a


aula de
socials

història

eso - batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA D'ESPANYA I CATALUNYA

   

      

Història d'Espanya i Catalunya
L'ESTAT LIBERAL A ESPANYA (1808-1874)
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
L'Antic Règim
El Nou Règim
Etapes polítiques 1808-1874
El constitucionalisme espanyol
L'oposició al liberalisme
Partits polítics liberals 1833-1868
Personatges destacats 1808-1874

L'Antic Règim

Antic Règim
Organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses.
[+] conceptes
Antic Règim VIQ WIK
Absolutisme VIQ WIK
Feudalisme VIQ WIK
Societat estamental VIQ WIK
Despotisme il.lustrat VIQ WIK

Glossari  Inici


El Nou Règim

Revolució
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat.
[+] conceptes
Il.lustració VIQ WIK
Revolució liberal VIQ WIK
Liberalisme VIQ WIK
Estat liberal VIQ WIK
Construcció de l'Estat liberal a Espanya VIQ WIK
Revolució industrial VIQ WIK
Liberalisme econòmic VIQ WIK
Capitalisme VIQ WIK
Societat de classes VIQ WIK

Glossari  Inici


Etapes polítiques 1808-1874

Etapa
Cadascun dels períodes o les fases d'un procés evolutiu, d'una empresa de llarga durada, etc.
Període
Porció de temps limitat i determinat per l'ocurrència d'algun fenomen.
Fase
Cadascun dels estats successius per què passa una cosa en el curs del seu desenvolupament.

[+] conceptes
Regnat de Carles IV VIQ WIK
Guerra del Francès VIQ WIK
Regnat de Josep I VIQ WIK
Corts de Cadis VIQ WIK
Regnat de Ferran VII VIQ WIK
Regència de Maria Cristina VIQ WIK
Regència d'Espartero VIQ WIK
Regnat d'Isabel II VIQ WIK
Sexenni Democràtic VIQ WIK
Regnat d'Amadeu I VIQ WIK
Primera República VIQ WIK

Glossari  Inici


El constitucionalisme espanyol

Constitució
Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Constitucionalisme
Sistema polític en què el govern és regulat per normes estables, escrites, contingudes en una constitució.
[+] conceptes
Constitució VIQ WIK
Constitucionalisme VIQ ---
Constitucionalisme espanyol --- WIK
Parlamentarisme VIQ WIK
Constitució de Baiona (1808) VIQ WIK
Constitució de Cadis (1812) VIQ WIK
Estatut Reial de 1834 VIQ WIK
Constitució del 1837 VIQ WIK
Constitució del 1845 VIQ WIK
Projecte Constitució del 1852 --- WIK
Constitució nonada del 1856 VIQ WIK
Constitució del 1869 VIQ WIK
Projecte Constitució Federal del 1873 VIQ WIK
Constitució del 1876 VIQ WIK
Constitució del 1931 VIQ WIK
Fuero de los Españoles (1945) VIQ WIK
Constitució del 1978 VIQ WIK

Glossari  Inici


L'oposició al liberalisme

Oposició
Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
Oposició extraparlamentària
Oposició contrària al sistema de democràcia parlamentària, o marginada d'aquest, que no participa en les eleccions legislatives, o que, tot i participar-hi, no obté presència al parlament.

[+] conceptes
Carlisme VIQ WIK
Republicanisme VIQ WIK
Nacionalisme VIQ WIK
Socialisme VIQ WIK

Glossari  Inici


Partits polítics liberals
1833-1868
Partit Moderat VIQ WIK
Partit Progressista VIQ WIK
Partit Democràtic VIQ WIK
Unión Liberal VIQ WIK

