INTRODUCCIÓ

Les terres
•Al nostre planeta les terres es troben repartides en diverses masses de terra o continents.
•Habitualment dividim la Terra en sis continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i Antàrtida.
•La superfície dels continents presenta relleus molt variats com ara planes, altiplans, serralades, valls i depressions.
•Els oceans banyen els continents i en modelen les costes, amb espadats, platges…
•Enmig d’aquestes grans masses d’aigua sorgeixen els arxipèlags amb les seves illes.

Les aigües
•S’anomena hidrosfera el conjunt d’aigües que formen els mars i els oceans, els rius, els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua de l’atmosfera.
•L’aigua és la substància més abundant de la Terra. S’hi pot trobar en estat sòlid, líquid o gasós.
•L’aigua salada representa un 97,21% i la dolça només un 2,79%.
•L’aigua forma part d’un procés circulatori (cicle de l’aigua) i és imprescindible per a la vida.

amunt

1. LA CAPA EXTERNA DE LA TERRA

L'ESTRUCTURA DE LA TERRA
•La Terra és una gran esfera lleugerament aplanada pels pols que es divideix en tres grans capes concèntriques de gruix diferent:
– Nucli. Capa més interna de la Terra dividida, al seu torn, en dues capes: nucli intern i nucli extern. Representa un 15% del volum total del planeta.
– Mantell. Capa intermèdia, és la de més gruix terrestre, envolta el nucli i és on hi ha el magma. Representa un 84% del volum de la Terra.
– Escorça. Capa més externa i prima formada per roques. No és llisa i té diversos gruixos, emergeix en muntanyes i s'enfonsa en fosses marines. Amb prou feines representa l’1% del total del planeta. L’escorça, juntament amb la part superior del mantell, rep el nom de litosfera.

L'ESCORÇA TERRESTRE
•L’escorça terrestre té una amplada molt desigual.
•L’escorça terrestre no és llisa, sinó que forma muntanyes, valls, depressions i planes que configuren el relleu de la Terra.
•El relleu de la Terra, tot i que sembla estable, canvia a causa de l’acció dels  agents interns i externs.
•Els relleus es transformen lentament per l’acció de l’aigua, del vent i també per l’acció humana.

LA DERIVA DELS CONTINENTS
•Segons la teoria de la deriva dels continents, l’escorça de la Terra estava formada per un únic continent, anomenat Pangea, que surava damunt del mantell.
•El moviment de rotació de la Terra va trencar aquest únic continent i va donar lloc a les anomenades plaques tectòniques.
•Malgrat els moviments lents, quan dues plaques xoquen, una es pot elevar i formar grans serralades, mentre que l’altra s’enfonsa fins a crear fosses marines profundes.
•Els punts de contacte entre dues plaques són àrees de gran inestabilitat, que es manifesta en forma de terratrèmols i volcans.

salta imatges > apartat 2

Estructura de la Terra	Teoria de la deriva continental

amunt

2. LES FORMES DEL RELLEU

EL RELLEU CONTINENTAL
• La superfície terrestre no és llisa ni uniforme, sinó que presenta diverses formes de relleu: muntanyes, planes, altiplans, valls, depressions…
- Les cadenes muntanyoses principals són: les Muntanyes Rocalloses i els Andes, que travessen Amèrica de nord a sud; els Alps i el Caucas al sud d'Europa, i la serralada de l'Himàlaia, al centre del continent asiàtic.
- Els altiplans es reparteixen per tots els continents, però destaca l'altiplà del Tibet, a Àsia, pel fet de ser el més alt del món.
- Les planes més extenses es localitzen a les conques dels grans rius, com el Mississipí, a Amèrica del Nord, i l'Amazones, a Amèrica del Sud.
- La depressió més important és la del mar Mort (395 m sota el nivell del mar).

EL RELLEU MARÍTIM I LITORAL
•A la zona marítima de la Terra i al litoral s'hi distingeixen diverses formes de relleu:
– Illes: porcions de terra que emergeixen del mar, poden ser part del relleu submarí o tenir origen volcànic o coral·lí.
– Arxipèlags: són grups d'illes.
– Caps i penínsules: són dos tipus de sortints de terra que podem trobar a les costes.
– Golfs, ries i fiords: són entrants d'aigua a la terra molt aptes per navegar-hi.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

