Guerra
Freda
Expressió emprada
per a caracteritzar la tensió
que, en el període comprès
entre el 1947 i el 1991, oposà
d’una banda els EUA i el
bloc occidental i de l’altra
l’URSS i el bloc comunista.
Capitalisme
Sistema o mode de
producció caracteritzat per
la tècnica avançada (generalització
de les màquines), la
propietat privada dels mitjans
de producció i la recerca del
màxim benefici (motor del
sistema).
Pluripartidisme
Sistema polític en
què els partits polítics amb
concepcions ideològiques i
estratègiques diferents
participen legalment en la
democràcia parlamentària.
Japó
Estat insular de
l’Àsia oriental, al N del
Pacífic, estès en direcció
NE-SW i que comprèn 3.400
illes, les més importants de
les quals (Hokkaidō,
Honshū, Shikoku i Kyūshū)
ocupen el 97% del territori;
la capital és Tòquio.
Socialisme
Conjunt de
doctrines que, en oposició a
l’individualisme, propugnen
una reforma radical de l’organització
de la societat per la supressió
de les classes socials mitjançant
la col·lectivitzacuó dels
mitjans de producció, de
canvi i de distribució.
Democràcia
popular
Règim polític
establert al final de la
Segona Guerra Mundial a
diversos estats de l’est i
sud-est d’Europa, vigents
fins els anys 1990-91.
Revolució
Cultural
Campanya de
rectificació (zhengfeng)
iniciada per Mao Zedong, amb l’ajut
de Lin Biao, que durà del
1965 al 1976, per tal de
provocar ‘‘un gran salt
endavant en la perspectiva
mental de les masses’’ i
apropar-les més a l’ideal
comunista.
Perestroika
Nom amb què hom
designa el procés de reforma
a l’URSS empresa pel
secretari general del PCUS
Mikhail Gorbačov en
prendre el poder (1985). Glasnost
Nom donat a la nova
política relativa als mitjans
de comunicació empresa per
Mikhail Gorbačov a l’URSS
des del 1985.
Reformisme
Actitud política
segons la qual la transformació
d’una societat, d’un règim
o d’un sistema socioeconòmic
pot realitzar-se dins el marc
de les institucions existents,
mitjançant reformes
legislatives successives i
sense recórrer a la
revolució. Mur
de Berlín
Barrera fortificada
que encerclà el sector
occidental
de
Berlín
del 1961 al 1989.
Un món dividit en blocs
(1945-1991) •En
finalitzar la Segona
Guerra Mundial, el món
estava dominat per dues
grans potències: els Estats
Units
i la Unió
Soviètica. •La
política de blocs
va dur a l’alineament de
nombrosos països del món
en l’un o en l’altre bloc.
•Els
Estats Units
es varen consolidar com la
primera potència
econòmica i militar del
món occidental capitalista
i varen exercir un
lideratge indiscutible. •La
Unió
Soviètica
es va convertir en la força
de l’àmbit socialista,
exercint la seva influència
sobre amplis territoris. •A
mitjan dècada del 1980,
una sèrie de
problemes al bloc soviètic
varen comportar l’inici de
reformes profundes que
provocaren la
crisi del sistema, la
desaparició del socialisme
a l’Europa de l’Est i
l’enfonsament
de l’URSS. •Al
començament de la dècada
del 1990, es va posar
fi a la política de blocs,
sorgida de la Segona
Guerra Mundial, i el món
va entrar en una nova
etapa històrica.
1.1.
L'afermament
de la potència nord-americana •Després de la segona
guerra mundial, els
EUA es van consolidar com
la potència
hegemònica
en el món capitalista i
es van centrar en frenar l’expansió
comunista. •El
predomini dels EUA
descansava sobre tres
pilars: –
La
superioritat
tecnològica
i econòmica. –
El
prestigi
polític. –
La
potència
militar.
•L’actuació
dels Estats Units es va
centrar en dos
objectius:
mantenir la seva
supremacia sobre el món
capitalista i frenar l’expansió
comunista.Per a fer-ho,
van desenvolupar el Pla
Marshall a Europa.
1.2.