Glossari  Inici


Personatges destacats
1808-1874
Carles IV VIQ WIK
Ferran VII VIQ WIK
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies VIQ WIK
Carles Maria Isidre de Borbó VIQ WIK
Isabel II VIQ WIK
Baldomero Espartero VIQ WIK
Ramón María Narváez VIQ WIK
Leopoldo O'Donnell VIQ WIK
Francisco Serrano VIQ WIK
Joan Prim VIQ WIK
Amadeu I de Savoia VIQ WIK
Estanislau Figueras VIQ WIK
Francesc Pi i Margall VIQ WIK
Nicolás Salmerón VIQ WIK
Emilio Castelar VIQ WIK

Glossari  Inici


 

INTRODUCCIÓ

La construcció d'un règim liberal a Catalunya i Espanya

Durant el segle XIX, Catalunya i Espanya va viure un procés de construcció d’un règim polític liberal. En morir Ferran VII va culminar la instauració a Espanya del liberalisme.

Els monarques van veure limitats els seus poders per la Constitució i el Parlament.

Malgrat això, el règim liberal espanyol es va caracteritzar per la intervenció constant de l’exèrcit en la vida política, per una participació molt restringida i per la limitació de llibertats.

Els intents de democratització durant el Bienni Progressista (1854-1856) i, sobretot, el Sexenni Democràtic (1868-1874) van fracassar.


Eix cronològic Espanya 1788-1898

El pas de l'Antic al Nou Règim

Etapa Edat Moderna
Antic Règim
REVOLUCIONS
BURGESES
Edat Contemporània
Nou Règim
Cronologia Segles XVI-XVII-XVIII Segles XIX-XX-XXI
Política Estat absolutista REVOLUCIÓ
LIBERAL
Estat liberal
Economia Predomini de l'economia feudal REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Consolidació de l'economia capitalista
Societat Societat estamental Societat de classes
Etapes polítiques Espanya 1808-1874

Crisi de
l'Antic Règim
(1808-1833)

Guerra del Francès
Josep I / Junta i Regència
(1808-1814)
Regnat de Ferran VII
(1814-1833)
Restauració
absolutista
(1814-1820)
Trienni Liberal
(1820-1823)
Dècada Ominosa
(1823-1833)
Construcció de
l'Estat liberal
(1833-1874)
Regnat
d'Isabel II
(1833-1868)
Època de les regències
(1833-1843)
Regència de
Maria Cristina
(1833-1840)
Regència d'Espartero
(1840-1843)
Majoria d'edat
d'Isabel II
(1843-1868)
Dècada Moderada
(1843-1854)
Bienni Progressista
(1854-1856)
Governs Unió Liberal i moderats
(1856-1868)
Sexenni revolucionari
(1868-1874)
Revolució i govern Serrano
(1868-1870)
Monarquia d'Amadeu I
(1871-1873)
Primera República
(1873-1874)
Segon govern Serrano
(1874)

Partits polítics liberals al segle XIX

amunt

1. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814):
GUERRA I REVOLUCIÓ LIBERAL

1.1. La crisi de la monarquia borbònica

La reacció de Carles IV davant de la Revolució Francesa va ser declarar la guerra a França (1793-1795), temorós de l’expansió de les idees liberals.

La guerra va ser un fracàs i a partir de 1799, Manuel Godoy, el ministre més influent, es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a Gran Bretanya.

Godoy va autoritzar l’exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal (Tractat de Fontainebleau, 1807).

El descontentament d’una part de la població amb les decisions de Godoy va provocar l’esclat del motí d’Aranjuez (1808).


El motí d'Aranjuez (1808)

La crisi de l'Antic Règim

amunt

1.2. La Guerra del Francès (1808-1814)

La guerra contra la França revolucionària i el descontentament de la població amb les decisions de Manuel de Godoy, el ministre més influent de Carles IV, van accelerar la crisi de l’Antic Règim a Espanya.

Després de les abdicacions de Baiona, Napoleó va nomenar el seu germà, Josep Bonaparte, nou rei d’Espanya (1808), que va provocar la rebel·lió popular: el 2 de maig de 1808 Madrid s’aixecà contra les tropes franceses. Era l’inici de la Guerra del Francès.

