Teoria
de l'explotació Anàlisi
del procés en què la classe
dominant s’apropia, en cada
etapa històrica de la
societat, la diferència
existent entre el valor dels béns
en el mercat i el valor
mesurat per treball incorporat
en la seva producció.
Socialisme
Conjunt
de doctrines que, en oposició
a l’individualisme,
propugnen una reforma radical
de l’organització de la
societat per la supressió de
les classes socials mitjançant
la col·lectivitzacuó dels
mitjans de producció, de
canvi i de distribució.
Socialisme
utòpic Fase
inicial de l’evolució del
pensament i de l’acció
socialistes, caracteritzada
per la crítica de les
estructures i relacions
socials vigents i la descripció
teòrica d’un futur sistema
social ‘‘perfecte’’,
harmònic i basat en la
igualtat de tots els homes.
Moviment
obrer
Actuació
de la classe obrera per tal
d’alliberar-se de l’explotació
capitalista.
Sindicalisme Moviment
dels treballadors organitzats
en sindicats en defensa
d’una millora de llurs
condicions de vida i de
treball.
Luddisme
Moviment
sorgit entre els obrers
anglesos al principi del segle
XIX que destruïa les màquines
de la indústria.
Cartisme Moviment
reformista anglès promogut
per les classes populars entre
el 1837 i el 1848, recolzades
en l’Associació de
Treballadors de Londres.
Internacionalisme
Moviment
proletari que propugna la
unió internacional de totes
les forces treballadores
contra el capitalisme.
Primera
Internacional
Organització
de treballadors de caràcter
supranacional, fundada a
Londres el 1864 amb el nom
d’Associació
Internacional
de Treballadors.
Segona
Internacional Organització
de treballadors de caràcter
supranacional, fundada a París
el 1889, com a reconstrucció
de la
PrimeraInternacional.
•La
industrialització
va provocar el sorgiment
d'una nova
societat,
protagonitzada per dues
classes socials molt
diferents, la burgesia,
la classe propietària, i
el proletariat,
la classe treballadora.
•L'explotació
que patien els obrers va
fer que comencessin a
actuar per tal de mostrar
la seva protesta i ensems
procurar aconseguir
millores. Naixia el moviment
obrer,
primer espontàniament i
després de manera
organitzada (sindicats i
partits polítics).
•
La ideologia
que
va impulsar el moviment
obrer va ser el socialisme,
que es presentava com
l'alternativa justa i
solidària al capitalisme.
Primer amb el socialisme
utòpic
i després amb els dos
grans corrents
revolucionaris, el marxisme
i l'anarquisme.
•
La lluita obrera no es va
limitar a l'àmbit
nacional de cada país,
sinó que va trobar una
extensió internacional,
concretada en les Internacionals
Obreres.
•La
Revolució
Industrial va
comportar profunds canvis
en l'estructura econòmica
i social, en l'organització
del treball i en les
condicions de vida.
•Els
antics pagesos o artesans
es convertiren en proletaris,
amb unes condicions de
treball i de vida molt
dures:
–Les
condicions
de treballdels obrers eren pèssimes:estaven
sotmesos a llargues
jornades de treball,
salaris escassos, dura
disciplina, explotació de
dones i infants, absència
de protecció legal, etc.
A més, les associacions
de treballadors eren
considerades il.legals.
–Les
condicions
de vida
eren sovint també molts
dures: els obrers vivien
en barris poc equipats, en
habitatges precaris, amb
manca d'assistència,
abocats a la misèria.
•Aquests
fets van donar origen, per
part dels treballadors, a
moviments destinats a
lluitar per canviar la
seva situació.
•Moviment
nascut a Anglaterra el
1811, prop de Nottingham,
caracteritzat per la
destrucció
de màquines
o les fàbriques, com a
forma de protesta.
•L'origen
es troba en una manifestació
de treballadors que
protestaven contra els
baixos salaris per la
introducció de les
màquines i que fou
durament reprimida per
l'exèrcit. La nit
següent foren incendiats
els telers.
•
El
nom prové d'un personatge
imaginari, Ned Ludd, que
signava cartes d'amenaça
als propietaris.
•El moviment luddita es va
estendre per les zones
industrialitzades
d'Anglaterra i d'altres
països. El fenomen fou
perseguit, i a Anglaterra
18 luddites foren
executats.
