte successori
Conflicte internacional
desencadenat per la mort sense
descendència de Carles II, el
darrer rei de la Casa d'Àustria
a la monarquia hispànica. Arran
de la guerra serà la Casa de
Borbó la que s'instauri en el
tron d'Espanya.
Revolució dels preus
Procés inflacionari a Europa
occidental durant la segona
meitat del segle XV i primera
meitat del segle XVI. Al llarg
de 150 anys els preus es van
multiplicar per sis. L'alta
inflació s'explica per l'abundor
de metalls preciosos, or i plata
procedents d'Amèrica.
L'imperi dels
Habsburg •A principis del
segle XVI,
Carles I
va ocupar el tron de la
monarquia hispànica i va
instaurar la dinastia
anomenada d’Habsburg o
d’Àustria. •Carles I ostentà
el títol d’emperador per
la seva herència alemanya,
però en el regnat del seu
successor, Felip II,
els territoris austríacs
van quedar deslligats de
la Corona espanyola. • Amb els monarques
del segle XVII,
Felip III,
Felip IV
i CarlesII,
l’imperi va començar una
lenta decadència.
CARLES D'HABSBURG, HEREU D'UN
IMPERI •Carles I d’Espanya i V
d’Alemanya (1516-1556) va
acumular una gran herència: - Per
part materna
(era fill de Joana de Castella,
hereva dels Reis Catòlics) va
heretar el regne de Castella,
Navarra, la Corona d’Aragó, els
territoris italians i les
possessions americanes. - Per
part paterna
(era fill del príncep alemany
Felip d’Habsburg) va heretar els
Països Baixos, Luxemburg i el
Franc Comtat.
ELS PROBLEMES INTERNS •Carles I, educat a
Flandes, va arribar a la
Península el 1517, sense parlar
castellà i envoltat de
consellers flamencs. •
El 1520 va anar a
Alemanya, enmig del malestar
cada vegada més gran de la
població, que va esclatar en
diverses revoltes: - La
revolta de les
Comunitats
(1520-1521) va tenir lloc en
diverses ciutats de Castella com
a protesta dels gentilhomes, els
artesans i els comerciants per
la política econòmica. - Les
Germanies
(1519) van esclatar a la Corona
d’Aragó. Va ser una revolta
d’artesans i de pagesos que
demanaven l’accés als càrrecs
municipals i la millora dels
arrendaments del camp.
ELS
CONFLICTES EXTERIORS •La defensa de
l’autoritat imperial i del
catolicisme va fer que Carles I
mantingués nombroses guerres:
- Es
va enfrontar a França
(1525-1544), el seu gran rival a
Europa. - Va
mantenir una sèrie de guerres
contra els turcs
(1529-1541), que amenaçaven la
zona del Danubi i el
Mediterrani. -
Una part dels prínceps alemanys
va donar suport a les
posicions de Luter
(protestantisme) i es van
enfrontar a l’autoritat política
de l’emperador. -
Es van iniciar llargues
guerres de religió.
Malgrat els èxits inicials,
l’emperador va haver d’acceptar
finalment, a la Pau d’Augsburg,
la igualtat del catolicisme i
del protestantisme.
EL
GOVERN DE FELIP II •Felip II
va regnar sobre un imperi en el
qual els dominis americans van
assolir la màxima expansió.
•Com que no era
emperador, va poder governar per
als interessos de la monarquia
hispànica. •El monarca s’encarregava
personalment del govern des de
Madrid, que va convertir en
capital el 1561. •El poder del monarca va
augmentar i es va accentuar la
centralització. •Felip II va ampliar el
sistema de consells
amb la funció d’assessorar-lo.
LA
DEFENSA DE L'ORTODÒXIA CATÒLICA •A la Península, Felip II
va imposar l’esperit de la
Contrareforma
i la seva lluita contra el
protestantisme. •L’existència de molts
conversos va propiciar encara
més la persecució per motius
religiosos. Amb aquesta
finalitat es va impulsar
l’actuació de la Inquisició. •Els problemes més greus
es van produir per la persecució delsmoriscos
granadins, als quals es va
prohibir l’ús de la llengua i
dels vestits i conservar els
seus costums. •Això desencadenà la
Insurrecció de las
Alpujarras
(1567), que va ser sufocada
després de tres anys de lluites.
LA
POLÍTICA EXTERIOR •Felip II, per mantenir
l’hegemonia política i imposar
el catolicisme a Europa: - Es va enfrontar als
francesos
i els va derrotar a la batalla
de Saint-Quentin
(1557). - Per frenar l’expansió
musulmana pel Mediterrani, va
organitzar una gran flota aliada
que es va enfrontar als turcs
(batalla de Lepant,
1571). - Contra Anglaterra,
que donava suport als
protestants i atacava la flota
espanyola que comerciava amb
Amèrica, va enviar una enorme
flota, l’Armada
Invencible
(1588). - La rebel·lió de Flandes. -L’annexió
de Portugal (1580).