La guerra es va desenvolupar en tres fases: la resistència popular, protagonitzada pels grups patriotes organitzats en guerrilles; l’ofensiva francesa, que va comportar llargs setges de ciutats espanyoles; i finalment les victòries angloespanyoles.  

Es van crear juntes per dirigir la resistència, coordinades per una Junta Suprema Central, mentre grups de patriotes s’organitzaven en guerrilles.

El 1812, la campanya de Rússia va obligar Napoleó a desplaçar part del seu exèrcit a aquell país.

L’ajuda de les tropes britàniques va ser decisiva i, a finals de 1813, els francesos van abandonar el territori espanyol.

En 1813 es va firmar el Tractat de Valençay, pel qual Ferran VII recuperava la Corona i Napoleó retirava les seves tropes.


La guerra a Espanya

La guerra a Catalunya

amunt

1.3. Les Corts de Cadis

Les abdicacions de Baiona van deixar un buit de poder, ja que el rei Josep I no va gaudir mai de l’acceptació dels espanyols.

Davant del buit de poder, els patriotes van formar Juntes locals i provincials de defensa, i per coordinar el moviment es va crear la Junta Suprema Central, que va convocar una reunió de les Corts espanyoles a la ciutat de Cadis (1810), únic territori no ocupat pels francesos.

Les Corts van decidir que tots els assistents, independentment del seu origen, es reunien en una única Assemblea i el seu vot tenia el mateix pes.

La cambra va redactar la primera Constitució espanyola, aprovada el 1812, que reflectia els principis bàsics del liberalisme polític, i es van aprovar lleis per derogar l’Antic Règim.  

Però la situació bèl·lica va impedir aplicar allò legislat a Cadis.


Les Corts de Cadis

amunt

2. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833):
ABSOLUTISME CONTRA LIBERALISME

2.1. La restauració de l'absolutisme

Ferran VII va tornar a Espanya el 1814. El rei, convençut de la feblesa dels liberals, va impulsar un cop d’Estat mitjançant el qual va clausurar les Corts i va anul·lar la Constitució.

Durant els mesos següents es va produir la restauració de totes les antigues institucions i es va restablir el règim senyorial. Era el retorn a l’Antic Règim.

També va perseguir els partidaris del liberalisme.

Amb el suport dels sectors més liberals de l’exèrcit, els opositors de l’absolutisme van organitzar, entre 1814 i 1820, múltiples pronunciaments, la majoria reprimits.


Ferran VII d'Espanya

amunt

2.2. El Trienni Liberal

El 1820, el pronunciament protagonitzat pel coronel Riego va triomfar, i va inaugurar el Trienni Liberal (1820-1823), que va recuperar la legislació liberal de les Corts de Cadis.  

Les noves Corts van restaurar una gran part de les reformes de Cadis. Es va crear la Milícia Nacional, un cos de voluntaris armats que defensaven l’ordre liberal.

Aquest procés reformista no comptava amb la simpatia de Ferran VII, que va demanar ajuda a les potències europees per restaurar l’absolutisme.

La Santa Aliança va encarregar a França la intervenció militar a Espanya, i el 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís van derrotar els liberals i van reposar Ferran VII com a monarca absolut.

L'enfrontament entre absolutisme i liberalisme


El coronel Riego


Els Cent Mil Fills de Sant Lluís

amunt

2.3. La fallida de l'absolutisme

Entre 1823 i 1833, en la Dècada Ominosa, Ferran VII va haver de fer front a una greu situació econòmica i financera i al conflicte dinàstic generat per voler garantir el tron a la seva filla, Isabel, que va provocar la reacció del seu germà Carles.  

El retorn a l’absolutisme va comportar la destrucció de l’obra legislativa del Trienni. Però els governs de Ferran VII no van saber donar solució als problemes del país:

–  Hi havia una situació econòmica difícil.

Es va produir un conflicte dinàstic. Ferran VII només havia tingut filles i la Llei Sàlica impedia que les dones regnessin a Espanya.

