Població
En sociologia, una població és
un grup de persones que viuen
en una àrea o espai específic
el nombre dels quals es
determina per mitjà d'un cens.
Demografia Ciència social que
estudia les poblacions
humanes, en especial de manera
dinàmica (canvïs en el temps i
en l'espai).
La
població espanyola i
catalana •Espanya
és un país poc poblat en
comparació amb altres països
europeus. Tot i això,
durant el segle XX i fins
als nostres dies ha patit
un gran creixement de la
població. •Els
trets que caracteritzen la
recent evolució de la
població espanyola són:
un descens de la natalitat,
una elevada esperança de
vida, l’augment de la
població i l’arribada
d’una immigració
massiva. •La
població catalana té
unes característiques
semblants a l'espanyola.
DISTRIBUCIÓ
DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA •
Espanya
té una població pròxima als 47,2
milions d’habitants
i una densitat mitjana de
població de
93,3
h./km2,
una xifra inferior a la mitjana
de la Unió Europea, que és de
116 h./km2. •
La població espanyola es
reparteix de forma desigual:
– Les zones de
més
densitat
són la perifèria peninsular i
les àrees properes, la
Comunitat de Madrid, els
arxipèlags balear i canari i
les ciutats autònomes de Ceuta
i Melilla.
– Les zones de
menys
densitat
de població són les de l’interior
de la Península i, sobre tot,
les àrees de muntanya. •
Les causes
d’aquesta distribució
irregular de la població es
deuen al procés desigual de desenvolupament
econòmic,
que va tenir lloc preferentment
a les zones litorals i a les
ciutats, on s’han concentrat
la major part de les activitats
industrials i de serveis.
EL
POBLAMENT AL TERRITORI: RURAL I
URBÀ •El
poblament
és el tipus d’assentament humà
que es dóna en un territori, i
pot ser rural
o urbà. •Tradicionalment
aquesta distinció entre
poblament rural i urbà s’ha
dut a terme a partir de
considerar: -
Nombre
d’habitants del municipi.
Segons la població dels
municipis es distingeixen
municipis rurals, semiurbans i
urbans.
- Activitat
econòmica predominant al
municipi.
EL
POBLAMENT RURAL •El
poblament
rural
pot ser: -
Poblament
dispers.
La població viu en cases aïllades
o en petites caseries o grups de
cases.
- Poblament
concentrat.
La població s’agrupa en
pobles, propis de les terres de
secà, on les feines del camp són
estacionals i no requereixen una
atenció diària.
EL
POBLAMENT URBÀ •La
característica més remarcable
del poblament
urbà
ha estat el seu enorme
creixement com a resultat
d’una forta emigració del
camp a la ciutat. •A
Espanya predomina el tipus de
poblament en ciutats mitjanes i
en ciutats grans.
EL
MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA •
La població espanyola ha
evolucionat segons el
model de transició demogràfica
dels països de l’Europa
occidental, malgrat que va
començar tard respecte d’aquests
països:
–
Fins a principis del segle XX la
natalitat i la mortalitat eren
altes (fase d’estabilitat
demogràfica).
– Al segle XX la mortalitat va
començar a descendir (excepte
alguns períodes) i la
població
va augmentar considerablement.
–
A partir de 1975 la taxa de
natalitat va descendir fins a
gairebé igualar la de
mortalitat, amb la qual cosa el
creixement
era gairebé nul. -
Avui
Espanya compta amb moltíssima població
estrangera.
LA
DINÀMICA ACTUAL DE LA POBLACIÓ
ESPANYOLA •
En l’actualitat,
la dinàmica de la població
espanyola es caracteritza per:
– El
descens
de la natalitat:
a Espanya la taxa de fecunditat
és de 1,38 fills per dona (no s’assegura
el relleu), i això malgrat l’arribada
de població jove estrangera que
ha provocat un lleuger augment
de la natalitat.
– La
baixa
mortalitat
i l’augment
de l’esperança de vida:
és de 85 anys per les dones i
de 79 anys pels homes i fa que
entrem en un procés d’envelliment
de la població.
LES
TAXES DE NATALITAT I DE
FECUNDITAT •Per
mantenir estable la població
d’un país, és necessari que
una generació sigui rellevada
per la següent amb el mateix
nombre de persones. •Per
aconseguir un reemplaçament
generacional
cal una mitjana de 2,1 fills per
dona en edat fèrtil. •A
Espanya, des de 1981, la
fecunditat ha estat inferior al
nivell de reemplaçament. •Però
l’arribada a Espanya de molts
immigrants i l’augment de l’esperança
de vida han ocasionat un augment
notable de la població.
