Revolució
Liberal Terme
historiogràfic per designar
la revolució política
inclosa en un procés de
transformacions
revolucionàries en tots els
àmbits amb el qual es tanca
l'Edat Moderna i comença
l'Edat Contemporània. El
component econòmic d'aquest
canvi és la revolució
industrial i el component
social la revolució burgesa.
Revolució
Canvi
en profunditat, global i dràstic de
les institucions polítiques i socials
o de les estructures econòmiques
d’una societat. Revolució
Francesa
Període
de la història de França
(des de la formació dels
Estats Generals, 5 de maig de
1789, fins al cop d’estat
del 18 de brumari, 1799) que
provocà la caiguda de l’Antic
Règim i la presa del poder
polític per part de la
burgesia.
Assemblea
constituent Assemblea
extraordinària encarregada d’establir
un nou text constitucional.
Constitució
Llei
fonamental d’un estat que
estableix i garanteix els
drets i deures dels ciutadans
i regula el sistema de poder,
definint els òrgans i llurs
formes i funcions, com també
el conjunt de relacions entre
ells.
Dictadura
Forma
política de què es revesteix l’estat
com a instrument de poder posat en
mans de la classe dominant per
esclafar la resistència dels seus
enemics.
Congrés
Reunió
o assemblea de persones
cridades a deliberar sobre
algun afer.
Congrés
de Viena
Conjunt
de reunions celebrades a Viena
del 30 d’octubre de 1814 al
9 de juny de 1815, per refer
el mapa polític d’Europa,
arran de la fi de l’imperi
napoleònic.
Societat
secreta
Nom
donat a una gran varietat d’associacions
i organitzacions
caracteritzades per una
iniciació
secreta
o per altres rituals, per l’ús
d’insígnies, símbols o
altres signes de reconeixement,
i sovint per uns costums i un
llenguatge particulars.
Nació
Comunitat
d’individus als quals uns
vincles determinats, però
diversificables, bàsicament
culturals i d’estructura
econòmica, amb una història
comuna, donen una fesomia
pròpia,
diferenciada i diferenciadora
i una voluntat d’organització
i projecció autònoma que, al
límit, els porta a voler-se
dotar d’institucions polítiques
pròpies fins a constituir-se
estat.
Zollverein
Unió
duanera i econòmica dels
estats alemanys, que fou duta
a terme, sota la direcció de
Prússia, a partir de l’any
1818, a la qual s’afegiren
successivament els diversos
estats (els darrers foren
Bremen i Hamburg, l’any
1888) i que preparà la unitat
política d’Alemanya.
•Les
noves idees il·lustrades
i el creixement econòmic
del segleXVIII conduïren a
la revolució
liberal burgesa.
•
La
Revolució
Francesa
de 1789 va proporcionar
els programes dels partits
liberals i democràtics de
la major part del món i
va consolidar el concepte
de nació.
•
Un
llarg combat va enfrontar,
entre 1815 i 1870, els
liberals i els
absolutistes, i les
nacions i els imperis.
•
El
liberalisme finalment va
triomfar, el poder absolut
va ser enderrocat i moltes
nacions van assolir la
seva unitat o
independència.
•El
1789, França es trobava
en una profunda crisi
econòmica i social. Les
causes
de
la Revolució francesa van
ser diverses:
–
Des
de 1760 hi havia males
collites
que van provocar l’alça
del preu dels aliments i
el descontentament
popular.
–
Impopularitat del sistema
de privilegis, que
marginava políticament la
burgesia i alliberava
l’aristocràcia de pagar
impostos.La
burgesia
es mostrava descontenta
davant de la seva marginació
política
perquè només els
privilegiats podien
ostentar càrrecs i gaudir
de reconeixement social.
–
A
més, la monarquia estava
sumida en una crisi
financera
profunda, provocada per
les despeses elevades de
l’Estat i de la cort.
•La
Revolució Francesa es va
iniciar amb una revolta de
l’aristocràcia. Davant
de la proposta fiscal de
la monarquia, que pretenia
fer pagar impostos als
privilegiats, ells van
exigir que es convoquessin
els
Estats
Generals.
•Els
Estats Generals es van
obrir el 1789, presidits
pel rei i formats pels
representants de la
noblesa, el clero i el
Tercer Estat.
•
Els
representants del Tercer
Estat van exigir la doble
representació, la
deliberació conjunta i el
vot
per persona
i no per estament.
•
Estava
en joc la idea de sobirania
nacional.
•
Davant
de la negativa, els
diputats del Tercer Estat
es
van erigir en
Assemblea
Nacional.
