a


aula de
socials

història

eso

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA FINS AL SEGLE XVII

    

      

Història
INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
Les edats de la Història
Prehistòria
Edat Antiga
Edat Mitjana
Edat Moderna
Edat Contemporània

Conceptes bàsics
Personatges destacats

Les edats de la Història

Edat històrica
Cadascun dels períodes en què hom considera dividida la història.
[+] conceptes
Història VIQ WIK
Periodització VIQ WIK
Prehistòria VIQ WIK
Edat Antiga VIQ WIK
Edat Mitjana VIQ WIK
Edat Moderna VIQ WIK
Edat contemporània VIQ WIK

Glossari  Inici


Prehistòria

Prehistòria
Període anterior a la història escrita. Va des de l'aparició dels primers homínids, antecessors de l'Homo sapiens, fins que tenim constància de l'existència de documents escrits.
[+] conceptes
Prehistòria VIQ WIK
Edat de Pedra VIQ WIK
Paleolític VIQ WIK
Mesolític VIQ WIK
Neolític VIQ WIK
Edat dels Metalls VIQ WIK
Edat del Coure VIQ WIK
Edat del Bronze VIQ WIK
Edat del Ferro VIQ WIK
Protohistòria VIQ WIK

Glossari  Inici


Edat Antiga

Edat Antiga
O antiguitat. Període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. És el primer període pròpiament històric.
[+] conceptes
Edat Antiga VIQ WIK
Primeres civilitzacions VIQ WIK
Mesopotàmia VIQ WIK
Antic Egipte VIQ WIK
Antiguitat clàssica VIQ WIK
Antiga Grècia VIQ WIK
Antiga Roma VIQ WIK
Imperi Romà VIQ WIK
Caiguda Imperi d'Occident (476) VIQ WIK

Glossari  Inici


Edat Mitjana

Edat Mitjana
O Edat Medieval. Període intermedi de la història d'Europa enmig de l'Edat Antiga i l'Edat Moderna. Comença al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), i acaba al segle XV amb la caiguda de Constantinoble (1453) o l'inici de la colonització europea d'Amèrica (1492).
[+] conceptes
Edat Mitjana VIQ WIK
Alta Edat Mitjana VIQ WIK
Baixa Edat Mitjana VIQ WIK
Regnes germànics VIQ WIK
Imperi Carolingi VIQ WIK
Sacre Imperi Romanogermànic VIQ WIK
Islam VIQ WIK
Expansió musulmana VIQ WIK
Imperi Bizantí / Imperi Romà d'Orient VIQ WIK
Caiguda de Constantinoble (1453) VIQ WIK
Descobriment d'Amèrica (1492) VIQ WIK

Glossari  Inici


Edat Moderna

 

Edat Moderna
Quarta etapa històrica d'Occident, que comença amb la Caiguda de Constantinoble (1453) o el Descobriment d'Amèrica (1492) i acaba amb l'esclat de la Revolució Francesa (1789). Se situa entre l'Edat Mitjana i l'Edat Contemporània.
[+] conceptes
Edat Moderna VIQ WIK
Era dels Descobriments VIQ WIK
Renaixement VIQ WIK
Barroc VIQ WIK
Il.lustració VIQ WIK
Antic Règim VIQ WIK
Segle XVI VIQ WIK
Segle XVII VIQ WIK
Segle XVIII VIQ WIK
Revolució Francesa (1789) VIQ WIK

Glossari  Inici


Edat Contemporània

Edat Contemporània
Últim gran període històric, que comprèn des de la Revolució francesa (1789) i arriba fins als nostres dies.
[+] conceptes
Edat contemporània VIQ WIK
Segle XIX VIQ WIK
Segle XX VIQ WIK
Segle XXI VIQ WIK
Món actual VIQ WIK

Glossari  Inici


Conceptes bàsics
Procés d'hominització VIQ WIK
Societat caçadora-recol·lectora VIQ WIK
Revolució neolítica VIQ WIK
Economia de subsistència VIQ WIK
Mode de producció esclavista VIQ WIK
Oligarquia VIQ WIK
Democràcia VIQ WIK
Hel·lenització VIQ WIK
Romanització VIQ WIK
Cristianisme VIQ WIK
Feudalisme VIQ WIK
Societat estamental VIQ WIK
Monarquia feudal VIQ WIK
Monarquia autoritària VIQ WIK
Monarquia absoluta VIQ WIK
Renaixement VIQ WIK
Humanisme VIQ WIK
Protestantisme VIQ WIK
Parlamentarisme VIQ WIK
Mercantilisme VIQ WIK
Liberalisme econòmic VIQ WIK
Capitalisme VIQ WIK
Economia de mercat VIQ WIK
Revolució Liberal VIQ WIK
Revolució Industrial VIQ WIK