•Les primeres
organitzacions obreres
eren societats de socors
mutu, en les que els
treballadors cotitzaven i
eren assistits en cas de
malaltia o atur. També
varen organitzar vagues.
•El
1824 s'aconseguí el dret
d'associació
a Anglaterra, on foren derogades les
Combination Acts, lleis que
prohibien
l'associacionisme obrer, i
el 1830 es va crear l'Associació Nacional per
a la Protecció del
Treball. El 1834, la
majoria de sindicats britànics
es van agrupar en la
Great
Trade Union.
•El nom prové de
l'anomenada Carta del
Poble, redactada per una
nova associació, la
Working Men's Association,
i tramesa al Parlament
britànic.
•Es tracta d'un
moviment reformista que
aspirava a que els
treballadors puguin ser
elegits per al Parlament,
i des d'allà, canviar les
lleis en favor de la
classe treballadora. Per
això demanaven sufragi
universal masculí i un
salari pels diputats.
•Les
revolucions
liberals,
especialment a partir de
la francesa del 1848, va ser
motiu de desengany
per als treballadors i per
al moviment obrer, que no van
veure realitzades les
promeses d'una major justícia
social.Els Tallers
Nacionals, que havien de
donar treball als
desocupats de París,
foren tancats, donant lloc
a una revolta popular, les
jornades de juny.
•Des
d'aquell moment el
moviment obrer se separa
del liberalisme polític i
cerca noves vies de lluita
social, laboral i política.
•El
mateix any 1848,
Karl
Marx (1818-1883) i
Friedrich Engels
(1820-1895) publicaven el
“Manifest Comunista”,
en el que exposen el que
seran les seves principals
teories:
–a) L'economia i
les relacions socials que
d'ella se'n deriven són
la base de la societat (materialisme
històric)
–b)
La lluita de classes,
entre explotats i
explotadors, és el motor
de la història; tos els
periodes històrics s'acaben amb la victòria
d'una classe damunt
l'altre o amb la
desaparició d'ambdues.
–c)
en aquella època, les classes en
conflicte són la burgesia
i el proletariat, aquest
darrer el consideren la
classe revolucionària.
•La
futura revolució del
proletariat ha de dur,
segons Marx i Engels, a
una societat sense
propietat privada dels
medis de producció i
sense classes socials, una
societat comunista.
•Marx i
Engels, col.laborant o per
separat, anaren
desenvolupant el seu
pensament en diverses
obres, entre les que
destaca “El Capital”,
de Marx. Segons Marx, l'obrer genera
per al propietari uns
beneficis superiors al
salari que percep, aquesta
diferència és el
que anomena la plusvàlua,
la clau de l'acumulació
capitalista.
•
Segons Marx, La revolució de la classe
treballadora ha d'anar
seguida d'una dictadura
del proletariat, que porti
cap a la societat sense
classes i sense propietat
privada; posteriorment,
aquesta dictadura hauria
de desaparèixer, arribant-se
a la societat comunista.
•El
cos teòric i pràctic
elaborat per Marx i els
seus seguidors s'anomena marxisme. Els seus
autors el consideraven un
socialisme científic
(per contrast amb el
socialisme utòpic) perque deien analitzar
científicament la història
i la societat del seu
temps.
•Anarquisme és una paraula
d'origen grec que
significa “sense mandat,
origen o govern”; bàsicament
s'oposa a tota classe de
poder polític o religiós,
i està en contra de
l'existència de l'estat.
•En el segle XIX,
Pierre
Joseph Proudhon afirmava
que “la propietat era un
robatori” i defensava
una societat basada en la
lliure associació i
col.laboració dels
individus.
•El gran
activista de l'època fou
Mikhaïl Bakunin
(1814-76), que propugnà
la revolució dels
oprimits i la destrucció
de l'estat, creant-se una
societat sense classes.
•Encara que el projecte
revolucionari i la
societat sense classes
sembla coincidir amb el
marxisme,
en realitat, Bakunin i els
anarquistes criticaren
durament el
l'autoritarisme i
dirigisme dels marxistes,
i estaven radicalment en
contra de la dictadura del
proletariat i qualsevol
forma d'estat, ni que fos
dirigit per un partit de
la classe treballadora.
•L'Associació
Internacional de
Treballadors(AIT),
coneguda com a “Primera
Internacional”, va ser
una associació de
sindicats, grups i
dirigents obrers fundada a
Londres l'any 1864.
•La
seva finalitat principal
era l'emancipació
de la classe obrera de tot
el món, ja que
consideraven que el
treballador no tenia pàtria,
formava part d'una única
classe. Malgrat aquest
internacionalisme, els
delegats eren europeus i nord-americans.
•La Primera Internacional
impulsà mobilitzacions de
treballadors i vagues a
diversos països per
aconseguir: la reducció
de la jornada laboral, la
supressió del treball
dels infants, la millora
de les condicions laborals
d'homes i dones.
•La
Primera Internacional va
entrar en crisi i va
desaparèixer bàsicament
per les diferències entre
marxistes i bakuninistes,
éssent aquests darrers
expulsats de l'organització
(Congrés de L'Haia,
1872).
•El
fracàs de la Primera
Internacional va dur a un
canvi de política en el
moviment obrer. A les
darreres dècades del
segle XIX s'impulsà, a més
de la lluita
sindical, la
lluita política.
•Es van
crear sindicats i partits
obrers a diversos països
europeus, que lluitaven
per les reformes democràtiques
i socials: sufragi
universal, sanitat i
educació públiques,
impostos directes, reducció
de la jornada laboral,
prohibició del treball
infantil, assegurances,
etc.
•El
primer
i més important partit,
que fou el punt de referència
del socialisme europeu, va
ser el Partit
Socialdemòcrata Alemany
(SPD),
fundat l’any 1875. A
Espanya, com a
partit i sindicat
socialistes es fundaren el
Partit Socialista Obrer
Espanyol (PSOE, 1879) i
la Unió General de
Treballadors (UGT, 1888).
•La lluita
obrera al llarg del segle
XIX no va ser infructuosa,
i sense arribar a la
revolució preconitzada
per maxistes i anarquistes,
s'aconseguiren millores en
el camp de les relacions
laborals i de les
condicions de vida: progressiva reducció del
treball infantil, reducció
de la jornada laboral (10,
i posteriorment 8 hores),
creacció d'asseguarnces
per enfermetat, invalidesa
i vellesa, etc.
Alemanya va ser el país
pioner en la conquesta
d'aquests drets socials.
•L'alemany
Eduard Bernstein
(1850-1832) inicià el
revisionisme de les tesis
de Marx, afirmant que la
classe obrera havia de
participar en l'acció política
democràtica i defensar
les seves idees per mitjà
de la via parlamentària,
tesis que de fet
s'oposaven a la revolució
marxista com a única via.
•Les idees de Berstein van
ser criticades per
maxistes ortodoxes. Les
idees defensades per
Bernstein són l'origen de
la socialdemocràcia.
•El
socialisme va iniciar
llavors un doble camí: mentre
una part dels partits
socialistes
evolucionaren cap a
postures socialdemòcrates
(moderades), altra part,
els marxistes ortodoxes,
optaren per crear partits
comunistes
i mantenir la via
revolucionària.
•En les darreres dècades
del segle XIX i les
primeres del XX,
l'anarquisme es va
dividir, bàsicament, en
dues branques:
–Anarcosindicalisme:
Defensava la unió de la
classe obrera i la vaga
general revolucionària
per canviar la societat.
–Anarcocomunisme:
Practicava l'acció
individual violenta i
l'atemptat per
desestabilitzar la
societat.
•L'anarcocomunisme va donar lloc
a actes terroristes i l'assassinat de diverses
personalitats europees, i
fou molt present a Espanya
(atempats de la processó
del Corpus de Barcelona,
assassinats de Cánovas
del Castillo, Canalejas,
Dato, etc), i respós al
seu torn amb una dura
repressió.
5.2.
La Internacional Comunista
(Tercera Internacional)
•L'èxit de la revolució
bolxevic a Rússia l'any
1917, impulsa una part
dels socialistes i dels
moviment obrer en general,
a integrar-se en una nova
internacional, la Internacional Comunista,
Tercera Internacional o
Komintern.
•La
Komintern era seguidora de
les directrius de Moscú,
i va donar lloc al
naixement dels partits
comunistes, que iniciaren
una intensa activitat
revolucionaria al llarg
dels anys 20.