•La
radicalització popular
(l’assalt
a la Bastillai
la
revolta
antisenyorial)
va fer que Lluís XVI hagués
de reconèixer la
legalitat de l’Assemblea
Nacional Constituent.
•
El
poble de París va donar
suport al carrer als
representants del Tercer
Estat i van assaltar la
fortalesa de la Bastilla,
van prendre les armes i es
van disposar a defensar
per la força la revolució.
•La
revolució també es va
estendre al camp, en forma
d’una revolta
antisenyorial.
•Davant
la radicalització
popular, l’Assemblea
Nacional Constituent va
abolir els privilegis
feudals
i va promulgar la Declaració
de Drets de l’Home i del
Ciutadà.
•
La
Revolució Francesa
(1789-1799) va passar per
tres fases:
–
1.-
La
monarquia
constitucional (1789-1792).
Tenia el suport de la
burgesia conservadora, que
aspirava a arribar a un
acord amb el rei i els
privilegiats per abolir
l’Antic Règim.
–
2.-
La
república
democràtica (1792-1794).
Va ser impulsada per la
burgesia radical i els
sectors populars, que
volien una transformació
de la societat en un
sentit democràtic.
– 3.-
La
república
burgesa (1794-1799).
Va suposar un retorn al
poder de la burgesia
conservadora, que va
consagrar el predomini
dels propietaris.
Primera
etapa:
2.1. La
monarquia constitucional
(1789-1792)
•
El
1789 l’Assemblea
Nacional va iniciar un
procés reformista per
convertir França en una monarquia
constitucional
i parlamentària.
•La
fase inicial de la
Revolució, la monarquia
constitucional(1789-1792),
va destacar per:
–
L’abolició
dels privilegis feudalsi
la promulgació de la
Declaració
dels Drets de l’Home i
del Ciutadà.
– El
1791 es va promulgar una Constitució,
que va exemplificar els
ideals del liberalisme
polític: separació de
poders, sobirania
nacional, igualtat legal
dels ciutadans; encara que
reservava al rei el dret
de veto
i es va establir el sufragi
indirecte i censatari.
– Es
va formar una Assemblea
Legislativa,
en la qual es van redactar
noves lleis
revolucionàries
per garantir la igualtat
de tots els ciutadans.
–
Expropiació dels béns
eclesiàstics (desamortització)
i separació de l’Església
i l’Estat.
•Les
reformes del període
1789-1791 satisfeien els
grups burgesos però no a
la noblesa, al clero, a la
monarquia ni als sectors
populars.
El
fracàs de la monarquia
constitucional
•
L’oposició
de la família reial a la
Revolució es va
manifestar arran de la
seva fugida de París per
unir-se a l’exèrcit
austríac, que planejava
envair França i restablir
l’absolutisme.
•El
monarca, desprestigiat, va
ser retornat a la capital
i es va evidenciar el seu
rebuig al procés
revolucionari.
•L’abril
de 1792, l’Assemblea
Legislativa va declarar la
guerra a Àustria. Els
austríacs van envair
França i van arribar a
París.
•La
situació va originar un
clima de revolta entre els
sans-culottes,
que van assaltar el palau
reial, van empresonar el
monarca i van proclamar la
república
(setembre de 1792). Naixia
la
primera
República francesa
(1792-1799).
Segona
etapa:
2.2. La república democràtica
(1792-1794)
•
La
república
democràtica
(1792-1794)
presenta dues
fases
diferenciades:
–
Convenció
girondina:
la
república va
quedar a les mans
dels girondins,
que van convocar
eleccions per
sufragi universal
masculí per a la nova
Convenció
Nacional,
que va
condemnar i
ajusticiar el rei,
que havia intentat
fugir, i també va
haver d’enfrontar-se
a les pressions de
l’absolutisme
exterior i a les
revoltes
contrarevolucionàries
internes.
–
Convenció
jacobina:
el juny de 1793, els
jacobins van aconseguir el
poder i van detenir els
principals dirigents
polítics girondins.Va ser la fase de més
radicalització política
i social, dirigida per
Robespierre.
Va establir el sufragi
universal directe,
va
promulgar una nova
Constitució basada en la
democràcia social, va
aprovar mesures de
suport als sectors
populars (sans-culottes),
va potenciar l’exèrcit
i va impulsar la
política del
Terror. La
caiguda dels jacobins:
mitjançant el
cop
d’Estat de Termidor,
propiciat per la
burgesia, el juliol de
1794, van ser derrocats i
executats Robespierre i
altres dirigents jacobins.
i es va acabar
amb el seu poder.