L'evolució
política •
En la dècada de 1950,
demòcrates
i republicans
es van rellevar al poder,
i durant la presidència
de Truman es va dur a
terme una forta política
anticomunista (caça de
bruixes). •A
partir de 1960,
la superioritat dels
Estats Units al món va
començar a erosionar-se: –
En
l’àmbit
econòmic,
va haver d’afrontar la
competència d’Europa i
del Japó. –
A
escala social,
es va evidenciar l’existència
d’un sector ampli de
pobres i marginats, així
com un problema de
discriminació racial
respecte a la població
negra. –
En
el pla polític,
va augmentar el temor a
l’URSS, posseïdora de míssils
capaços d’arribar al
territori nord-americà. •
Cap al 1960, quan la
superioritat dels EUA
patia una forta erosió,
va sorgir la figura de
John
F. Kennedy,
que pretenia rellançar l’economia
i la tecnologia i fer
front a les desigualtats
socials i racials. Durant
aquest període es va
consolidar el model de
vida americà, basat en el
consum.
•L’hegemonia
nord-americana se
sustentava també en la
creença en la superioritat
de la seva manera de vida,
basada en l’abundància
i el consum.
•Però
la societat de l’abundància
tenia el seu costat fosc: sectors
socials
amplis quedaven exclosos
de l’opulència.
•Als
anys
seixanta
aquest model
social
va ser contestat.
Les organitzacions de
població negra es van
radicalitzar i la joventut
es va revoltar contra els
valors imperants.
Les
protestes
de
negres i joves, les
massacres a Vietnam, etc.,
van potenciar el sorgiment
d’un cert sentiment
antiamericà.
•Els
EUA també van veure
contestada la seva
hegemonia en l’àmbit
internacional.
1.4.
La influència dels Estats
Units •Els
Estats
Units també
havien establert la seva
influència en molts
països del món: Amèrica
Llatina, el nord d’Àfrica,
Iran, Pakistan, Israel,
etc. •A partir de la dècada de
1970 semblava que
perillava la posició
internacional americana,
per la crisi del petroli,
la derrota a Vietnam, la
invasió soviètica d’Afganistan,
etc. Per fer front a
aquesta situació, a la
dècada de 1980 Reagan va
impulsar una política
exterior intervencionista.
2.1.
La
reconstrucció d'Europa •Després
de la Segona Guerra
Mundial, els països
europeus estaven
arruïnats.
A l’Europa occidental es
van prendre mesures i es
van crear organismes per
garantir la reconstrucció
postbèl·lica. •Un
pas per a la reorganització
econòmica europea va ser
la creació d’una
entitat econòmica de col·laboració
supranacional. •Així,
el 25 de març de 1957,
diversos països van
firmar el Tractat
de Roma,
que va donar origen a la Comunitat
Econòmica Europea (CEE).
2.2.
Els
anys del creixement
econòmic •Als
anys cinquanta, l’Europa
occidental va iniciar un
període de creixement
econòmic. •En
general, es va viure una
millora de la renda per
habitant, una puja dels
salaris i uns índexs
baixos d’atur. •Molts
països van iniciar una modernització
del seu aparell productiu
i els sectors tradicionals
van donar pas a les noves
indústries. •El
desenvolupament es va
veure acompanyat per la intervenció
de l’Estat en matèria
econòmica.
•Es
va produir una incorporació
de la dona al treball.
2.3.
La
democràcia a Europa:
l'Estat del benestar •El
creixement
econòmic va anar
acompanyat a l’Europa
occidental
per la consolidació de sistemes
polítics democràtics. •Les
forces
polítiques
més representatives s’agrupaven
en dues tendències: els conservadors
i els socialdemòcrates. •El
model
europeu
es caracteritza per una més
gran protecció social de
l’Estat (Estat
del benestar). •A
finals
dels anys seixanta
van sorgir a Europa moviments
alternatius
que van plantejar noves
reivindicacions:
antibel·licisme, ecologia,
feminisme, etc.
3.1.
L'ocupació
americana •Després
de la rendició en la
Segona Guerra Mundial, el
Japó va ser ocupat per
les forces nord-americanes,
que van establir un sistema
polític
inspirat en les democràcies
occidentals. •Davant
la por d’una expansió
comunista a la zona del
Pacífic, els Estats
Units
van veure en el Japó el
seu millor
aliat asiàtic. •Per
aquest motiu, els nord-americans
van fomentar la seva ràpida
recuperació econòmica i
li van retornar la
sobirania perduda.
•A
la fi del conflicte
bèl·lic,
el Japó estava destrossat
econòmicament i moralment.
Però, en menys de vint
anys, es va convertir en
la segona
potència econòmica
mundial.
•Aquest
“miracle japonès”
s’explica per diversos
factors: –
L’ajuda
dels Estats Units i la no
existència de despeses
militars. –
La
coexistència de grans
grups industrials i
financers, que controlaven
els sectors bàsics de
l’economia. –
Una
elevada inversió i molta
innovació tecnològica. –
La
superabundància de mà
d’obra i la poca
cobertura social.
3.3.
Les
particularitats del model
japonès •El
creixement ràpid de la
industrialització en un
país sense matèries
primeres ha comportat que
el model japonès tingui
unes particularitats
diferents d’altres països
capitalistes. –
En
primer lloc, el Japó
presenta una de les més altes
densitats urbanes
del món. –
En
segon lloc, la tradició
japonesa exigeix una disciplina
de treball molt rigorosa,
que comporta una alta
productivitat. –
En
tercer lloc, els
treballadors de les grans
empreses disposen d’un treball
assegurat
per a tota la vida. Això
afavoreix una lleialtat a
l’empresa.
4.1.
La
reconstrucció econòmica •En
els quatre anys següents
al final del conflicte
bèl·lic,
l’URSS va reconstruir la
seva economia i va assolir
el nivell de produccióanterior a la
guerra. •Després de la guerra, la
Unió Soviètica va dur a
terme una reconstrucció
econòmica
basada, sobretot, en la
mobilització social i en
el progrés tècnic. –
Es
va donar prioritat a la indústria
pesant,
a la d’armament i a les
comunicacions. –
En
l’agricultura,
van continuar amb les col·lectivitzacions,
alhora que es
desenvolupava la mecanització. •El
creixement econòmic va
ser innegable, però va
originar un model
molt desequilibrat,
que va
debilitar la indústria
del consum.
4.2.
La
societat soviètica •La
societat soviètica
presentava dos grups
socials:
el format per assalariats
i pagesos cooperativistes,
i el dels treballadors
intel·lectuals i
professionals amb algun
privilegi. •La
veritable classe
dominant
la formaven aquells grups
que tenien el poder polític,
especialment els vinculats
al Partit Comunista. •El
conjunt de la població va
assistir paulatinament a
una millora del nivell de
vida, sobretot a partir de
1956.
4.3.
L'evolució política de l'URSS •La victòria bèl·lica va
reforçar Stalin, es va
fomentar el culte a la
seva persona i es van
perseguir els dissidents
polítics. •La
mort
deStalin,
el 1953, va obrir un període
de canvis a l’URSS. En
el XX Congrés del PCUS,
el 1956, es van reconèixer
els greus errors del període
anterior.
•En morir Stalin,
Khruixtxovva obrir un procés de
desestalinització,
certes reformes internes
per millorar el nivell de
vida de la població i
avançar en llibertats, i
un compromís exterior per
la coexistència
pacífica. –
En la política interior,
va imposar un programa
nou de reformes. –
En
la política exterior, va obrir el camí a la coexistència
pacífica
entre els blocs i es va
plantejar l’acceptació
de diverses vies per a la
construcció del
socialisme. •Les
reformes iniciades per Khruixtxov
es van paralitzar el 1964
i ell va ser substituït.
Es va fer secretari
general del partit
comunista a Breixnev.
Es va tornar a imposar un
control ideològic. •A partir de 1964, l’aparell
del règim, encapçalat
per Breznev,
va imposar un altre cop un
immobilisme de ferro que
no va aconseguir
solucionar els
desequilibris econòmics.
5.1.
Les
democràcies populars de
l'Europa de l'Est •Els
Estats de l’Europa
oriental van conformar, a
partir de 1945, règims
polítics
anomenats “de democràcia
popular”. Van
desenvolupar programes de reconstrucció. •La
Guerra Freda va originar
que els països de l’Est
evolucionessin
cap a un alineament
amb la Unió
Soviètica. •A
partir de 1947, la pressió
dels EUA, exercida a
Europa amb el Pla Marshall,
va inquietar els
soviètics. •L’URSS
va forçar els comunistes
de les democràcies
populars a alinear-se amb
la política
exterior soviètica. •Com
a conseqüència, els països
controlats per l’URSS es
van integrar al COMECON,
espècie de “mercat comú”
de l’àrea soviètica.
5.2.
La
influència del model
soviètic •El
model
soviètic
va resultar atractiu en
nombrosos països
descolonitzats, sense
tradició democràtica i que volien
solucionar els seus
problemes econòmics i
socials: –
A
l’Amèrica
Llatina,
el triomf de la Revolució
cubana, el 1959, es va
convertir en el model dels
moviments revolucionaris.
Va
impulsar les guerrilles
per tot el continent, i
també una fugaç
revolució a Nicaragua. –
A Àsia,
la influència va destacar
a la Xina, Corea, Indoxina,
Afganistan i el Pròxim
Orient. –
A
l’Àfrica,
alguns estats del Magrib
van adoptar règims
socialitzants mentre la
influència soviètica
s’estenia a Etiòpia.Algèria i Líbia van ser
socialitzants, i altres
països van rebre suport
de la URSS i Cuba.
6.1.
La
fi del creixement: la
crisi del 1973 •L’economia
dels països
occidentals
industrialitzats va tenir
una greu crisi en el període
1973-1974.
Els orígens d’aquesta
crisi són molt complexos. •El
1973 es va produir la crisi
del petroli. •Únicament
les empreses més fortes
van sobreviure i es va
produir una major
concentració del poder
econòmic. •A
més, per rebaixar els
costos fiscals i salarials,
algunes empreses es van
traslladar a països del
Tercer Món. Així es va
iniciar el procés de deslocalització
industrial.
6.2.
Europa
enfront de la crisi •A
l’Europa occidental, la
crisi va desestabilitzar
les polítiques socials i
econòmiques d’anys
anteriors. •Els
primers anys de la crisi,
els governs
socialistes
o socialdemòcrates
es van recolzar en una forta
intervenció de
l’Estat per generar
ocupació i reactivar l’economia. •La
conseqüència va ser un
increment de la inflació
i un augment del nombre
d’aturats. •El
fracàs d’aquesta política
va dur al poder governs
conservadors. •Finalment,
es va optar per un projecte
d’unitat europea.
6.3.
Reorientació
de la política exterior
dels Estats Units
(1973-1988) •La
crisi econòmica va
afavorir l’agreujament
de la tensió
internacional
i el paper hegemònic dels
Estats Units va començar
a esquerdar-se. •El
1973,
els nord-americans van
haver de retirar-se
del Vietnam,
i el 1979, la guerrilla
sandinista va prendre el
poder a Nicaragua. •El
1981, el nou president
nord-americà, Ronald
Reagan,
va anunciar el rearmament
nord-americà i va
reafirmar la seva política
exterior intervencionista. •Els
Estats Units van abandonar
la política de distensió
i davant els signes de
crisi a l’URSS va
apostar per fer
costat
als sectors
dissidents
dels països
socialistes.
7.1.
Els
problemes del model
soviètic •Durant
dècades l’URSS va ser
la segona potència
militar del món i el
referent per a molts
països,
però la seva economia
tenia problemes
molt greus.
El sistema soviètic
presentava una economia
estancada,
amb una tecnologia
endarrerida i un baix
nivell de vida de la
població. •La
imposició del model soviètic
a l’Europa
de l’Est
es va dur a terme amb
problemes.
7.2.
Les
reformes de Gorbatxov •El
1985, Gorbatxov
va ser elegit secretari
general del Partit
Comunista de l’URSS i va
iniciar un procés
reformista
per fer front als
problemes de l’URSS: –
En
l’àmbit econòmic va
proposar la perestroika,
un pla per revitalitzar
l’economia i augmentar
la producció de béns de
consum. –
En
el terreny polític, la glasnost
va suprimir la censura i
va introduir una certa
democratització. Es va
suprimir el monopoli polític
del Partit Comunista. El1990
es van convocar les primeres
eleccions
lliures. –
Va establir una política
exterior
favorable al desarmament i
va propiciar el diàleg
amb els Estats Units.
7.3.