Glossari  Inici


Personatges destacats
Hammurabi VIQ WIK
Tutankamon VIQ WIK
Ramsès II VIQ WIK
Homer VIQ WIK
Pèricles VIQ WIK
Alexandre el Gran VIQ WIK
Juli Cèsar VIQ WIK
Octavi August VIQ WIK
Jesús de Natzaret VIQ WIK
Carlemany VIQ WIK
Justinià I VIQ WIK
Mahoma VIQ WIK
Abd al-Rahman III VIQ WIK
Guifré el Pilós VIQ WIK
Borrell II VIQ WIK
Ramon Berenguer IV VIQ WIK
Jaume I el Conqueridor VIQ WIK
Pere III el Cerimoniós VIQ WIK
Pelagi I d'Astúries VIQ WIK
Ferran III de Castella VIQ WIK
Alfons X de Castella VIQ WIK
Erasme de Rotterdam VIQ WIK
Leonardo da Vinci VIQ WIK
Martí Luter VIQ WIK
Vasco da Gama VIQ WIK
Cristòfor Colom VIQ WIK
Lluís XIV de França VIQ WIK

Glossari  Inici


Fonts


GEC : Gran Enciclopèdia Catalana

VIQ : Viquipèdia en català
WIK : Wikipedia en castellà


Editorial Vicens Vives


Google Imatges


Hemeroteca La Vanguardia


Revista L'Avenç


Revista  Sàpiens


Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

Google

YouTube 
 

SlideShare

Les edats històriques

 

 

amunt

Els fets històrics

Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes i dones en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
CAUSES
FETS
CONSEQÜÈNCIES

amunt

Les fonts històriques
Font històrica: quasevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció, l'anàlisi i la interpretació dels fets del passat. Representen la matèria primera de la Història.
Tipus de fonts històriques: atesa la gran diversitat de fonts podem fer-ne diferents classificacions: 
1. Segons el seu origen o procedència
a) Fonts primàries o directes  Són fonts de l'època, originals, testimonis de primera mà contemporanis als fets.
Exemples: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana, etc. 
b) Fonts secundàries, indirectes o historiogràfiques  Són fonts elaborades amb posterioritat al període.
Exemples: llibres de text, manuals, estudis científics, articles de revistes especialitzades.També gràfics i mapes temàtics realitzats amb dades primàries. 
2. Segons el seu suport
a) Fonts escrites o textuals Són les fonts més habituals.
Poden ser manuscrites, impreses, microfilmades o informatitzades.
N'hi ha de primàries i secundàries.
- Primàries: documents jurídics (lleis i testaments), textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa, assajos de l'època, textos literaris, etc.
- Secundàries: llibres d'història, treballs d'historiadors, etc. 
b) Fonts gràfiques i estadístiques Normalment són fonts secundàries.
Mostren dades numèriques sobre un temes determinats, de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc.
Són fonts d'informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.
c) Fonts iconogràfiques o audiovisuals Són fonts primàries.
Inclouen qualsevol tipus d'imatges.
Exemples: pintures, fotografies, pel·lícules i documentals, gravats, il·lustracions i cartells, caricatures, còmics, etc.
d) Fonts cartogràfiques Són els mapes.
Rarament són fonts primàries.
Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar; per això s'hi afegeix una llegenda amb el significat dels símbols, els colors o les trames utilitzades en la seva realització.
Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus:
- Sincrònics o estàtics: expliquen la situació en un moment determinat.
- Diacrònics o dinàmics: expliquen l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis produïts.
e) Fonts materials o arqueològiques Són fonts primàries.
Inclouen qualsevol resta o objecte. Proporcionen informació sobre diversos aspectes (poder, riquesa, societat, vida quotidiana, costums, gustos, modes, etc.).
Exemples: restes materials i construccions, ossos, objectes personals, teixits, eines, monedes, armes, objectes decoratius, etc.
f) Fonts orals Són fonts primàries.
Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L'entrevista és la font més habitual.
Exemples: entrevistes personals (testimonis directes), discursos, programes de ràdio, cançons, contes, llegendes, mites, refranys, etc.
3. Segons la seva temàtica
Segons la informació que ens ofereixin (sobre algun o diversos aspectes, com política, economia, societat, ciència i tècnica, religió, cultura, art...), poden ser: fonts polítiques, econòmiques, tècniques i científiques, socials, religioses, militars, etc.
Les lleis, en qualsevol de les seves formes (pragmàtica, decret, constitució...) són fonts jurídiques o legislatives.
4. Segons la seva intencionalitat
Tot i que la major part de les fonts històriques són informatives, en algunes, com les caricatures, els discursos polítics o determinats articles de premsa, s'observa una intencionalitat crítica, satírica o panegírica (d'elogi a a algú) que si resulta molt evident és convenient destacar.
Igualment, les fonts jurídiques o legislatives tenen una intencionalitat (i funció) normativa, reguladora.

amunt

 
 

Inici

     

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà