Antiga Roma
Civilització sorgida de la
ciutat-estat de Roma a partir
del segle VIII aC. Inicialment
una monarquia, va esdevenir una
república, i finalment un imperi
que va acabar dominant la major
part de la Mediterrània i de
l'Europa Occidental.
Monarquia romana
Període més antic de la història
de l'Antiga Roma, quan la ciutat
va estar governada per reis.
Segons la tradició va començar
amb la fundació de Roma per
Ròmul el 21 d'abril de l'any 753
aC i va acabar amb l'expulsió
del darrer rei romà, Tarquí el
Superb, l'any 509 aC, que va
deixar pas a la instauració
d'una república.
República romana
Període de la història de Roma,
amb un règim republicà com a
forma d'estat, que comença l'any
509 aC, amb l'expulsió del
darrer rei romà, Tarquí el
Superb, i acaba l'any 27 aC, amb
la instauració de l'Imperi Romà.
Legió romana
Unitat militar bàsica de la Roma
antiga. Integrava 4.800 soldats
d'infanteria i cavalleria, tot
bi que el nombre podia variar
segons l'època o les necessitats
concretes del moment.
Dictador romà
Magistrat extraordinari de la
República Romana. Les funcions
dels dos cònsols, eventualment i
sempre en casos greus, podien
ser assumides per un únic
magistrat, amb el títol de
dictador, funcions que
s'exercienper sis mesos o menys.
Imperi Romà
Tercer període de l'antiga Roma,
posterior a la República i
caracteritzat per una forma de
govern autocràtica. Roma va
controlar el món mediterrani i
bona part de l'Europa occidental
a partir del segle I. La part
occidental de l'Imperi va durar
fins al 476 i la part opriental
fins al 1453.
Emperador romà
Màxima autoritat de l'Imperi
Romà, dotat de l'imperium
(govern).
Edicte de Caracal·la
Proclama imperial de l'any 212
promulgada per l'emperador
Caracal·la, que estenia el dret
de ciutadania romana a totes les
persones lliures de l'imperi.
Fou un dels documents més
transcendents de la història de
Roma i de l'Antiguitat.
Ciutadania romana
Ser ciutadà romà implicava
gaudir d'una sèrie de drets, com
el de vot a les assemblees i
exercir càrrecs públics. Al
principi només eren ciutadans
els habitants de la ciutat de
Roma; posteriorment ho van ser
els pobles de la península
Itàlica i finalment, a partir de
l'any 212, tots els habitants
lliures de l'Imperi Romà.
Ager publicus
Territori que pertanyia al poble
romà. Des de Ròmul, es va
dividir el territori de l'estat
romà (ager romanus) en
tres parts: l'ager regius
(domini reial), l'ager
privatus (per a famílies
patrícies) i l'ager publicus
(pastures col·lectives per a les
famílies romanes).
Crisi del segle III
Període de profunda crisi que
afectà els territoris de
l'Imperi Romà a partir de les
primeres invasions dels bàrbars
des de l'exterior de l'Imperi, i
una forta crisi política,
econòmica i social a l'interior.
Edicte de Milà
Conegut com 'La tolerància del
cristianisme, va ser promulgat a
Milà l'any 313 i establia la
llibertat de religió a l'Imperi
Romà, posant fi a les
persecucions contra certs grups
religiosos, particularment els
cristians.
Regnes germànics
O regnes romanogermànics. Estats
que es van establir a partir del
segle V a l'antic territori de
l'Imperi Romà d'Occident.
Procedien d'Europa del Nord i de
l'Est.
La Roma antiga •Roma va ser fundada al segle
VIII a.C., governada per una Monarquia,
al segle
VI els seushabitants
van expulsar els monarques
i es van constituir en
República. •Després, per mitjà de nombroses
guerres, Roma es va
apoderar de les terres que
s’estenien des de la
Península Ibérica fins a
l’Orient, a banda i banda
de la Mediterrània.
•A partir del segle I d.C., elsromans
dominaren el món.
• A partir
del segle
III, l’Imperi va entrar en crisi
i va patir el setgedelspoblesbàrbars.
L’any
476 Roma va ser conquerida
i l’Imperi Romàdesapareguè.
L'ORIGEN HISTÒRIC •Al II mil·lenni a.C. la Península Itàlica
era ocupada pelsllatins
(al centre), els etruscos (al nord) i elsgrecs
(al sud). •
A mitjansegle
VIII a.C., algunes tribus de llatinses van agrupar a les
ribes del riuTíber
i van aixecarpoblats
sobre set turons,
que van ser l’origen
de la ciutat de Roma.
•
Al principi, elsromans es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia; però ben aviat es va convertir en un enclavamentcomercial important.
L'ÈPOCA DE LA MONARQUIA •Durant elsprimerstemps, Roma va ser governada
per una Monarquia. •
El
rei,
que tenia elspodersmàxims, governavaambl’ajutd’unSenat. •
Roma va tenirset reis;
elsquatreprimersd’origenllatí, i els tres
últims, etruscos. •
Sota la
influència
etrusca la ciutat de Roma es va engrandir
i va millorar: edificació de pontsnous, aqüeductes,
clavegueram,
muralles...
L'ANTIGA
RELIGIÓ DELS ROMANS •La població
de la Roma primitiva
era molt religiosa. •Els romans
van divinitzarelsfenòmens
i les forces de la natura (numina). •Elsllocs
de cultemés
antics
eren els boscos sagrats (luci). •També
era important el
culte privat a les divinitats
domèstiques (lares),
que es feia en petits altars
dintre de les cases (lararis).
PATRICIS I PLEBEUS •A la Roma republicana, elsciutadansgaudien
de diversos dretssegons el grup social al qualpertanyien. •Elspatricis eren famíliesaristocràtiques, granspropietaris de terresdescendentsdelsfundadors de Roma, i que tenien
a les sevesmans el govern de la ciutat. • Elsplebeus,
el grupmésnombrós,
incloïaelspagesos,
elsartesans
i els comerciants
que no tenienpropietats ni tampocdretspolítics.
LA
LLUITA PER LA IGUALTAT •Durant elsprimersanys de la República, elspatricis
van formar un governaristocràtic:
nomésellselaboraven
i coneixien les lleis, exercien la justícia
i monopolitzavenelscàrrecspúblics. •Durant dos-cents anyselsplebeus
van lluitar per obtenirelsmateixosdrets que elspatricis. •A partir
del segle
V a.C., van tenir una resposta a algunes de les seves demandes: dret a elegir un representant (tribú
de la plebs),
la compilació
escrita i pública de les lleis de Roma (Llei
de les DotzeTaules)...
ASSEMBLEES I MAGISTRATS DE LA
REPÚBLICA •
El govern de la República romana
es fonamenta en tres
institucions: - Els
comicis,
reunió de ciutadans romans
per votar lleis i elegir
magistrats. - Elsmagistrats que governaven la ciutat; elsmésimportants
eren els cònsols. -
El Senat,
que era el centre de la vida
política, ratificava les lleisaprovadesalscomicis i resoliaelsafers de
política exterior i de finances.
L'EXPANSIÓ
DE ROMA •El creixement de la riquesa i un exèrcitnombrós i eficaç van permetre a Roma la conquesta de moltsterritoris. •Entre el 500 i el 250
a.C, la ciutat de Roma va
conquerir la Península Itàlica. •Entre el 264 i el 146
a.C., Roma es va enfrontar als
cartaginesos, en les anomenades
guerres púniques,
i va conquerir el Mediterrani occidental. •Entre
elssegles II a.C. i I d.C., les legions romanes van conquerir el Mediterrani oriental, i completaren l’ocupaciód’Hispània, la Gàl·lia
i Britània
a l’Occident.
LA
CRISI DEL SEGLE I A.C. • Les conquestes van donar a Roma gransriqueses, però també van generar gransdesigualtats socials. •Una gran part dels
pagesos es van arruïnar quan van
haver d’abandonar les terres per
servir a l’exèrcit. Les queixes
provocaren conflictes socials
(revolta dels germans
Grac)
per demanar un millor
repartiment de la riquesa. •La crisi
del segle
I a.C. va provocar
que el Senat i elsmagistratsdonessin el poder alscapsmilitars
(dictadors)
que es van enfrontar entre ells,
i van generarviolentes guerres civils. •Un d’aquests militars,
Juli Cèsar,
proclamat dictador perpetu
(l’any 48 a.C.), va ser
assassinat per aquells que veien
com perillava el seu poder (44
a.C.).
OCTAVI
AUGUST, EMPERADOR •Octavi August,
filladoptiu de Juli Cèsar,
va inaugurar un sistema nou de
govern: l’Imperi. •Va concentrar en la seva
persona tots els poderes civils
i militars que abans exercien
els magistrats. •Va ser nomenat cònsol vitalici
i cap de l’exèrcit (emperador),
redactava les lleis (edictes)
i es va convertir en la primera
autoritat religiosa (gran
pontífex).
L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI •El Senat, elsmagistrats i elscomicis van continuar existint,
perònomés
tenien unpapersimbòlic. •L' emperador designava
tots els càrrecs importants que
dirigien l’Imperi; per aplicar i
transmetre les seves ordres es
va crear el Consell imperial. •Els territoris que es
van incorporar a l’Imperi es van
organitzar en províncies,
que tenien al capdavant un
governador.
DOS
SEGLES DE PAX ROMANA •Durant elssegles I i II d.C., l’Imperi va assolir la màximaexpansió
i prosperitat (pax
romana). •Roma es va convertir en una gran
ciutat,
ambmés
d’unmiliód’habitants. •L'any
212, l’emperadorCaracal·la va concedir el dret
de ciutadania
romana a totselshabitants
de l’Imperi. •Al
llargdelssegles II i III d.C., la difusió
del cristianisme va anar agafant
força a l’Imperi.
LES
CIUTATS, CENTRE DE L'IMPERI •Roma va ser un Imperi
de ciutats; se’n fundaren centenars i totes tenien una estructura semblant. •Les ciutats eren el lloc
de residència
de les autoritats i de
l’administració, i el centre
econòmic on es feien les
activitats artesanals
i comercials. •A més, les ciutats van
homogeneïtzar els habitants de
totes les províncies i van
contribuir a la romanització
de l’Imperi.
ELS
GRUPS SOCIALS •Els habitants
de l’Imperiestavendividits en grupssocialsambdretsdesiguals,
tot i que la societat romana era oberta
i permetial’ascenssocial. •La majoriad’homeslliurestenien
la ciutadania romana:
no pagavenimpostos, teniendretspolítics i estavenprotegits per les lleis. •Per sota, hi haviaelspagesosi la plebs urbana,
que quan no tenienfeinavivien de les subvencions i de les diversions de l’Estat (pa i circ). •Els esclaus
no tenienllibertat ni drets, i el seu amo elspodia
vendre i treure’ls la vida.
Però, si volia, també els podia
alliberar (lliberts).
LES
EXPLOTACIONS AGRÍCOLES •Elsromans
van introduirl’arada,
elsmolins
de gra, les premsesd’oli i de vi, noussistemes
de regadiu
i el conreu
de productesnous: fruiters, hortalisses, cereals... •A totes les províncies van sorgircolòniesagrícoles, ambpagesos que explotaven la terra per a la pròpiasubsistència. • També es van estendre
els latifundis,
que eren treballats
majoritàriament per esclaus. •L’explotació agrícola es
feia al voltant d’una casa de
camp (vil·la)
amb una gran quantitat
d’edificacions: casa del
propietari, quadres, graners...
LES
RELACIONS COMERCIALS •Durant elsprimerssegles de l’Imperi, el comerç entre les províncies
es va veureafavorit per la pau
interna, la seguretaten les comunicacions i per l’augment de la producció. •Els romans disposaven de
calçades
magnífiques que unien Roma amb
totes les províncies. •El comerç internacional
es feia essencialment per
via marítima:
Òstia, Antioquia i Alexandria
eren els ports més importants. •L'existènciad’unamoneda sòlida
i
comuna arreu de l’Imperi va ajudar el desenvolupament comercial.
L'IMPERI
ENTRA EN CRISI •A partir de segle III
d.C., l’Imperi va haver
d’enfrontar-se a un seguit de
problemes. •Les fronteres es van
tornar insegures a causa dels
atacs
continuats dels pobles germànics
(bàrbars). •L’autoritat imperial
es va afeblir
i van sovintejar les revoltes
contra l’emperador. •A aquests problemes s’hi
van afegir els problemes
econòmics.
LA
DIVISIÓ DE L'IMPERI •L'any
395, per facilitar-ne la
defensa, l’emperadorTeodosiva dividir
l’Imperi entre els seus fills,
Arcadi i Honori. •A partir d’aquest moment
van quedar separats l’Imperi
Romà d’Occident
i l’Imperi
Romà d’Orient. •A l’Imperi d’Orient
(Bizantí) l’emperador va saber
mantenir l’autoritat i defensar
les fronteres, i l’Imperi va
sobreviure. •En canvi, a l’Occident,
la decisió de Teodosi va ser
insuficient per salvar l’Imperi.
EL
CRISTIANISME, RELIGIÓ OFICIAL •Constantíva decretar
la fi de les persecucions contra
els cristians (Edicte
de Milà, 313). •Al final del segle IV,
l’emperador Teodosi va fer del
cristianisme la religió oficial
de l’Imperi. •Amb el temps, el
cristianisme es va expandir
arreu de l’Imperi.
LA FI
DE L'IMPERI D'OCCIDENT •Al començament del segle V, elspoblesgermànics
van travessar les fronteres i
entraren a l’Imperi occidental. •Elspoblesinvasors
es van anarinstal·lant a les terresd’Occident i crearen regnesindependents. •La caiguda
de l’últim emperador romà
d’Occident (Ròmul Augústul) marca
la fi de l’Antiguitat i el
començament de l’Edat Mitjana.