LA
TAXA DE MORTALITAT •Anteriorment
una taxa elevada de mortalitat
indicava una forta mortalitat
infantil, una alimentació
insuficient i escassa atenció
sanitària. •Avui
els països rics tenen taxes una
mica més altes de mortalitat a
causa del nombre elevat de
població gran.
L'ESPERANÇA
DE VIDA •Actualment,
Espanya té una de les
esperances de vida més
altes del món.
•No
obstant, es dóna un procés
d’envelliment
de la població, ja que hi ha
una natalitat baixa. Aquest fet
planteja dos problemes: -
Crear
els serveis
necessaris per atendre com cal
les persones grans. -
Assegurar
que les persones jubilades poden
rebre pensionsdignes.
ELS
MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA •
L’emigració
espanyola en el passat va ser
causada per la necessitat
de trobar feina,
a causa del creixement de la
població i la pobresa. •
L’emigració espanyola es va
dirigir, d’una banda, a l’exterior:
– Cap a
Amèrica
Llatina:
va començar a ser massiva a la
segona meitat del segle XIX, va
continuar la primera meitat del
segle XX i va disminuir a partir
de la crisi de 1929.
– Cap a
Europa
Occidental:
va ser una emigració de mà d’obra
agrària i industrial. Es va
produir a mitjan segle XX cap
als països rics i
industrialitzats, però es va
frenar cap al 1973 a causa de la
crisi del petroli, que va fer
augmentar l’atur a Europa i
alguns països van restringir la
immigració. •
L’emigració espanyola també
es va produir a l’interior:
– És l’anomenat
èxode
rural,
en el qual la població rural,
ja des de mitjan segle XIX, es
va instal·lar a les regions
industrials (especialment
Catalunya i el País Basc).
– Aquest tipus d’emigració
va generar un
envelliment
de la població als llocs d’origen
i el creixement de les ciutats
de destí. •
Actualment, l’emigració
espanyola la formen persones
joves
(25-35 anys), molt qualificades
i que busquen feina en altres
països davant de la falta de
feina causada per la crisi
econòmica iniciada el 2008.
L'EMIGRACIÓ
EXTERIOR A AMÈRICA •Els
orígens de l’emigració
espanyola transoceànica es
remunten al descobriment d’Amèrica,
i a l’emigració cap a les colònies. •A
la segona meitat del segle XIX,
aquesta emigració es fa massiva,
ja que els vaixells de vapor van
permetre transportar més
persones i realitzar viatges
menys arriscats. •L’emigració
a Amèrica va continuar durant
la primera meitat del segle XX,
fins que aquest flux va
disminuir a causa de la gran
crisi econòmica de 1929.
L'EMIGRACIÓ
EXTERIOR A EUROPA •A
mitjan segle XX es va produir un
important moviment migratori de mà
d’obra agrària i industrial
cap als països rics i
industrialitzats d’Europa. •L’emigració
espanyola procedia de totes les
regions, però especialment d’Andalusia
i Galícia. •La
crisi econòmica de 1973, com a
resultat de l’encariment del
preu del petroli, va ser el
final de l’emigració
exterior.
L'EMIGRACIÓ
INTERIOR A ESPANYA •L’emigració
interior
és la que es fa dintre de les
fronteres d’un país.
•A
Espanya l’emigració interior
va començar a finals del segle
XIX, especialment cap a
Catalunya i el País Basc, perquè
van ser els primers llocs on va
començar el desenvolupament de
la indústria. •L’emigració
interior massiva va generar en
origen l’envelliment
de la població. •Mentrestant,
les ciutats d’acollida
creixien precipitadament i la
indústria disposava de mà
d’obra barata.
LA
IMMIGRACIÓ ESTRANGERA •
A
partir de 1990, el creixement
econòmic va fer d’Espanya un
país receptor
d’immigrants,
de manera que actualment el
12,2% de la població espanyola
és estrangera. Però la crisi
iniciada el 2008 ha ralentit l’arribada
d’immigrants i alguns d’ells
fins i tot han tornat als seus
països d’origen. •La composició
de la immigració
que arriba actualment a Espanya
es classifica en quatre grans
grups: -
Immigració
econòmica i laboral:
emigrants
procedents de països pobres. -
Immigració
d'alt nivell professional i
estudiants:
professionals
d’alt nivell salarial i gent
del món artístic i de la
cultura. -
Immigració
residencial:
persones jubilades (sobretot del
Nord d'Europa). -
Immigració
política:
refugiats
polítics o persones perseguides
per motius ètnics o religiosos.
FACTORS
POSITIUS DE LA IMMIGRACIÓ •
La immigració té efectes
positius
per a Espanya: –
Ha fet possible l’augment
de la població. – Contribueix al pagament de
les pensions
de la Seguretat Social. – Permet disposar de
mà
d’obra poc qualificada i
barata,
especialment per a
l’agricultura, la restauració
i la construcció. – Aporta
diversitat
cultural,
encara que s’ha de garantir la
convivència i el respecte a les
lleis del país d’acollida.
LA
SOCIETAT ESPANYOLA I LA
IMMIGRACIÓ •L’arribada
d’un gran volum de població
immigrant desperta sentiments
diversos entre la població que
l’acull. •A
Espanya, moltes organitzacions
treballen en favor de la interculturalitat.
L'ESTRUCTURA
DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ
ESPANYOLA •L’estructura
demogràfica
de
la població espanyola demostra:
–
Que es tracta d’una població
envellida,
a causa de la baixa natalitat i
de l’elevada es- perança de
vida.
–
Que existeix un
número
més gran de dones que
d’homes, especialment en edats
avançades.
L'ESTRUCTURA
ECONÒMICA DE LA POBLACIÓ
ESPANYOLA •
L’estructura econòmica de la
població espanyola queda
reflectida en:
–
La
població
activa,
que representa més del 60% de
la població total.
–
La
població
ocupada per sectors econòmics,
que és la pròpia dels països
desenvolu pats, i correspon a un
4,3% de la població ocupada en
el sector primari, un 23,1% en
el secundari i un 72,6% en el
terciari.
LA
POBLACIÓ ACTIVA •La
població
activa
comprèn la població adulta que
està ocupada, en atur o busca
la primera ocupació. •Població
activa ocupada.
Es distribueix entre els tres
sectors econòmics tradicionals:
sector primari, secundari i
terciari. •Població
activa en atur.
A Espanya s’han registrat
taxes s’atur molt elevades
perquè la creació d’ocupació
no ha estat paral·lela a la
demanda de llocs de treball. La taxa
d’atur
a
Espanya ha canviat segons l’època:
va ser molt elevada en 1994 i,
des de 2008, torna a ser-ho. La
falta de treball crea un greu
problema social i torna a
aparèixer la necessitat d’emigrar.
LA
INCORPORACIÓ DE LES DONES AL
MÓN LABORAL •La
dona, des de fa anys, lluita per
la igualtat
de drets
laborals, socials i polítics. •La
legislació espanyola contempla
aquesta igualtat
de drets entre homes i dones,
però a la pràctica, a vegades,
les dones encara se
senten discriminades.
Malgrat els avenços aconseguits,
encara hi ha diferències de
gènere. •En
canviar la consideració i la
situació de la dona a la
societat actual també canvia el
paper de la dona a la família.
Moltes tasques es comparteixen
amb els homes. •Els
drets i la llibertat de la dona
no han estat acceptats fàcilment
per persones intolerants, per
això se segueixen lamentant
actes de violència
de gènere.
CARACTERÍSTIQUES
DE LA POBLACIÓ CATALANA •
La població
catalana
té unes característiques
semblants a l’espanyola: -
Distribució
desigual pel territori. -
Disminució
de la natalitat. -
Esperança
de vida elevada. -
Arribada
d’immigrants
EL
FET MIGRATORI A CATALUNYA •
La població de Catalunya ha augmentat
en els últims anys. El factor
demogràfic que més ha influït
en aquest creixement ha estat l’arribada
d’immigrants estrangers,
sobretot entre la dècada del
1990 i l’any 2007:
–
Es tracta d’immigrants joves
que provenen bàsicament d’Europa,
Àfrica, Amèrica del Sud i
Àsia. L’edat dels immigrants
i els models reproductius de
molts dels seus països d’origen
han fet augmentar la natalitat
al nostre territori.
–
Vénen per treballar en l’agricultura,
la construcció, l’hoteleria i
el servei domèstic. També hi
ha un grup d’immigrants d’Europa
Occidental que desenvolupen
feines més qualificades. •
La perspectiva
de
la població catalana és que
continuï creixent a causa de la
recuperació de la fecunditat i
de l’allargament de l’esperança
de vida.
Població
![La població a Espanya i a Catalunya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema09-vicens2bat.gif){kind=link}
![Les migracions a Espanya i a Catalunya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema10-vicens2bat.gif){kind=link}