Tercera
etapa:
2.3. La república burgesa (1794-1799)
•A la república
burgesa(1794-1799),
la burgesia conservadora
va recuperar el poder i va
pretendre tornar als
principis de 1791, i
reprendre el control de la
Revolució.
•
Es
va elaborar una nova
Constitució (1795) que
atorgava el poder executiu
a un govern col·legiat (Directori),
restablia el sufragi
censatari i confiava el
poder legislatiu a dues
cambres.
•El
nou govern va haver
d’enfrontar-se a les
pressions de la noblesa i
de les classes populars.
Va
perseguir els jacobins, va
derogar la Constitució de
1793 i va anul·lar les
mesures d’aquell
període.
•El
1799, Napoleó
Bonaparte,
amb el suport de la
burgesia, va protagonitzar
un cop d’Estat que va
acabar amb el Directori i
va inaugurar el Consolat
(1799-1804).
•El
1799, Napoleó va ser
nomenat cònsol i la seva
política de govern va
consolidar allò que havia
aconseguit la revolució
burgesa, evitant el retorn
de l’absolutisme.
•
Napoleó
va inaugurar el Consolat
(1799-1804).
El seu govern personalista
es va dirigir a consolidar
la revolució burgesa
moderada:
–
Va
restablir el liberalisme.
– Va
firmar un concordat
amb l’Església per
restablir la pau
religiosa.
– Va
dur a terme una reforma
administrativa de
caràcter centralista amb
la creació de la figura
dels prefectes.
– Va
reformar la Hisenda i el
sistema d’ensenyament.
– Va
promulgar nous codis
(civil, penal, de comerç).Va
promulgar un codi
civil
que racionalitzava i
unificava les lleis
anteriors.
– Va
permetre el retorn dels
exiliats que acceptessin
el nou ordre.
•L’aspecte
més destacat del
període
napoleònic va ser
l’expansió
territorial:les
tropes de Napoleó
van aconseguir
conquerir una gran
part d’Europa, i
el 1811 l’Imperi
Napoleònic es
trobava en el seu
apogeu.
• L’Imperi
Napoleònic
s’estenia d’Alemanya a
Espanya, i excepte Gran
Bretanya, bona part de la
resta d’Europa era sota
el control de França.
• A
tots els països annexats o sota la influència
francesa, on Napoleó va col·locar al tron
generals del seu exèrcit, es van imposar les
idees revolucionàries
(consagració de la llibertat i de la igualtat
legal, implantació de la llibertat econòmica i
religiosa, dret a la propietat).
•
Els
exèrcits napoleònics van
actuar com a conqueridors,
van sotmetre les nacions
ocupades i van afavorir
els interessos materials
de França per sobre dels
ideals revolucionaris.
•
Tot
això va desencadenar als
territoris ocupats sentiments
nacionals
contra la França
invasora.
Les noves idees liberals
van ser utilitzades als països
ocupats per lluitar
precisament contra la presència
francesa.
•L’aixecament
protagonitzat pels
espanyols el 1808 contra
la invasió i imposició
d’un rei estranger va
ser el primer i el que va
marcar la decadència de
l’Imperi Napoleònic.
•El
1814, després de ser vençut
a Rússia i a Espanya,
Napoleó va abandonar el
poder.
•
La derrota
de Napoleó,
iniciada a Rússia i a Espanya,
va
concloure a la batalla de
Waterloo
(1815).
•
A partir de
1815 es va prefigurar el
retorn a l’Antic Règim.
•El
Congrés
de Viena
(1814-1815)
va reunir les potències
que van vèncer Napoleó
amb l’objectiu de posar
fi a l’expansió de les
idees liberals i restaurar
l’absolutisme monàrquic
a tot Europa.
•
França va tornar a les
seves fronteres de 1792 i
l’Imperi Napoleònic es
va dividir entre els
vencedors.
•Les
decisions del Congrés de
Viena es van completar amb
la Santa
Aliança(1815), un tractat
d’ajuda mútua entre els
monarques europeus davant
de les amenaces de
revolucions liberals.
•Però
les idees de la Revolució
Francesa havien influït a
Europa. A partir de 1815, liberalisme
i nacionalisme
es van convertir en dues
forces d’oposició a la
Restauració.
•El
liberalisme és un sistema
polític que fonamenta la
societat en l’individu.
L’Estat ha de garantir
els drets i les llibertats
fonamentals de les
persones.