amunt

3. AGENTS INTERNS DE FORMACIÓ DEL RELLEU

ELS AGENTS INTERNS
•Les forces internes de la Terra o agents interns, provoquen els terratrèmols, els tsunamis i els volcans, que formen el relleu.
• Un terratrèmol és la conseqüència del moviment de plaques a l'interior de la Terra que es propaga des del focus o hipocentre en totes direccions per mitjà d'ones sísmiques. L'epicentre és el punt de la superfície terrestre on es manifesta més el terratrèmol.
• Un tsunami és un moviment molt potent de l'aigua del mar a conseqüència d'un sisme al fons del mar. Si arriba a zones costaneres baixes, hi provoca inun dacions.
• Un volcà és una esquerda de l'escorça terrestre per la qual el magma ascendeix i surt a l'exterior en forma d'erupció volcànica. Durant les erupcions volcàniques s'expulsen gasos, cendres, pedres i lava incandescent. Aquests materials, en contacte amb l'aire, es refreden, s'acumulen i formen cons volcànics. Els cons volcànics poden convertir-se en muntanyes, o illes si l'erupció és marina.

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

Causes i efectes d'un terratrèmol Estructura d'un volcà Els agents interns

amunt

4. AGENTS EXTERNS DE FORMACIÓ DEL RELLEU

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

Els agents externs

amunt

5. L'AIGUA A LA NATURA

AIGUA SALADA: OCEANS I MARS
•La major part de l’aigua (el 97,21%) del planeta és salada i es troba als oceans i als mars.
- Els oceans són grans masses d’aigua salada que separen els continents; a la Terra n'hi ha cinc: el Pacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l'Àrtic i l'Antàrtic.
- Els mars són la prolongació dels oceans a les zones més properes als continents, com el mar Cantàbric o el mar Carib.

AIGUA DOLÇA: LLACS I RIUS
•L’aigua dolça del planeta es reparteix entre els llacs, els rius, la humitat del sòl, els icebergs, les glaceres i l’atmosfera. Només representa el 2,79% del total, de la qual només el 0,02% es troba en llacs i rius.
- Els llacs són masses d’aigua dipositades permanentment en depressions.
- Els rius són corrents continus d’aigua.  
• Els trets dels rius poden variar en funció d'aquests fac tors:
– El cabal: quantitat d'aigua que porta.
– La conca: terres d'on procedeixen les aigües.
– El règim: variacions del cabal al llarg de l'any, que depenen del fet que sigui pluvial o nival.Si el riu té un règim pluvial, les aigües procedeixen principalment de les pluges. Si el riu té un règim nival, l’aigua procedeix majoritàriament de la fosa de la neu.
– El curs: cadascun dels tres trams pels quals passa un riu, des que neix fins que desemboca, i en els quals fa diversos treballs: erosió, transport i sedimentació.

apartat 4 < salta imatges > apartat 6

El cicle de l'aigua

Els estats de l'aigua a la natura

amunt

6. EL PROBLEMA DE L'AIGUA

L'AIGUA, UN RECURS ESCÀS
•Del 2,79% d’aigua dolça de la superfície terrestre, tan sols el 0,64% és aigua subterrània o superficial, és a dir, apta per al consum humà.
•L’aigua és un recurs escàs i les necessitats són cada vegada més grans.
•Actualment, prop del 40% de la població mundial té problemes d’aigua.

EL CONSUM DESIGUAL D'AIGUA
•De l’aigua dolça destinada al consum humà, es calcula que el 65% es destina a l’agricultura, el 25% a la indústria i només el 10% al consum domèstic.
•El consum elevat d’aigua potable es dóna en països rics i desenvolupats, i en canvi països d’Àfrica i d’Àsia Occidental pateixen problemes de proveïment.
•A causa de la contaminació ambiental, una part important de l’aigua dolça disponible pateix algun tipus de contaminació.
•L’aigua, perquè pugui ser consumida sense que sigui un perill per a la salut, ha de ser aigua potable.

apartat 5 < salta imatges > apartat 7

La problemàtica de l'aigua

amunt

7. LA DINÀMICA OCEÀNICA

ELS MOVIMENTS DELS MARS I ELS OCEANS 
• L'aigua dels oceans i dels mars està sempre en moviment per l'acció dels fenòmens següents:
– Ones: l'aigua puja i baixa de forma circular quan el vent n'agita la superfície.
– Marees: la Lluna atreu l'aigua marina i això fa que en pugi i en baixi el nivell.
– Corrents marins: són com grans rius que circulen pels oceans. N'hi ha de càlids i de freds.No barregen les aigües amb les de l'oceà perquè la temperatura, densitat i salinitat són diferents.

L'ACCIÓ DEL MAR EN EL MODELAT DE LES COSTES
•L’acció de l’aigua, sobretot de les onades i de les marees, modela les costes, desgastant penya-segats i provocant-ne el retrocés.
•Els sediments que els rius dipositen al mar, són arrossegats pels corrents costaners i es dipositen en zones arrecerades, on formen platges, albuferes, etc.

apartat 6 < salta imatges

amunt