Estat
Organització política
constituïda per un conjunt
d'institucions burocràtiques
estables, a través de les
quals exerceix el monopoli de
l'ús de la força (sobirania)
aplicada a una població
establerta en un territori
delimitat.
L'organització
política de les societats •L’Estat
ha estat l’organització
bàsica des de fa molts
anys i avui continua sent
una institució
imprescindible, però en
transformació. •L’Estat
tradicional es
caracteritza per la seva sobirania
pel que fa a l’economia,
la política i la cultura.
Aquesta sobirania la pot
exercir de manera democràtica
o no
democràtica. •Actualment,
els estats cedeixen part
de la seva sobirania a
entitats supranacionals
i transfereixen competències
a entitats subestatals. •Per
solucionar els problemes
de nombrosos països, s’estableixen
relacions internacionals
de cooperació, en les que
participen organitzacions
supranacionals
i ONG.
L'ESTAT •L’Estat
és el conjunt d’institucions
creades per organitzar la vida i
l’activitat de les persones
que
comparteixen un mateix territori
i que estan governades per unes
mateixes lleis sota un mateix poder.
•El
territori.
Els estats posseeixen un
territori sobre el qual
exerceixen el seu poder. El
territori estatal acostuma a
estar ben delimitat per fronteres. •La
població.
Està sotmesa al poder i a les
lleis de l’Estat: tenen una sèrie
de drets
i d’obligacions
que afecten per igual tots els
ciutadans. Poden
conviure persones de cultures i
nacionalitats diferents dins
d'unes mateixesfronteres. •El
poder.
En l’exercici del poder, l’Estat
realitza diverses
funcions: –
Estableix les lleis (Parlament),
que regulen les relacions
socials, i vetlla pel seu
compliment (poder
judicial).
– Controla l'ordre
interior
(policia) i la seguretat
exterior
(exèrcit).
– Dirigeix la
política
exterior. – Recapta els
impostos,
dirigeix l'economia
i
finança serveis
i
infraestructures
públiques.
ELEMENTS
DELS ESTATS DEMOCRÀTICS •Un
Estat és democràtic si els
ciutadans i ciutadanes
participen en les tasques de
govern.
En
una democràcia, la sobirania
(l'exercici del poder) resideix
en el poble, que elegeix elsgovernants. •
La democràcia és:
– Directa
quan els ciutadans prenen les
decisions reunits en assemblea o
a través d'un
referèndum.
–
Representativa
si
els ciutadans voten en les
eleccions els qui prendran les
decisions i exerciran
la
sobirania en nom dels ciutadans.
• Les
eleccions
democràtiques
han de ser lliures, plurals, fer-se
per sufragi universal i
periòdiques.
• Els ciutadans solen
participar en la política per
mitjà dels
partits
polítics,
que presenten
els
seus programes i les seves
candidatures per tal de ser
elegits en les eleccions. •
La divisió
de poders
pretén
que cap institució no acapari
el poder.
- El
Parlament
elabora
i vota les lleis (funció
legislativa).
- El Govern
determina la política a seguir
per l’Estat i l’aplica a
través de l’Administració (funció
executiva).
- El poder
judicial
(tribunals) aplica les lleis (funció
judicial).
DIFERENTS
TIPUS D'ESTATS DEMOCRÀTICS •Hi
ha diferents tipus d'estats
democràtics: –
Monarquies
i repúbliques.
A les monarquies
parlamentàries
el cap d'Estat és el rei, que
regna però no governa;
la màxima autoritat és el Rei,
però la sobirania la té el poble.
A
les repúbliques
parlamentàries
el cap d'Estat és el President
de la República,
elegit
per
la ciutadania.
-
Estats
liberals i estats socials.
Els estats
liberals
no intervenen en l'economia de
les empreses ni en les relacions
socials. Els estats
socials,
en
canvi,
intervenen en alguns àmbits
socioeconòmics.
– Estats
centralistes i estats
descentralitzats.
Als estats
centralistes totes
les decisions que afecten els
territoris integrants de l'Estat
les pren el govern central. Als
estats
descentralitzatsl'Estat
delega una part del poder en els
governs territorials; comparteix el poder amb els
diferents territoris que
l’integren, delegant en ells
competències.
ESTATS
NO DEMOCRÀTICS •
Els principals tipus d'estats
no democràtics
són:
– La
monarquia
absoluta,
en la qual el rei concentra tots
els poders o escull
directament les persones que han
d’exercir aquestes funcions al
seu nom. - La
dictadura,
en la qualuna
persona, amb el suport d’un
partit polític, grup ètnic o
exèrcit, governa amb un poder
absolut.
4.
L'ESTAT:
ENTRE LA GLOBALITZACIÓ
I LA REGIONALITZACIÓ
L'ESTAT
I LA GLOBALITZACIÓ •Els
estats
s'han caracteritzat
tradicionalment pel fet
d'exercir el poder i la
sobirania demanera
exclusiva. •L'Estat tradicional
s'ha transformat a causa de la
globalització
de
l'economia i de la
generalitzacióde
les noves
tecnologies. •La
globalització ha originat un sistema
mundial
del qual formen part els estats.
Per al funcionament d’aquest
sistema, els estats han arribat
a acords i han creat organitzacions
supranacionals,
a
les quals han cedit part del seu
poder,per
a resoldre problemes de fora del
seu àmbit d'acció.
L'ESTAT
I LA REGIONALITZACIÓ •
Juntament amb la globalització,
també augmenta la importància
dels espais locals i regionals:
les
nacions sense Estat i les grans
ciutats. •S’entén
com a local
o regional
aquell
territori que té una activitat
econòmica ben desenvolupada i
una personalitat cultural i
social ben diferenciada. •
La
tipologia regional és molt
diversa: - Nacions
sense Estat,
com el Quebec (Canadà).
- Regions
molt consolidades
i diferenciades,
com Baviera (Alemanya).
- Grans
àrees urbanes o ciutats
globals,
com Nova York, Tòquio i
Londres.
LA
FUNCIÓ DE L'ESTAT EN
L'ACTUALITAT •La
dispersió de competències ha
dut l’Estat a perdre la seva
exclusivitat en l’exercici del
poder. Però, els estats
mantenen la seva rellevància
malgrat que hagin canviat
algunes de les seves funcions. •Actualment,
els estats compleixen aquestes
funcions: –
Coordinar
regions
i ciutats que integren el seu
territori, ja
que distribueixen competències
i riquesa
i
asseguren el compliment de les lleis
i la igualtat
de drets
i de deures
de tots els ciutadans de l’Estat.
– Crear i mantenir
infraestructures
bàsiques,
que comuniquen les diverses
parts del territori i el
connecten amb altres països.
– Lluitar contra el
terrorisme
mundial.
5.
TRACTATS,
DECLARACIONS
I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
LES
RELACIONS ENTRE ESTATS •Els
estats prenen una sèrie
d’iniciatives
conjuntes: - Es
firmen Tractats,
Convenis
i Declaracions
Internacionals de Drets.
A través d’ells els estats es
comprometen a realitzar certes
actuacions o a evitar-ne d’altres.
- Es
creen organismes supraestatals,
és a dir, Organitzacions
Internacionals
o Supranacionals,
en les quals els estats deleguen
certes funcions.
TRACTATS,
CONVENIS I DECLARACIONS
INTERNACIONALS DE DRETS •Actualment,
existeixen nombrosos Tractats
i Convenis
Internacionals,
firmats pels estats sobre les
matèries més diverses: control
d’armament, no proliferació
d’armes nuclears, canvi
climàtic,
etc. •També
hi ha molt diverses Declaracions
Internacionals de Drets.
No obstant, no tots els països
del món els han signat i
acceptat.
ORGANITZACIONS
SUPRANACIONALS •Després
de la Segona Guerra Mundial, han
proliferat les organitzacions de
caràcter supranacional, creades
per resoldre els problemes que
ha generat la multiplicació de
les relacions internacionals. •
Les organitzacions
supranacionals intenten
solucionar problemes comuns. La
més importantés
l'Organització
de les Nacions Unides (ONU). •
Existeixen: - Organitzacions
d’àmbit
mundial,
com l’Organització de les
Nacions Unides (ONU) i l’Organització
Mundial del Comerç (OMC).
- Organitzacions
d’àmbit
continentalo
regional,
com la Unió Europea (UE) i la
Lliga Àrab.
L'ORGANITZACIÓ
DE LES NACIONS UNIDES (ONU) •Els
objectius de l’ONU queden
establerts a la seva Carta
fundacional: - Mantenir
la pau i la seguretat
internacionals.
- Fomentar
entre les nacions relacions d’amistat.
- Cooperar
en la solució dels problemes
internacionals de tipus
econòmic,
social, cultural i humanitari.
- Desenvolupar
i estimular el respecte als
drets humans.
En definitiva, vetllar per la
pau, la seguretat, la
cooperació internacional i els
drets humans.
QUÈ
SÓN LES ONG? •Les
organitzacions
no governamentals
(ONG)
són entitats privades que no
depenen de governsni
de partits: estan formades per
empreses, centres
d'investigació o associacions
perdur
a terme accions
assistencials,
o per al respecte dels drets
humans o
del medi
ambient. •
Les ONG satisfan necessitats i
urgències, i col·laboren al
desenvolupament de la
consciència
i
la responsabilitat de les
persones. •Les
ONG poden estar formades per
milers de persones, que fan
aportacions econòmiques o
recullen fons. •Per
fer la seva feina, freqüentment
compten amb centenars de
persones que hi treballen o hi
col·laboren.
LES
ONG COM A XARXES INTERNACIONALS •Hi
ha diversos tipus d’ONG: Les
que promouen accions
humanitàries,
realitzant tasques de prevenció
o actuacions directes, en cas
d’emergència davant
conflictes bèl·lics, fams o
catàstrofes naturals. Les
que promouen els drets
humans
i denuncien els llocs on no són
respectats. També
existeixen ONG que tenen com a
finalitat la protecció
de la natura
i la denúncia
de la destrucció del medi
ambient.
EL
PES CREIXENT DE LES ONG •La
força creixent de les ONG es
deu al paper essencial
que compleixen per satisfer
necessitats o proporcionar
serveis a la població, a les
regions del món on els poders
polítics estatals no realitzen
aquestes funcions. •Molts
estats veuen en les ONG una
manera de solucionar problemes
d’urgència i
de necessitat. •Però
l’actuació de les ONG va més
enllà i es plantegen el desenvolupament
integral de les persones
(salut, cultura, tecnologia),
quan els estats no compten amb
els mecanismes econòmics i
socials necessaris per fer-hi
front.
LA
CULTURA I LES DIFERÈNCIES
CULTURALS •La
cultura
és el conjunt de costums, de
coneixements i de maneres de
viure que un grup de persones
sent com a propi i, al mateix
temps, diferent d’altres grups. • Els
elements
fonamentals
d'una cultura són, per exemple,
la llengua, la història,
l'alimentació,el
vestit, la música... •Les
diferències
culturals
(diversitat cultural) no són causades per les
característiques físiques de
les persones sinó a l’educació,
a la forma de viure i de pensar,
etc. Totes les cultures tenen
dret a desenvolupar-se lliure i
dignament. •El
pluralisme
cultural
o multiculturalitat
defensa la coexistència de
grups humans diversos i
considera que
elsmembres
d'unes altres cultures han de
ser respectats.
LA
CULTURA DE MASSES I DE CONSUM •S'està
imposant al món la cultura
de masses,
que es caracteritza per la
generalització d’unes mateixes
pautes de consum
i de formes
de vida.
A través d’elles, un nombre
cada vegada major de persones
consumeix idèntics productes,
de manera que les seves formes
culturals són cada vegada més
similars. •A
aquesta homogeneïtzació
contribueixen els mitjans de
comunicació, l’augment en el
nombre i la facilitat dels
transports. •Aquest
procés d’uniformar i estendre
la cultura del consum, en
ocasions origina tensions i
contradiccions en relació amb
les cultures
locals o tradicionals,
que no sempre es poden adaptar
als seus canvis ràpids.
Estat