La
desaparició del bloc de
l'Est •El moviment reformista
acabaria amb els règims
polítics de l’Europa
de l’Est,
i poc després Polònia,
Hongria, Txecoslovàquia,
Bulgària i Romania es van
transformar en societats
democràtiques i
capitalistes i Alemanya es
va reunificar. –
El
moviment
reformista
es va iniciar a Polònia,
on unes eleccions van ser
guanyades pel sindicat catòlic
Solidaritat, enfrontat al
Partit Comunista. –
L’exemple
polonès va ser seguit per
la caiguda dels règims
comunistes d’Hongria,
Txecoslovàquia
i Bulgària. •Els
esdeveniments més
importants van tenir lloc
a l’Alemanya
Oriental.
El novembre de 1989 es va
aconseguir l’obertura
delMur
de Berlín.
L'octubre de 1990, es va
produir la reunificació
d'Alemanya,
amb l'adhesió de la RDA a
la RFA. •Posteriorment, en la
majoria dels països del
Tercer Món van
desaparèixer els règims
socialitzants i es van
acceptar economies de
lliure mercat. Cuba,
Vietnam i la Xina en
serien l’excepció.
7.4.
La
dissolució de l'URSS •Les
reformes de Gorbatxov van
suscitar l’oposició
dels sectors més
immobilistes del PCUS, que
no volien perdre el
monopoli del poder i els
seus antics privilegis. •L’agost
del 1991 aquests sectors
van protagonitzar un cop
d’Estat
militar a Moscou, que va
ser vençut per la resistència
de la població russa. •Així, les reformes
van conduir, després d’un
intent de cop d’Estat, a
la supressió
del règim comunista
i a la divisió
de la URSS
en 15 repúbliques
independents. –
Ieltsin
va decretar la supressió
del règim comunista
i va dissoldre el PCUS. Es
va reconèixer la independència
de les repúbliques bàltiques
i d’Ucraïna i
Bielorússia. –
L’URSS
va acabar dividida en 15
repúbliques independents
i
Gorbatxov va dimitir
del
seu càrrec el 1991.
• Gran potència econòmica
• Dòlar: moneda internacional
• Societat de consum
• Desigualtats socials
• Model de democràcia liberal
• Estat federal. Bipartidisme:
republicans i demòcrates
Europa
Occidental
• Reconstrucció en la
postguerra i període de prosperitat
• Desenvolupament dels sistemes democràtics
• Estat del benestar
• Varietat de partits (conservadors,
socialistes, comunistes)
Japó
• Gran creixement econòmic
• Occidentalització i innovació
tecnològica
• Protagonisme de l’Estat i les
grans empreses
• Sistema liberal parlamentari
→ Crisi del 1973
• Alça del preu del
petroli
• Augment de l’atur
• Augment de la inflació
• Debilitat de l’Estat del benestar.
Reducció de la despesa pública
BLOC
SOCIALISTA
Hegemonia
de l’URSS
(model soviètic)
• Economia planificada
• Gran creixement industrial
• Baix nivell de consum
• Control del PCUS
→ Etapes
- Stalin: culte a la
personalitat
- Khruixov: desestalinització
- Breixnev: immobilisme
Democràcies
populars
• Països de
l’Europa de l’Est
• Control del PCUS
• Creixement econòmic desigual
Expansió
comunista
• Països
descolonitzats d’Àsia i Àfrica
• Presència de partits comunistes en
fronts d’alliberament
• Influència a Cuba i moviments
guerrillers a l’Amèrica Llatina
FI
DEL BLOC SOCIALISTA
Crisi
del sistema soviètic
• Problemes econòmics
• Retard tecnològic
• Dissidència política
Reformes
de Gorbatxov
• Perestroika:
canvis econòmics
• Glasnost:
transparència i participació popular
• Nova política internacional: fi del
domini a l’Europa de l’Est
Enfonsament
de les democràcies populars
• Revoltes a Polònia
i a la RDA
• Caiguda del mur de Berlín
• Fi del socialisme a Hongria, a
Txecoslovàquia, a Romania, etc.
Desaparició
de l’URSS
• Primeres eleccions
el 1990: Ieltsin, president
• Cop d’Estat del 1991: acceleració
de les reformes
• Dimissió de Gorbatxov: dissolució
de l’URSS
• Fi del sistema comunista soviètic