Es va donar el tron a Isabel, gràcies a la Pragmàtica Sanció, dictada pel rei. Però molts absolutistes no van acceptar el canvi.


L'afusellament del general Torrijos (1831)

amunt

3. LA INDEPENDÈNCIA DE L'AMÈRICA HISPANA
(1808-1826)
3.1. Les causes de la independència

Al primer terç del segle XIX, entre 1808 i 1826, es va produir la independència de la majoria de les colònies espanyoles a Amèrica.

Les causes principals d’aquest procés van ser:

–  El descontentament de la burgesia criolla.

La difusió de les idees il·lustrades i dels principis de llibertat i igualtat promoguts per la Revolució Francesa.

L’èxit de la revolta de les colònies britàniques d’Amèrica del Nord, que va acabar amb la proclamació de la independència dels Estats Units el 1776.

amunt

3.2. La fi de l'Imperi americà

Durant la Guerra del Francès a España, a les colònies d’Amèrica també es van crear Juntes, que no van acatar la monarquia de Josep Bonaparte. Aquestes Juntes es van convertir en organismes de poder que pretenien substituir les autoritats espanyoles (es van negar a acceptar l’autoritat de  la Junta Central Suprema) i van iniciar un moviment emancipador.  

Els focus més importants de secessió es van originar a Veneçuela i al Virregnat del Riu de la Plata: el Paraguai i l’Argentina van ser les primeres nacions independents.

Simón Bolívar, a Veneçuela, i Antonio José de Sucre i José de San Martín, a Argentina, van ser els principals líders dels focus més importants de secessió. El 1816 Argentina va proclamar la seva independència i la insurrecció es va generalitzar per tot l’imperi americà.  

Finalment, Espanya va perdre totes les seves colònies, excepte  Cuba, les Filipines i Puerto Rico.


Independència a l'Amèrica hispana

amunt

3.3. Els problemes de les noves repúbliques

Els nous estats americans van néixer amb greus problemes, ja que els interessos dels cabdills locals van impedir la creació d’una Amèrica unida.

Amèrica es va fragmentar en múltiples repúbliques. Es va consolidar el poder dels caps militars i la intromissió constant de l’exèrcit en la vida política.

Es van oblidar les necessitats de la població indígena, negra i de les classes populars. Per això, la societat postcolonial va néixer amb grans desigualtats socials i econòmiques.

amunt

4. L'ÈPOCA DE LES REGÈNCIES (1833-1843):
LA REVOLUCIÓ LIBERAL

4.1. La regència de Maria Cristina de Borbó

Entre 1833 i 1839, durant la regència de Maria Cristina, va destacar la primera guerra carlista i el govern liberal progressista:

– El conflicte dinàstic va significar un enfrontament entre els partidaris de don Carles, coneguts com carlistes, que agrupaven els sectors més tradicionals de la societat, contra els partidaris d’Isabel, integrats per liberals i alguns sectors tradicionals.

– Els progressistes van impulsar una sèrie de reformes per a la construcció d’un règim polític liberal: Constitució de 1837, dissolució del règim senyorial, desvinculació de la propietat, desamortització i economia de lliure mercat.  

La revolució liberal espanyola

amunt

4.1.1. La guerra carlina

A la mort de Ferran VII, es va desencadenar una guerra civil  entre els partidaris de Carles, germà del rei difunt, i els partidaris de Maria Cristina, vídua del rei i mare d’Isabel.

Els partidaris del carlisme (noblesa agrària, clero i pagesia) eren els defensors de l’Antic Règim.

Els isabelins presentaven diferents interessos. La monarquia i la noblesa defensaven el tron i els seus privilegis, però van veure que unint-se als liberals podrien enfrontar-se al carlisme.

La guerra es va prolongar durant set anys (1833-1840). El Conveni de Bergara va posar fi a la guerra, però el carlisme es va mantenir al llarg de gairebé tot el segle XIX.