L'ARRIBADA
DE PLATA I D'OR •Durant el segle XVI es
va produir una gran demanda de
productes per a les noves terres
d’Amèrica, un gran creixement
del comerç, i una ingent
aportació d’or
i plata
d’Amèrica. •Aquesta situació no va
millorar les condicions
econòmiques i socials de la
població. •L’entrada d’enormes
quantitats de metall preciós va
provocar un efecte de pujada
dels preus, que va fer disminuir
el poder adquisitiu de les
classes populars i va reduir el
seu nivell de vida.
L'ECONOMIA •La demanda de productes agrícoles
amb prou feines va poder ser
coberta amb la producció dels
regnes hispànics. •La indústria artesana
també va veure augmentar la
demanda de productes, però la
política de la monarquia va
afavorir els exportadors de
llana. •El comerç
va ser el sector que va
experimentar un desenvolupament
més gran.
LA DEMOGRAFIA •Durant el segle XVI, la
població dels regnes hispànics
va augmentar, especialment a
Castella. •La població urbana
era escassa i poques ciutats
superaven els cinc mil
habitants.
LA SOCIETAT •El predomini social
radicava en la noblesa,
especialment en els títols de
Castella i dels Grans d’Espanya.
•Juntament amb el
clero,
la noblesa acumulava un
percentatge altíssim de les
rendes i riqueses del regne i no
pagaven impostos. •Els no privilegiats
eren majoritàriament pagesos,
subjectes al pagament de tributs
i tota mena d’obligacions:
rendes senyorials, delmes, etc. •A la societat espanyola
hi havia grups diferenciats per
la seva procedència ètnica o
religiosa: els moriscos
i els jueusconversos.
FELIP
III: EL GOVERN DELS PRIVATS •Felip III, fill i
successor de Felip II, va
inaugurar una nova etapapolítica
dels Habsburg espanyols. Va
renunciar a exercir personalment
les tasques del govern. •Les tasques del govern
van passar a mans de ministres
omnipotents, els validos
o privats. •Felip III va tenir un
regnat breu i pacífic. Va
lliurar el govern al duc de Lerma,
que va aconseguir mantenir la
pau a l’exterior. •A l’interior, el fet més
rellevant va ser l’expulsió
dels moriscos
(1609), que va agreujar els
problemes agrícoles.
FELIP
IV: LA FI DE L'HEGEMONIA A
EUROPA •Amb Felip IV, Espanya va
tornar a involucrar-se en els
conflictes europeus. Les causes
d’aquest canvi s’han de buscar
en l’esclat de la Guerradels Trenta Anys
(1618-1648). •El comte-duc d’Olivares,
privat del rei, era partidari de
la guerra amb la qual pretenia
mantenir l’hegemonia dels
Habsburg a Europa. Malgrat
algunes victòries inicials,
aviat es van succeir les
derrotes. •La Pau de Westfàlia
(1648) va posar fi a la guerra. •A Catalunya
les autoritats van demanar ajuda
a França i la guerra es va
allargar fins al 1652. La pau es
va firmar amb França el 1659 (Pau
delsPirineus),
però va significar el lliurament
del Rosselló i part de la
Cerdanya als francesos.
CARLES
II: LA FI DE LA MONARQUIA DELS
HABSBURG •El regnat de l’últim rei
dels Habsburg, Carles II, va
constituir el moment més crític
de l’imperi. Es van unir la
pròpia incapacitat del rei, la
corrupció dels validos,
etc. •Carles II va morir sense
descendència, cosa que va
provocar un greu conflicte successori
entre els partidaris del
candidat francès (Felip de
Borbó) o del candidat austríac
(Carles d’Àustria). •El triomf francès va
suposar la fi dels Habsburg a
Espanya.
LA
CRISI DEMOGRÀFICA •El segle XVII es va
caracteritzar per una forta
recessió demogràfica, general
arreu d’Europa, però greu als
regnes hispànics. •La població
va registrar un retrocés
important. •Les causes són: el flux
migratori al nou continent, les
baixes ocasionades per les
guerres, l’expulsió dels
moriscos i les pestes i
epidèmies ocorregudes entre
1601-1685.
LA
CRISI ECONÒMICA •L’agricultura
va empitjorar la precària
situació que arrossegava.
•La ramaderia
va veure com es reduïa el nombre
de caps de bestiar, a causa
d’una sequedat molt gran de les
pastures i de la destrucció
provocada per diverses guerres
peninsulars. •La indústria
i el comerç
van patir una disminució
profunda. La causa va ser la
competència dels productes
estrangers i l’escassa capacitat
de compra d’una població
arruïnada. •Ni l’augment dels
impostos ni les constants
devaluacions de la moneda van
poder salvar la Hisenda Reial,
que es va declarar en fallida en
diverses ocasions.
ELS
PROBLEMES SOCIALS •El flux de riquesa que
provenia d’Amèrica durant el
segle XVI es va fer servir per
consolidar un model social
de tipus nobiliari
en què els capitals es dedicaven
a la compra de terres, cases,
etc. •Davant d’uns pocs
privilegiats hi havia una enorme
massa de població empobrida: els
pagesos
havien perdut les seves terres,
els artesans
s’havien empobrit, etc. •No hi havia sectors que
mantinguessin una vida digna com
a producte del treball. •Només els territoris
perifèrics, especialment la
Corona d’Aragó,
marginats de l’aventura
americana, no van notar tant la
crisi.
.gif)
.gif)