•
El
liberalisme és un corrent
ideològic i una doctrina
política i econòmica,
basada en aquests
principis:
– L’individu
lliure és un ciutadà
i el conjunt dels
ciutadans constitueixen la
nació, que té la sobirania.
La
sobirania
nacional,
que posseeix el conjunt de
ciutadans (nació) a
través de representants
elegits mitjançant
sufragi (vot).El
liberalisme propugna un
sistema representatiu en
el qual les decisions
emanen d’una assemblea (Parlament),
elegida per sufragi, que
elabora les lleis.
–
La
separació
de poders,
que evita la seva
concentració en una
mateixa persona (tirania).
–
Una
constitució,
que garanteix els drets i
llibertats dels ciutadans.
–
El dret
de propietat,
que assegura als ciutadans
que puguin disposar
lliurement dels seus béns,
és
formulat com una llibertat
fonamental.
•Les
revolucions
liberalsvan
posar fi a l’absolutisme
i van donar origen a l’Estat
liberal, en forma de
monarquia o república
parlamentària.
•El
nacionalisme
és una ideologia
política que sosté el
dret dels pobles a decidir
sobre ells mateixos i a
defensar la seva sobirania.Defensa,
per tant, el dret de les
nacions d’exercir la
seva sobirania i de crear
el seu propi Estat.
•
Es
pot definir nació
com un conjunt d’individus
que tenen una sèrie de
lligams culturals propis (llengua,
tradicions, passat,
religió) i
que volen viure en
comunitat.
•El
nacionalisme es va
expandir al llarg del
segle XIX en defensa
d’una Europa de nacions
lliures enfront de
l’Europa de la Santa
Aliança i dels imperis
absolutistes.
•El
1820 hi va haver una
primera onada de
revolucions liberals. Una sèrie d’aixecaments
liberals dirigits per
activistes, sobretot
militars, van intentar en
diversos països acabar
amb l’absolutisme i
prendre el poder.
•
Tots
aquests aixecaments van
ser vençuts pels exèrcits
de la Santa Aliança.
•
Només
a Grècia
va triomfar una insurrecció
contra l’Imperi Turc. El
1822 els grecs van
proclamar la seva
independència,
que es va fer efectiva el
1829 després d’una
guerra cruenta.
•També
van resultar victoriosos
els moviments de les colònies
espanyoles d’Amèrica
continental,
que es van enfrontar a la
metròpoli entre 1808 i
1825, i es van declarar
independents.
•La
segona onada revolucionària
es va produir a l’Europa
central
i occidental,
entre 1829 i 1835, i la
seva extensió i les seves
repercussions van ser molt
més grans.
•Aquesta segona explosió
revolucionària, originada
a França, va
significar la implantació
de
sistemes
polítics liberals.
•El
moviment es va iniciar a França,
on, el juliol de 1830, es
va enderrocar Carles X de
Borbó i s’hi va
proclamar una monarquia de
caire liberal en la
persona de Lluís Felip
d’Orleans.
•També
a Bèlgica
va triomfar la revolució,
es va establir un sistema
liberal i es va
independitzar d’Holanda.
•Van
esclatar revoltes a Polònia,
Gran
Bretanya
i Espanya.
5.3.
Les revolucions del 1848:
la
primavera dels pobles
•Les revolucions de 1848 van
comportar el triomf dels
ideals democràtics i el
reconeixement de drets
dels treballadors. A
Hongria, Bohèmia, el Nord
d’Itàlia i la
Confederació Germànica
van tenir, a més, un caràcter
nacionalista contra els
imperis.
•A
l’Europa occidental, la
revolució de 1848 va
significar l’aparició
dels ideals
democràtics:
sufragi universal,
sobirania popular,
igualtat social.
•La
revolució es va iniciar a
França. Un aixecament
popular va acabar amb la
monarquia de Lluís Felip
d’Orleans i es va
proclamar la república
social
i el sufragi universal.
•A
l’Europa oriental, la
lluita va ser contra els règims
absolutistes i la dominació
imperial austríaca.
•
Encara
que la majoria d’aquestes
revolucions van ser
sufocades, les reformes
liberals i molts processos
d’independència
nacional es van consolidar
a la segona meitat del
segle XIX.
•El
Congrés de Viena no va
tenir en compte la identitat
nacional
de
molts pobles d’Europa.
Per això, en aquests
territoris, les
revolucions liberals van
anar acompanyades de
reivindicacions
nacionalistes.
•Els
moviments d’independència
més importants es van
donar a Grècia (Imperi
otomà), Bèlgica (Països
Baixos) i a les colònies
espanyoles d’Amèrica
continental, que es van
rebel·lar contra la metròpoli.
•Un
altre tipus de moviments
van ser aquells que
pretenien la unitat
nacional de
pobles dividits en més
d'un estat, com van ser
els casos d'Itàlia i
Alemanya.
6.2.1.
La unificació
d'Itàlia •La
unificació
italianaes
va desenvolupar entre 1859
i 1870. El regne del
Piemont, governat per
Cavour, va iniciar el procés,
que va suposar una guerra
contra Àustria i l’annexió
dels Estats italians.
–
El 1861, el primer
parlament italià va
proclamar rei d’Itàlia Víctor
Manuel,
fins llavors monarca del
Piemont; el 1866, els
austríacs van abandonar
el Vèneto.
–
El
1870 van ser annexats els
Estats Pontificis. La
unitat d’Itàlia es va
produir i Roma
es va convertir en la
capital del regne.
6.2.2.
La unificació
d'Alemanya •En
la unificació
d’Alemanya,
dividida en 36 Estats, van
rivalitzar Àustria i Prússia.
Entre 1861 i 1874, Prússia,
amb Otto von Bismarck com
a canceller, va resoldre
el problema amb guerres
contra Dinamarca, Àustria
i França.
–
El canceller prussià Otto
von Bismarck
va dirigir guerres
victorioses contra Àustria
i França, que li van
permetre unir tots els
estats sota el ceptre del
rei de Prússia.
–
Després
de la victòria de Sedan
es va proclamar el II
Imperi alemany i Guillem
I
va ser proclamat kàiser
(emperador).
•A
finals del segle XIX
Europa semblava haver
assolit una certa
estabilitat política i de
fronteres. Però una sèrie
de conflictes continuaven
latents.
•L’Imperi
Austríac i l’Imperi
Turc seguien sent règims
absolutistes i hi
persistien problemes
nacionals,
ja que hi havia pobles
sota les seves fronteres
que volien la
independència.
•A
l’Europa occidental, la
lluita política tenia com
a objectius l’avenç
de la democràcia
i el reconeixement dels drets
socials.
• Oposició del tercer
estat a l’absolutisme
• Crisi econòmica i financera
• Revolta de la noblesa contra la
reforma fiscal
• Convocatòria dels Estats Generals
(1788)
Assemblea
Nacional Constituent
(1789-1791)
• El tercer estat es
constitueix en Assemblea Nacional
• 14 de juliol del 1789: presa de la
Bastilla
• Abolició del règim feudal i
declaració de Drets
• Constitució de 1791
• Grans reformes
Assemblea
Legislativa
(1791-1792)
• Lluita contra els
focus contrarevolucionaris
• Els radicals exigeixen que s’implanti
una república
Convenció
(1792-1795)
• Abolició de la
monarquia i proclamació de la República
• Convenció girondina
- Execució de Lluís
XVI
- Guerra contra la coalició europea
• Convenció jacobina
- Radicalització
- Constitució de 1793
- Mesures revolucionàries (Terror)
Directori
(1795-1799)
• Reacció moderada i
fi de les reformes jacobines (Termidor)
• Constitució de 1795
• Pes de l’exèrcit
NAPOLEÓ
(1799-1814)
Consolat
(1799-1804)
• Cop d’Estat del 18
de brumari (1799). Napoleó, cònsol
• Ordre, estabilitat i reformes legals
(Codi Civil)
Imperi
(1804-1814)
• Napoleó, emperador
(1804)
• Expansió per Europa: Imperi Napoleònic
RESTAURACIÓ
(1815-1848)
• Contra l’expansió
de Napoleó i les idees liberals
• Retorn a l’absolutisme
• Congrés de Viena
- Dret d’intervenció:
Santa Aliança
- Nou mapa europeu
contra
↓
REVOLUCIONS
LIBERALS
1820
• Espanya i Itàlia.
Intervenció de la Santa Aliança
1830
• Revolució a França.
Monarquia liberal: Lluís Felip d’Orleans
• Independència de Bèlgica
1848
• Revolució a França:
burgesa (febrer) i popular (juny)
• Expansió per Europa: primavera dels
pobles
NACIONALISME
Idea
de nació
• Liberal: principi de
sobirania nacional
• Conservadora: esperit nacional per
damunt dels individus
Processos
d’unificació
• Itàlia
- Rissorgimento: Mazzini
- Monarquia dels Savoia: origen de la
unificació
- Els protagonistes: Cavour i Garibaldi
• Alemanya
- Romanticisme
- Unió Duanera (Zollverein)
- Protagonisme de Prússia: Bismarck i
Guillem I
