Edat Mitjana
O Edat Medieval. Període
intermedi de la història
d'Europa enmig de l'Edat Antiga
i l'Edat Moderna. Comença al
segle V amb la caiguda de
l'Imperi Romà d'Occident (476), i
acaba al segle XV amb la caiguda
de Constantinoble (1453) o
l'inici de la colonització
europea d'Amèrica (1492).
Principat de Catalunya
Estat creat per la unió de tots
els comtats catalans entre els
segles X i XVIII. Els sobirans
del Principat tenen la dignitat
de comtes de Barcelona.
Marca Hispànica
Territoris i comtats conquerits
per Carlemany a l'entorn dels
Pirineus per tal de defensar
l'Imperi Carolingi de les
incursions i ràtzies sarraïnes
provinents del califat de
Còrdova.
Comtats catalans
Comtats que aparegueren formats
al nord de l'actual Catalunya
arran de la conquesta
carolíngia.
Usatges de Barcelona
Recopilació dels Usatges que
formaven el dret consuetudinari
barceloní. Juntament amb altres
aportacions van acabar formant
la base del dret català .
Carta de poblament
O carta pobla. Privilegi en què
el sobirà o un senyor atorgaven
una sèrie de privilegis a grups
poblacionals, a fi d'obtenir la
repoblació de certes zones
despoblades o poc habitades,
però d'interès ecponòmic o
estratègic durant la conquesta.
Batalla de Muret
Batalla important que va tenir
lloc a Muret, al sud de Tolosa
de Llenguadoc, l'any 1213, que
va marcar el preludi de la
dominació francesa sobre
Occitània i la fi de l'expansió
catalana i aragonesa en aquesta
regió.
Els orígens de
Catalunya •El territori
actual de Catalunya va ser
ocupat pels musulmans a
principis del segle VIII. •Al final del segle
VIII els islàmics van ser
expulsats pels reis francs
d’una part del territori:
és el que s’anomena
Catalunya Vella.
•En aquesta zona
s’hi van formar diversos
comtats,
que al principi depenien
del monarca carolingi,
però que més endavant es
van declarar independents. • Al segles XI i XII
els comtes catalans van
fer fora els musulmans de
la resta del territori
català: és la Catalunya Nova. • Paral·lelament, el
territori català es va
anar configurant a
l’entorn del comtat de
Barcelona.
LA CONQUESTA MUSULMANA •L’exèrcit musulmà va
conquerir Saragossa l’any 714,
des d’on va iniciar la conquesta
del territori que esdevindria
més endavant Catalunya. •
A la primeria del segle
IX a la zona nord de Catalunya
l’ajuda dels reis francs fou
decisiva per expulsar-ne els
àrabs. •
Aquest territori va
quedar sota el control d’uns
comtes que depenien del monarca
franc. •
Com que el control
islàmic en aquesta zona hi va
ser molt breu i no va arribar
mai a islamitzar-se, va ser
anomenada Catalunya Vella. •
Els territoris del sud i
de l’oest de Catalunya van
restar més de 300 anys sota
control d’Al-Andalus. Es
coneixen com a Catalunya Nova.
EL CALIFAT •A l’època del califat de
Còrdova les poblacions de les
valls de l’Ebre, del Segre i del
Cinca i de la plana de Lleida
es van islamitzar
i van adoptar les formes de vida
dels musulmans.
LES
TAIFES •Amb la desaparició del
califat l’any 1031, a l’actual
territori català es van crear
les taifes de Tortosa
i de Lleida,
que eren governades per la
noblesa local. •Els comtes catalans van
mantenir-hi relacions pacífiques
a canvi de cobrar impostos. •
Les ciutats van créixer i se’n
van crear de noves. Destaquen
Balaguer, Lleida i Tortosa.
LA
CATALUNYA CAROLÍNGIA •Per tal de protegir la
frontera sud del seu regne
davant els musulmans, els reis
francs van crear una franja
protectora al llarg dels
Pirineus. És la Marca Hispànica. •El territori català que
controlava Carlemany anava des
dels Pirineus fins al Llobregat.
El monarca el va dividir en
comtats,
governats per comtes.
EL
PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA •Al final del segle IX
els comtes catalans van anar
fent hereditari el seu càrrec.
Guifré el Pelós,
comte de Barcelona, Girona,
Urgell i Cerdanya va deixar en
herència els seus territoris als
seus descendents. •Així es va iniciar la
dinastia que des d’aleshores va
governar el comtat de Barcelona. •El pas cap a la
independència dels comtats
catalans dels reis francs el va
fer el comte Borrell II. •Borrell II va decidir no
renovar el jurament de fidelitat
al rei de França i se’n
considerà independent (988),
quan va demanar ajut al rei de
França en el saqueig per
Almansor de Barcelona.
UNA
SOCIETAT DE PASTORS I PAGESOS •Les guerres d’aquells
anys provocaren que les zones
planes quedessin gairebé
deshabitades. •Cap al segle X els
comtes van voler repoblar els
seus territoris i van concedir
petites parcel·les de terra, els
alous,
als pagesos de les muntanyes. •Aquests pagesos eren
lliures i formaven petites
comunitats, les viles. •La riquesa dels comtats
catalans durant aquests segles
es va basar en l’agricultura i
la ramaderia. •Es tractava d’una
agricultura de
subsistència
i es practicava la rotació biennal.
LA
FEUDALITZACIÓ DE CATALUNYA •A la primera meitat del
segle XI a Catalunya es va donar
un procés de feudalització de la
societat catalana semblant al
que s’anava produint a la resta
de l’Europa occidental. •El nobles van prescindir
de l’autoritat del comte i van
iniciar un procés d’apropiació
de les fortaleses i de les
terres que governaven. •Els governadors van
convertir el càrrec en
hereditari i es posaren el títol
de barons. •Molts pagesos van
esdevenir serfs.
L'HEGEMONIA
DEL CASAL DE BARCELONA •Ramon Berenguer I va
iniciar pactes amb els barons.
Els nobles es van reconèixer
vassalls seus i, a canvi, el
comte va acceptar que el càrrec
de baró esdevingués hereditari. •Aquest comte va establir
a les seves terres el
feudalisme, que es basava en el
vassallatge i s’estructurava
segons un codi, els Usatges,
considerat un dels primers codis
feudals europeus. •El comte de Barcelona va
iniciar també negociacions amb
els altres comtes catalans, que
poc a poc es van anar declarant
vassalls seus. •La casa comtal de
Barcelona va esdevenir cap del sistema feudal
català.
LA CAIGUDA DEL CALIFAT. LES
PARIES •A partir del 1035 va
començar a desaparèixer la
inferioritat militar
davant l’Estat musulmà, en tenir
lloc la desmembració del califat
de Còrdova. •En lloc del poderós
califat, els comtes catalans
tenien, a ponent, el regne de
taifes de Lleida, i al sud, el
de Tortosa. •Els comtes de Barcelona
i d’Urgell van dirigir les
relacions amb aquests petits
estats islàmics. •Aquests comtes es van
afanyar a exigir als reis
islàmics el pagament de tributs
(paries).
LES
CONQUESTES CATALANES DEL SEGLE
XI •Els comtes van aprofitar
la feblesa militar dels
andalusins per anar ocupant els
territoris fronterers d’aquests
regnes de taifes, i al segle XI
els comtes catalans van passar a
l’ofensiva. •La frontera es va anar
movent lentament cap al sud a
mesura que els comtes de
Barcelona aconseguien conquerir
poblacions importants: Tàrrega,
Agramunt,
Balaguer
i Tarragona.
LA CONQUESTA DE LA VALL DE
L'EBRE •Els reis d’Aragó i de
Navarra també iniciaren
l’expansió militar i, durant els
segles XI i XII, van conquerir
la vall de l’Ebre. •Alfons I el Bataller,
rei d’Aragó i de Navarra, l’any
1118 va conquerir la taifa de
Saragossa i totes les seves
poblacions importants van quedar
sota el seu domini. •L’any 1134 el regne
d’Aragó i el de Navarra passaren
per una crisi quan Alfons I va
morir sense descendència. •Aleshores Navarra es va
separar d’Aragó i els nobles
aragonesos demanaren al germà
del rei, Ramir, que acceptés de
ser nomenat rei d’Aragó.
LA
UNIÓ MATRIMONIAL •El nou rei d’Aragó,
Ramir II, es va casar l’any 1136
i va tenir una filla: Peronella. •El 1137 el rei aragonès
va concertar el matrimoni de la
seva filla amb el comte de
Barcelona Ramon Berenguer IV.
LA
CONQUESTA DE LA CATALUNYA NOVA •Al llarg del segle XII
es va completar la conquesta de
la Catalunya Nova, que havia
avançat molt lentament els dos
segles anteriors. •Ramon Berenguer IV va
conquerir la taifa de Lleida i
la de Tortosa. •L’any 1148 conquerí les
ciutats de Tortosa
i Lleida. •L’any 1153 va capitular
Siurana,
la darrera plaça forta musulmana
en territori català. •Amb aquestes conquestes
s’havien assolit les fronteres
de la Catalunya actual.
LA
DINASTIA CATALANOARAGONESA •Alfons II d’Aragó va ser
la primera persona que fou
alhora comte de Barcelona i rei
d’Aragó. •Aquest rei va acabar la
reconquesta de les terres
d’Aragó i va fundar la ciutat de
Terol. A Catalunya se l’anomena
Alfons I el Cast. • A partir d’Alfons I el
Cast els territoris d’Aragó i de
Catalunya i els que la Corona
d’Aragó va conquerir
posteriorment van estar regits
pel mateix monarca. •Així es va iniciar la
dinastia catalanoaragonesa, que
va governar la Corona d’Aragó
fins a principis del segle XV.
EL
REPOBLAMENT •El repoblament
és l’establiment de població a
les terres que s’havien
mantingut deshabitades durant
l’ocupació musulmana o que
havien estat conquerides
posteriorment. •El repoblament de la
Catalunya Nova es va fer durant
el segleXIII.
Les terres van ser atorgades en
bona part als ordes militars i
als nobles que havien participat
en la conquesta. •Per atreure pobladors
cap a aquests territoris els
comtes van atorgar cartes de poblament
a les ciutats, com Lleida i
Tortosa.
EL
CREIXEMENT ECONÒMIC I URBÀ •A partir del segle XI es
va produir una millora de les
condicions de vida de la
població. •La producció agrícola
va augmentar com a resultat dels
progressos tècnics i de
l’ampliació de les terres de
conreu. •A les terres pirinenques
hi va proliferar la creació de
ferreries. •La millora agrícola va
afavorir els inicis d’un
comerç interior
i la creació de mercats rurals i
de fires. •Les ciutats es van anar
consolidant com a centres
d’intercanvi i van atreure
artesans. Això afavorí l’augment
de la població i el renaixement
de la vida urbana.
L'EXPANSIÓ OCCITANA •L’impuls econòmic del
segle XI es va manifestar en
l’expansió política cap a
Occitània, que es va iniciar
l’any 1069 amb la compra dels
comtats de Rasès i Carcassona. •El domini de les terres
occitanes es va ampliar els anys
següents amb l’adquisició de
drets sobre altres territoris
occitans. •La incorporació de les
terres occitanes al comtat de
Barcelona va comportar
influències culturals
importants, com l’arribada a la
cort comtal de la poesia
trobadoresca.
L'ENFRONTAMENT
AMB EL REI DE FRANÇA •A principis del segle
XIII el rei de França va voler
recuperar el domini sobre els
territoris d’Occitània i va
patrocinar una expedició militar
contra els comtes occitans. •Pere I, rei de la Corona
d’Aragó, va anar a lluitar al
costat dels nobles d’Occitània,
que eren vassalls seus. •Els occitans van ser
derrotats pels francesos a la
batalla de Muret
(1213), on el rei Pere va morir. •Jaume I, fill i
successor de Pere I, va
renunciar pel Tractat de Corbeil
(1258) a tots els seus drets a
Occitània davant el rei Lluís IX
de França. •Així, la Corona d’Aragó
només va mantenir a l’altra
banda dels Pirineus el Rosselló,
Montpeller i el Carladès.
L'ARQUITECTURA •En arquitectura l’art
romànic català adopta la
presència de torres de grans
proporcions i l’ús de la planta
basilical. •També introdueix una
decoració externa de petits arcs
cecs. •L’art romànic s’estengué
a Catalunya en el pla feudal i
en el rural. •La noblesa i el clero
van promoure la construcció de
castells, esglésies i grans
monestirs. •També es van construir
nombroses esglésies rurals de
petites dimensions que mostren
la religiositat de la societat
pagesa de l’època.
L'ESCULTURA •L’escultura romànica
estigué supeditada a
l’arquitectura, perquè n’era un
complement decoratiu, però també
adquirí una funció didàctica. •Destaquen la decoració
de portalades i de capitells
dels claustres, com el de
Sant Cugat del Vallès. •També fou popular
l’escultura exempta de fusta
policromada, que se centra en
tres temes bàsics: majestats,
marededéus i el davallament de
Crist de la creu.
LA
PINTURA •Catalunya té una de les
mostres més riques i abundants
de pintura romànica peninsular,
mural i de fusta. •La decoració pictòrica
de les esglésies es feia a
l’absis i als murs: hi
representaven el Pantocràtor i
escenes de la vida de Jesús i de
la Mare de Déu. •De la pintura sobre
taula destaquen els frontals
d’altar.