La guerra a Espanya

La guerra a Catalunya

amunt

4.1.2. Les reformes progressistes

Els liberals estaven dividits en dues faccions: els moderats i els progressistes.

Enmig de la guerra carlista, Maria Cristina va impulsar la formació d’un govern liberal. Primer va intentar fer-ho amb els moderats, però al final va cridar els progressistes al govern.

Entre 1835 i 1837, els progressistes van implantar un règim liberal. Aquest procés va culminar amb la Constitució de 1837, que va inaugurar un període de monarquia parlamentària a Espanya.

El nou text reconeixia la sobirania nacional i els drets individuals, però acceptava el paper moderador de la Corona.

El 1837, els moderats, amb el suport de Maria Cristina, van accedir al govern i van intentar donar un gir conservador al procés de revolució liberal.

Un moviment d’oposició es va alçar contra la regent, que es va veure obligada a dimitir el 1840.

amunt

4.2. La regència d'Espartero

Després va venir la regència d’Espartero (1840-1843). El progressista general Espartero va ser nomenat regent, però les mesures lliurecanvistes i l’autoritarisme amb què va governar li va valer l’oposició del seu propi partit i de bona part del país. Un pronunciament moderat el va obligar a dimitir.  

El 1843, Espartero va dimitir i les Corts van avançar la majoria d’edat d’Isabel II i la van proclamar reina.

amunt

5. EL REGNAT D'ISABEL II (1843-1868):
EL LIBERALISME MODERAT

5.1. La Dècada Moderada (1843-1854)

Entre 1843 i 1854, el Partit Liberal Moderat va estar al capdavant del govern amb el suport de la monarquia:

En aquesta etapa es va consolidar a Espanya un liberalisme conservador i centralista. Es va imposar el sufragi censatari, hi va haver una gran intervenció de la Corona en la política i una limitació de les llibertats.

Es va promulgar la Constitució de 1845 i la sobirania compartida entre les Corts i el rei.

Es va firmar un Concordat amb la Santa Seu (1851), que configurava un Estat confessional.

– Es va veure submergit en una sèrie de problemes: la intromissió de la Corona, el camarillisme, la ingerència política de l’exèrcit i el falsejament electoral.  


Isabel II d'Espanya

amunt

5.2. Del Bienni Progressista a la crisi del sistema isabelí

El 1854 va triomfar un pronunciament militar, amb el suport de progressistes i de moderats descontents que havien fundat la Unió Liberal.

En el Bienni Progressista (1854-1856) van destacar la desamortització de Madoz i la Llei General de Ferrocarrils.  

Entre 1854-1856, els progressistes d’Espartero van intentar restaurar els principis del règim constitucional de 1837 i realitzar reformes econòmiques.

L’última etapa del regnat d’Isabel II (1856-1868) va ser d’alternança en el govern entre els moderats i la Unió Liberal.

En aquests anys es va impulsar una política exterior colonialista (Guerra d’Àfrica) i una política interior basada en una forma de govern autoritària.

L’oposició al règim va anar en augment i van sorgir nous grups polítics, els demòcrates i els republicans.

amunt

6. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874):
EL LIBERALISME PROGRESSISTA

6.1. La Revolució del 1868

La crisi del sistema isabelí va ser el resultat d’una sèrie de factors:

A partir de 1866 es va produir una crisi econòmica greu.

– Hi havia un desgast polític del règim isabelí, un descrèdit de la monarquia borbònica.

– Difusió dels nous ideals democràtics.

Tot plegat va desencadenar una revolució contra la monarquia. Els insurrectes eren els grups marginats del poder: unionistes, progressistes i demòcrates.

El 1868 va triomfar un pronunciament contra Isabel II (La Gloriosa). El moviment va esclatar  amb la insurrecció de l’esquadra del brigadier Topete a la badia de Cadis.

Es va formar un govern provisional que va impulsar un programa de reformes.

Finalment, es van elegir unes noves Corts, que van aprovar la Constitució de 1869, de caràcter democràtic, que va optar per una monarquia democràtica.

La Constitució de 1869 establia la monarquia com a forma de govern i es va haver de buscar un rei entre les dinasties europees. L’elegit va ser Amadeu de Savoia.

amunt

6.2. La monarquia democràtica (1870-1873)

El nou monarca, Amadeu de Savoia (1870-1873), va tenir l’oposició de moderats, carlistes i de l’Església, que es van mantenir fidels als Borbó. Molts demòcrates es van proclamar republicans.

A més, el nou rei va haver de fer front a l’esclat de dos conflictes armats: una insurrecció a l’illa de Cuba (1868) i una nova guerra carlina, que es va iniciar el 1872.

Amadeu de Savoia va renunciar al tron al febrer de 1873

amunt

6.3. La Primera República (1873-1874)

Davant l’abdicació del rei, les Corts espanyoles van votar la proclamació de la República (1873).

La República va néixer amb possibilitats escasses d’èxit, encara que fou rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les ciutats.

Entre 1873 i 1874 es va instaurar la Primera República. Els republicans tenien un programa ampli de reformes socials i es va pretendre organitzar l’Estat de forma federal. 

Els problemes van ser diversos: divisió a dins del republicanisme, guerres carlista i cubana, cantonalisme i oposició de sectors monàrquics.  

El gener de 1874, un cop d’Estat protagonitzat pel general Pavía va dissoldre les Corts i va entregar la presidència de l’executiu al general Serrano, però la base social optava pel retorn de la monarquia.  

amunt

Esquemes del tema

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (1788-1833)

CRISI DE LA MONARQUIA
(1788-1808)

• Impacte de la Revolució Francesa
• Guerres amb França: Guerra Gran (1793-1795)
• Godoy, primer ministre
• Aliança amb França (Tractat de Fontainebleau del 1807)

• Inici de l’arribada de tropes franceses a Espanya

- Motí d’Aranjuez. Caiguda de Godoy
- Abdicació de Carles IV. Ferran VII, rei

GUERRA DEL FRANCÈS
(1808-1814)

Causes

• Abdicacions de Baiona. Josep I Bonaparte, rei
• Insurrecció popular del 2 de maig del 1808

Inici

• Buit de poder. Incapacitat de les autoritats per enfrontar-se a la invasió
• Formació de juntes    Junta Suprema Central
• Resistència popular: guerrilles i setges

Posició ideològica

• Afrancesats

• Front Patriòtic

- Absolutistes, liberals i il.lustrats

Evolució del conflicte

• Èxits inicials: el Bruc, Bailèn
• Napoleó a Espanya. Domini de la Península el 1809
• Guerra de guerrilles. Desgast francès
• Ofensives angloespanyoles (1812-1813)
• Retirada de Napoleó

Annexió de Catalunya

• Annexió a l’Imperi (1812)
• El català, llengua oficial
• Reformes econòmiques i jurídiques
• Resistència popular

Corts de Cadis.
Constitució (1812)

• La Junta Suprema Central convoca les corts. Reunió el 1810 a Cadis
• Elaboració de la Constitució, promulgada el 19 de març del 1812
• Caràcter liberal i abolició de l’Antic Règim

LIBERALISME I ABSOLUTISME
(1814-1833)

Restauració de l’absolutisme
(1814-1820)

• Tornada de Ferran VII (març del 1814): derogació de la legislació de Cadis
• Persecució de liberals i restabliment de l’Antic Règim
• Greu situació econòmica
• Pronunciaments liberals

• Independència de les colònies americanes

- Buit de poder (1808)
-  Protagonisme dels criolls il.lustrats
- Creació de juntes revolucionàries
- Proclamació de la independència
- Guerres (1814-1824)
- Derrota espanyola i pèrdua de les colònies

Trienni Liberal
(1820-1823)

• Pronunciament de Riego
• Ferran VII jura la Constitucuió del 1812
• Reformes liberals. Enfrontament amb el rei, l’Església, els nobles i els pagesos
• Aixecaments reialistes a Catalunya

Dècada Ominosa
(1823-1833)

• Actuació de la Santa Aliança i els Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823)
• Restauració de Ferran VII i tornada a l’absolutisme
• Persecució dels liberals i pronunciaments
• Descontent de la noblesa, el clero i els pagesos. Guerra dels Malcontents (1827)
• Greus problemes econòmics
• Problema dinàstic: carlins i isabelins
• Mort de Ferran VII

         

amunt

LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL (1833-1868)

LES GUERRES CARLINES
(1833-1849)

Adversaris

• Carlins

- Defensaven l’Antic Règim i la monarquia absoluta
- Suports socials: la noblesa rural, el clero i la pagesia
- Implantació a Catalunya, País Basc i Navarra

• Isabelins

- Proposaven l’abolició de l’Antic Règim i la implantació d’un Estat liberal
- Suports socials: l’alta noblesa, els funcionaris, la burgesia i les classes populars urbanes

Etapes

• 1833-1836: expansió i victòries carlines
• 1836-1840: afebliment dels carlins, “expedicions” i victòria liberal
• 1846-1849: Guerra dels Matiners a Catalunya

LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
(1833-1843)

Revolució Liberal

• S’inicia l’any 1836 amb l’arribada dels progressistes al poder per les revoltes populars (bullangues)

• Reformes principals

- Constitució del 1837: sufragi censatari

- Reforma agrària liberal

- Abolició del règim senyorial
- Desvinculació
- Desamortització

- Mesures liberalitzadores de la indústria i del comerç

Estat liberal

• Fonamentat en

- Sobirania nacional, constitucionalisme i parlamentarisme
- Alternança en el poder: moderats i progressistes
- Marginació del sistema: demòcrates i republicans

• Inestabilitat política

- Intervenció de l’exèrcit: pronunciaments
- Frau electoral i intromissió de la corona
- Revoltes populars per aconseguir el canvi polític

• Etapes

-Regència de Maria Cristina
(1833-1840)

- Governs de transició (1833-1835)
- Governs progressistes (1835-1837)
- Retorn dels moderats (1837-1840)
-Regència d’Espartero
(1840-1843)

- Govern dels progressistes
- Autoritarisme del regent. Bombardeig de Barcelona
- Oposició de Catalunya (la Jamància)

L’ETAPA MODERADA
(1843-1868)

Dècada Moderada
(1844-1854)

• Bases ideològiques: liberalisme doctrinari (llei i ordre). Constitució del 1845
• Suports socials: burgesia terratinent, corona, part de l’exèrcit, Església

• Institucionalització de l’Estat

- Centralisme
- Uniformisme

- Concordat amb la Santa Seu
- Reforma de l’administració
- Reforma fiscal i jurídica (Codi Penal)
- Creació de la Guàrdia Civil

Bienni Progressista
(1854-1856)

• Pronunciament del 1854: govern de progressistes i Unión Liberal

• Legislació econòmica

- Desamortització de Madoz
- Llei de ferrocarrils

• Conflictivitat social: inici de l’obrerisme

Crisi del moderantisme
(1856-1868)

• Governs unionistes
(1856-1863)

- Estabilitat política i creixement econòmic
- Política exterior de prestigi: Indoxina, Mèxic i el Marroc

• Governs moderats
(1863-1868)

- Autoritarisme del govern i repressió de l’oposició
- 1866: crisi econòmica
- Pacte entre unionistes, progressistes i democràtics per derrocar Isabel II

                     

amunt

EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

Econòmiques

• Crisi financera (ferrocarrils)

• Crisi industrial

- Tancament d’empreses
- Crisi cotonera

• Crisi de subsistències

- Salaris baixos
- Preus alts

Polítiques

• Desgast del govern moderat

• Organització de l’oposició

- Unionistes
- Progressistes
- Democràtics

Pacte d’Ostende
contra Isabel II

REVOLUCIÓ I GOVERN PROVISIONAL
(1868-1870)

Setembre del 1868

• Insurrecció de l’exèrcit a Cadis
• Juntes revolucionàries. Creació de la Junta de Catalunya
• Victòria dels revolucionaris a Alcolea
• Exili d’Isabel II

Govern provisional

• Govern de Prim      • Llibertats públiques
• Convocatòria d’eleccions
• Constitució del 1869 (liberalisme democràtic)

• Problemes amb

- Republicans   - Pagesos   - Obrers
  Revoltes federals

• Cerca d’un nou monarca

MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA
(1871-1873)

Suports

• Prim (assassinat el 1870)
• Coalició governamental
• Classes mitjanes

Oposició

• Moderats      • Aristocràcia

• Església          • Sectors de l’exèrcit

Problemes

• Conflictes bèl.lics

- Revolta carlina
- Guerra de Cuba

• Discrepàncies entre la coalició governamental: renúncia d’Amadeu I

PRIMERA REPÚBLICA
(1873-1874)

Proclamació de la República

• República de caràcter federal
• Constitució del 1873 (no promulgada) basada en la del 1869
• Oposició dels conservadors

Governs

• Figueres: mesures populars

- Supressió dels consums
- Supressió de les quintes

• Pi i Margall: sorgiment del moviment cantonal

• Salmerón

- Repressió del cantonalisme
- Renúncia per tal de no signar penes de mort de cantonalistes

• Castelar

- Línia republicana unitària i més conservadora
- Ruptura amb el federalisme
- Repressió de les revoltes socials

Cop d’Estat del general Pavía
(gener del 1874)

• Dissolució de les corts

• Govern de Serrano per

- Restablir l’ordre
- Acabar amb el carlisme i amb el cantonalisme
- Preparar la tornada d’Alfons XII

• Pronunciament de Martínez Campos

amunt

Enllaços del tema

Documents
Crisi de l'Antic Règim (1788-1833)
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]
Construcció de l'Estat liberal (1833-1868)
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]
Sexenni Democràtic (1868-1874)
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]
Altres documents

Graella etapes polítiques 1808-1874
Graella forces polítiques 1808-1874
Comparativa de textos constitucionals

Presentacions
Espanya 1788-1833 [ppt]
El segle XIX espanyol (34 diapositives)
La construcció de l'Estat liberal (43 diapositives)

Webs
Fets bàsics Història de Catalunya
La línia del temps (1000 aC - 2000)
Socials en xarxa [cat]
Guerra del Francès
Regnat de Ferran VII
Regnat d'Isabel II
Sexenni Revolucionari
Buxaweb [cat]
Guerra del Francès
Regnat de Ferran VII
Emancipació colònies americanes
Carlisme
Regnat d'Isabel II
Sexenni Revolucionari
Wikipedia [cast]
Guerra del Francès
Regnat de Ferran VII
Regnat d'Isabel II
Sexenni Revolucionari
Altres webs destacades
ArteHistoria: La España de los Borbones [cast]
Liberalisme i Romanticisme en temps d'Isabel II [cast]
El Sexenni Revolucionari [cast]
Documents de l'epoca del Sexenni [cat]

Audiovisuals
Història d'Espanya 1788-1874 [5:25] [cast]
De la guerra del Francès a la Restauració [25:19] [cat]
La Revolució Liberal (1808-1814) [26:04] [cast]
Absolutisme i Liberalisme (1814-1833) [32:33] [cast]
La consolidació del liberalisme (1833-1868) [1:09:23] [cast]
La primera guerra carlina (1833-1839) [10:00] [cast]
Les regències de Maria Cristina (1833-40) i Espartero (1840-43) [12:50] [cast]
El Sexenni Democràtic (1868-1874) [32:18] [cast]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 
 

amunt

 

Inici

   

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà