a


aula de
socials

història

eso

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA FINS AL SEGLE XVII

    

      

Història
LA PREHISTÒRIA
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
La Prehistòria
Els primers éssers humans
El Paleolític
L'art rupestre
El Neolític
El megalitisme
L'Edat dels Metalls
La Prehistòria a la Península Ibèrica
La Prehistòria a Catalunya

La Prehistòria
Prehistòria
Període anterior a la història escrita. Va des de l'aparició dels primers homínids, antecessors de l'Homo sapiens, fins que tenim constància de l'existència de documents escrits.
[+] conceptes
Prehistòria VIQ WIK
Protohistòria VIQ WIK
Història VIQ WIK
Arqueologia VIQ WIK
Jaciment arqueològic VIQ WIK
Datació VIQ WIK
Cultura arqueològica VIQ WIK
Edat de Pedra VIQ WIK
Edat dels Metalls VIQ WIK
Prehistòria d'Europa VIQ WIK

Glossari  Inici


Els primers éssers humans
Procés d'hominització
Procés evolutiu biològic que va transformar progressivament un llinatge de primats en humans.
[+] conceptes
Origen de l'home VIQ WIK
Evolució dels éssers humans VIQ WIK
Procés d'hominització VIQ WIK
Primats VIQ WIK
Homínids VIQ WIK
Homo VIQ WIK
Australopitec VIQ WIK
Homo habilis VIQ WIK
Homo erectus VIQ WIK
Homo antecessor VIQ WIK
Homo neanderthalensis / Home de Neandertal VIQ WIK
Homo sapiens / Ésser humà VIQ WIK
Home de Cromanyó VIQ WIK
Homo sapiens sapiens VIQ WIK

Glossari  Inici


El Paleolític
Paleolític
Edat de la pedra tallada. És el període més llarg de la història humana, ja que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (a l'Àfrica) fins fa uns 9.000 aproximadament.
[+] conceptes
Edat de Pedra VIQ WIK
Paleolític VIQ WIK
Paleolític inferior VIQ WIK
Paleolític mitjà VIQ WIK
Paleolític superior VIQ WIK
Societat caçadora-recol·lectora VIQ WIK
Depredació VIQ WIK
Caça VIQ WIK
Pesca VIQ WIK
Nomadisme VIQ WIK
Cova / Caverna VIQ WIK
Abric rocós / Balma VIQ WIK
Domini del foc pels humans VIQ WIK
Indústria lítica VIQ WIK
Talla lítica VIQ WIK
Còdol VIQ WIK
Sílex VIQ WIK
Bifaç VIQ WIK
Epipaleolític VIQ WIK
Mesolític VIQ WIK

Glossari  Inici


L'art rupestre
Art rupestre
Tipus d'art que es plasma en les roques, generalment a l'interior de coves, grutes, cavernes o abrics, que forma part de l'art prehistòric.
[+] conceptes
Art prehistòric VIQ WIK
Art paleolític VIQ WIK
Art rupestre VIQ ---
Pintura rupestre VIQ WIK
Art mobiliari VIQ WIK
Venus paleolítiques VIQ WIK

Glossari  Inici


El Neolític
Neolític
Edat de la pedra polida. Període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions molt transcendents: l'ésser humà descobreix l'agricultura i la ramaderia, i es fa sedentari, procés conegut com la revolució neolítica.
[+] conceptes
Neolític VIQ WIK
Revolució neolítica VIQ WIK
Revolució urbana --- WIK
Producció VIQ WIK
Agricultura VIQ WIK
Història de l'agricultura VIQ WIK
Ramaderia VIQ WIK
Domesticació VIQ WIK
Mode de producció primitiu VIQ WIK
Economia de subsistència VIQ WIK
Creixent Fèrtil VIQ WIK
Sedentarisme VIQ WIK
Societat agrària --- WIK
Indústria lítica VIQ WIK
Aixada VIQ WIK
Falç VIQ WIK
Eines agrícoles --- WIK
Història de la tecnologia VIQ WIK
Divisió del treball VIQ WIK
Terrissa VIQ WIK
Ceràmica VIQ WIK
Vímet VIQ WIK
Teixit VIQ WIK
Mineria VIQ WIK

Glossari  Inici


El megalitisme
Megalitisme
Tret cultural caracterititzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.
[+] conceptes
Art prehistòric VIQ WIK
Art neolític --- WIK
Megalitisme VIQ WIK
Megàlit VIQ WIK
Menhir VIQ WIK
Dolmen VIQ WIK
Cromlec VIQ WIK
Ceràmica cardial VIQ WIK
 

Glossari  Inici


L'Edat dels Metalls
Edat dels Metalls
Període que va seguir a l'Edat de Pedra i durant el qual l'ésser humà va començar a fabricar coses de metall fos (metal·lúrgia). El període comença abans del V mil·lenni aC i acaba al I mil·lenni aC.
[+] conceptes
Edat dels Metalls VIQ WIK
Edat del Coure / Calcolític VIQ WIK
Cultura del vas campaniforme VIQ WIK
Edat del Bronze VIQ WIK
Cultura dels túmuls VIQ WIK
Cultura dels camps d'urnes VIQ WIK
Edat del Ferro VIQ WIK
Cultura de Hallstatt VIQ WIK
Cultura de La Tène VIQ WIK
Metal·lúrgia VIQ WIK
Artesania VIQ WIK
Comerç VIQ WIK
Navegació VIQ WIK
Roda VIQ WIK
Divisió del treball VIQ WIK
Oficis VIQ WIK

Glossari  Inici


La Prehistòria a la Península Ibèrica
Cova d'Altamira
Cavitat natural a la roca en què es conserva un dels cicles pictòrics i artístics més importants de la Prehistòria. És al municipi càntabre de Santillana del Mar.
[+] conceptes
Prehistòria a la península Ibèrica VIQ WIK
Paleolític VIQ WIK
Home d'Atapuerca VIQ WIK
Art rupestre de la zona cantàbrica VIQ WIK
Cova d'Altamira VIQ WIK
Art rupestre de l'arc mediterrani VIQ WIK
Art rupestre de l'extrem sud peninsular VIQ WIK
Art esquemàtic VIQ WIK
Neolític VIQ WIK
Ceràmica cardial VIQ WIK
Megalitisme VIQ WIK
Edat dels Metalls VIQ WIK
Cultura talaiòtica VIQ WIK
Cultura de Los Millares VIQ WIK
Cultura d'El Argar VIQ WIK
Cultura del vas campaniforme VIQ WIK

Glossari  Inici


La Prehistòria a Catalunya
Home de Talteüll
Conjunt de fòssils d'homínids que daten de fa uns 450.000 anys trobats a la cova de l'Aragó, a la comuna nord-catalana de Talteüll, a la comarca del Rosselló.
[+] conceptes
Prehistòria a Catalunya VIQ ---
Jaciments prehistòrics a Catalunya VIQ ---
Paleolític VIQ WIK
Home de Talteüll VIQ WIK
Mandíbula de Banyoles VIQ ---
Art rupestre de l'arc mediterrani VIQ WIK
Epipaleolític VIQ ---
Neolític VIQ WIK
Megalitisme VIQ WIK
Cultura cardial VIQ WIK
Cultura dels sepulcres de fossa VIQ WIK
Edat dels Metalls VIQ WIK
Cultura del vas campaniforme VIQ WIK
Cultura dels camps d'urnes VIQ WIK

Glossari  Inici


 
 

INTRODUCCIÓ

La prehistòria
La prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura (3500 a.C.).
No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període de temps tan llarg, només testimonis arqueològics.

Al paleolític la humanitat vivia de la caça i la recol·lecció, i era nòmada; després, en el neolític, va aprendre a domesticar animals i a conrear la terra, i es va tornar sedentària.

Eix cronològic de la Prehistòria

amunt

1. ELS PRIMERS ÉSSERS HUMANS

ADAPTACIÓ I EVOLUCIÓ
Fa uns sis milions d’anys, alguns primats, a l’Àfrica, van començar una lenta evolució per adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil.
No tenien grans qualitats físiques, p
erò van ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes.
Eren els primers
homínids, que amb el pas del temps van donar lloc a l’espècie humana.

EL PROCÉS D'HUMANITZACIÓ
Els canvis que van convertir els primats en éssers humans van ser lents i complicats: 
Posició vertical i marxa bípeda.
Desenvolupament del cervell.
- Alliberament de les mans.
- Aparició del llenguatge.

salta imatges > apartat 2

Procés d'hominització

L'evolució humana

amunt

2. EL PALEOLÍTIC: LA CAÇA I LA RECOL·LECCIÓ

LES SOCIETATS DE CAÇADORS-RECOL·LECTORS
L'aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el paleolític.
Durant aquest període, els éssers humans eren
depredadors, vivien d'allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció.
Aquests grups humans eren
nòmades: es desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.

LA UTILITZACIÓ DEL FOC
L'Homo erectus devia descobrir el foc, de manera casual, ara fa més d'1.500.000 anys.
Més endavant, els neandertals van aprendre a
fer foc per mitjà de diverses tècniques.
El
domini del foc
va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.

LA FABRICACIÓ D'INSTRUMENTS
La fabricació d'instruments és un dels signes que diferencia l'espècie humana dels altres animals.
Al començament, feien servir simples
pedres tallades per aconseguir-ne una vora tallant.
Més endavant van fer servir
sílex, amb el qual van fabricar bifaços.
I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com l'
os o la banya
, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors per llançar fletxes o javelines...

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

Treball de la pedra de sílex

Un campament paleolític

amunt

3. L'ART DE LES CAVERNES

LES PRIMERES CREENCES RELIGIOSES
Les primeres creences religioses sembla que van sorgir per la necessitat de donar una explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol.
Els éssers humans també van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.
El f
et que els enterraments seguissin unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existissin ritus funeraris.

LES PINTURES RUPESTRES
Fa uns 30 000 anys, sobre les parets de les coves o dels abrics, els sapiens sapiens hi van començar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caça...
Hi
ha diverses explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies...

ESTATUETES I GRAVATS
La humanitat prehistòrica també ens ha deixat nombroses mostres d’art mobiliari.
Es tracta, principalment, de reproduccions d’animals, bastons gravats, penjolls d’os o d’ivori i petites escultures femenines (Venus paleolítiques).

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

Mostres d'art prehistòric

 

Escena de pintura rupestre

 

Pintura rupestre

amunt

4. EL NEOLÍTIC: LA PRODUCCIÓ D'ALIMENTS

L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA
Fa uns 10 000 anys, en una zona de l’Orient Pròxim (coneguda com a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments.
Aquesta nova etapa de la història de la humanitat és coneguda amb el nom de neolític.
L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals van ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.

NOVES EINES I NOVES TÈCNIQUES
Les noves tasques agrícoles van comportar la fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà…
La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica.
També van descobrir com s’elaboren teixits.
L'ús de pedres semiprecioses polides per elaborar joies va comportar el desenvolupament de la mineria.

LA DIFUSIÓ DEL NEOLÍTIC
Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir del VII mil·lenni a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa.
A més de fer-ho a l’Orient Pròxim, l’agricultura va sorgir de manera autònoma en altres zones del planeta:
Els canvis que van convertir els primats en éssers humans van ser lents i complicats: 
La vall de l’Indus (Índia).
La vall de l’Huang He (Xina).
- La vall del Song Hong (Vietnam).
Els altiplans d’Amèrica Central (Mèxic).
- La serralada dels
Andes (Perú).

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

Eines i instruments del neolític

 

L'origen de l'agricultura i la seva difusió

 

El poblat neolític de Çatal Hüyük

amunt

5. L'EDAT DELS METALLS

LA UTILITZACIÓ DELS METALLS
El primer metall conegut va ser el coure (5000 a.C.), però era molt tou i els estris es deformaven molt de pressa.
De la mescla del coure amb l’estany se’n va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra.
Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles.

L'ELABORACIÓ DELS METALLS
Al principi, es va començar a treballar el metall en fred (coure).
Però la veritable metal·lúrgia va sorgir més endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja.
Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles.
Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.

ARTESANS I COMERCIANTS
La metal·lúrgia era una activitat que necessitava veritables especialistes.
A mesura que les societats es van fer més riques van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…
La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a dir, el comerç.
Paral·lelament es van desenvolupar les primeres tècniques de navegació i es va inventar la roda.

LES PRIMERES CIUTATS
Aquestes innovacions van produir transformacions als poblats neolítics de l'Orient Pròxim.
La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts edificis i muralles per defensar-se, i es van convertir en veritables ciutats.
Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van sorgir grups socials diferenciats i algunes persones van començar a acumular riquesa i poder.
De
vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.

apartat 4 < salta imatges > apartat 6

 

Elaboració del bronze

amunt

6. LA PREHISTÒRIA A LA PENÍNSULA IBÈRICA

EL PALEOLÍTIC
La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt antiga; a Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica.
Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien eines molt bastes.
Més endavant, la Península va estar poblada per neardentals, que vivien en coves i abrics, i van començar a fabricar eines més especialitzades.
En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, s’hi van incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres mostres d’art.

LES PINTURES RUPESTRES
A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre, s’hi diferencien dues grans zones:
A la zona cantàbrica hi predomina la representació naturalista d’animals, normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria).
-
A la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb una tècnica més esquemàtica.

EL NEOLÍTIC. EL MEGALITISME
Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la Península Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.
Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial.
El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de l’Edat dels Metalls.
Extre
madura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són especialment riques en aquest tipus de monuments.

L'EDAT DELS METALLS
Vers el III mil·lenni a.C. Es va estendre la metal·lúrgia del coure per la Península Ibèrica (Los Millares).
Més tard, vers el II mil·lenni a.C., es van desenvolupar cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El Argar).
L'Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de Centreeuropa.

apartat 5 < salta imatges > apartat 7

 

Megalitisme

amunt

7. LA PREHISTÒRIA A CATALUNYA

ELS ASSENTAMENTS PALEOLÍTICS
El territori de l’actual Catalunya segurament està habitat des de fa aproximadament un milió d’anys.
Ara bé, les restes humanes més antigues són les de les mandíbules de Banyoles i de Sitges que pertanyien a neandertals).
Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes d’eines de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars. Destaquen les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i l’Abric Romaní de Capellades (Anoia).
També hi trobem una cinquantena de conjunts de pintura rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es troben a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues).

LES SOCIETATS AGRÍCOLES I EL MEGALITISME
Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·leni a.C.) practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.
En aquesta època van sorgir els primers poblats estables, com el de la Bòbila Madurell (Vallès Occidental), on s’han trobat restes de cabanes i una necròpolis.
Al f
inal del neolític es construïren els primers megàlits. A Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres col·lectius i, en menor mesura, menhirs.

L'EDAT DELS METALLS
Durant el III mil·leni a.C. aparegueren els primers grups que coneixien la metal·lúrgia del coure.
La posterior utilització del bronze (cap al 1800 a.C.) i del ferro va lligada a l’arribada, a finals del II mil·leni a.C., de pobles indoeuropeus  procedents del centre d’Europa (camp d’urnes).
Aquests canvis van comportar una major sedentarització de la població, que va propiciar l’aparició dels primers poblats amb estructura urbana
Situats en llocs elevats i prop d’algun riu, s’organitzaven al voltant d’una plaça central i els seus habitatges, adossats els uns amb els altres, formaven una petita muralla.

apartat 6 < salta imatges

Prehistòria a Catalunya

amunt

Enllaços del tema


en construcció

Documents
Resum del tema (llibre de text Vicens) [pdf]
Resum del tema (llibre de text Vicens) [docx]

Presentacions
[buit]

Webs
[buit]

Audiovisuals
[buit]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 

 

 

amunt

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà