Economia
Activitat humana que
consisteix en la producció,
distribució, intercanvi i
consum de béns i serveis.
Catalunya Catalonha
en aranès, Cataluña
en castellà. És un país
europeu situat a la
Mediterrània occidental,
constituït com a comunitat
autònoma dins l'Estat
espanyol. Se situa a la costa
nord-est de la península
Ibèrica i limita al nord amb
Andorra i França, a l'oest amb
l'Aragó, al sud amb el País
Valencià i a l'est amb el
L'economia
catalana •Des
de 1985 l’economia
catalana
ha tingut un procés d’expansió
constant que l’ha
portada a créixer a un
ritme elevat, superior al
de la mitjana espanyola. •Aquest
creixement és el resultat
d’un procés de
modernització i de
reestructuracióde tot el conjunt
productiu català per
assolir més
competitivitat i
adaptar-se a les exigències
de la Unió Europea. •El
sector
primari
és poc important. A
Catalunya és el
sector
dels serveis
el que
constitueix el principal
sector econòmic.
CARACTERÍSTIQUES
DEL SECTOR PRIMARI •A
Catalunya la població que
treballa al sector primari
és
un 2,5%. Les terres d’ús agrícola
es localitzen sobretot a la
Depressió Central, al delta de
l’Ebre i a les planes del
litoral. •En
el sector pesquer hi treballa
poc més de l’1% de la població
activa ocupada, perquè els
recursos marins són poc
abundants.
L'AGRICULTURA •L’agricultura
catalana es caracteritza per la petita
dimensió de les explotacions,
un
alt nivell de mecanització
i una àmplia diversitat
de conreus,
tant de secà com de regadiu. •
Dos
aspectes importants del sector
primari català són:
– El
desenvolupament de grans complexos
agroindustrials,
que transformen els productes
agropecuaris
(producció de
carn de porc i de pollastre,
elaboració d'embotits i de vi i
cava, producció
de
suro...).
–
Estancament
i envelliment de la població
agrària
per
l'emigració de la joventut a
zones
urbanes. •Malgrat
la modernització de les
explotacions, l’evolució del
camp ha tingut unes conseqüències
negatives per a la població
rural.
CONSEQÜÈNCIES
DE LA POLÍTICA AGRÀRIA I
PESQUERA DE LA UNIÓ EUROPEA A
CATALUNYA •La
política de la UE ha tingut
conseqüències en el sector
primari català: -
Mantenir
un nombre suficient d’agricultors
perquè assegurin
la producció
d’aliments i preservin
l’existència d’un paisatge
agrari familiar.
-
Evitar
l’emigració dels agricultors
i ramaders del medi rural per
garantir una certa protecció
del medi ambient.
-
Potenciar
el desenvolupament
de les regions
més endarrerides
amb l’ajut dels fons monetaris
de la Unió Europea.
-
Establir
un control
sobre la pesca.
EL
PAISATGE AGRARI MEDITERRANI •
A
Catalunya trobem paisatges
agraris
semblants als de la
resta de la Península Ibèrica. •
El
paisatge agrari mediterrani
es
dóna a la franja costanera de
Catalunya. De nord a sud s'hi
poden distingir quatre zones
diferents d'espais agraris: – El nord,
més humit (pluges suficients), s'especialitza en
farratges i destaca pel bestiar
boví, oví i porcí.
– Al Maresme i
al Baix Llobregat sobresurt
l'agricultura de
regadiu: fruites, hortalisses i
plantes ornamentals.
–
Del Garraf
cap al sud,
predominen lesterres
de
secà
(les de regadiu hi són escasses): vinya, fruits
secs, cereals.
-
La
plana
del delta de l’Ebre
forma una gran extensió de
regadiu especialitzada en el
conreu de l’arròs
i de les hortalisses.
EL
PAISATGE AGRARI DE L'INTERIOR •
El
paisatge agrari de l'interior
és diversificat. El regadiu
domina
al costat dels grans rius:
arròs, blat de
moro, farratges, fruites i
hortalisses. A les altres zones
hi ha secà
(cereals, olivera,vinya),
ramaderia ovina i, sobretot,
ramaderia intensiva de porcs i
d'aviram.
EL
PAISATGE AGRARI A LES ZONES DE
MUNTANYA •
El
paisatge agrari de les zones
de muntanya,
a causa del relleu, està
especialitzat en la ramaderia
(extensiva i
intensiva), destinada a la
producció de carn i de derivats
làctics, i enl'explotació forestal
per
obtenir fusta i llenya.
L'agricultura és poc destacada.
ELS
RECURSOS ENERGÈTICS DE
CATALUNYA
•
A Catalunya, la demanda
energètica
s'ha duplicat en els darrers
vint anys i ha obligat ha importar
energia,
degut a la producció
insuficient
dels recursos locals.
• Els recursos
energètics propis
de Catalunya són: -
Carbó.
Malgrat que hi ha recursos
puntuals al Pirineu i a la
Depressió Central, la
producció és escassa i de poca
qualitat.
-
Petroli
i gas natural.
A la plataforma litoral es van
descobrir alguns jaciments de
petroli i gas amb escasses
reserves i de baixa qualitat. -
Energia
elèctrica.
La producció d’energia elèctrica
a gran escala s’obté, des de
fa un segle, dels
rius pirinencs. -
Energia
nuclear.
A Catalunya hi ha tres centrals
nuclears: Ascó I, Ascó II i
Vandellòs II. Produeixen el 40%
de l'energia nuclear de l'Estat
espanyol.
-
Energies
renovables diferents de la
hidroelèctrica:
biocarburants, energia eòlica i
biogàs. En creixement en els
darrers anys.
LA
CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA •Entre
el 1998
i 2007 Catalunya experimenta un
ràpid creixement de la seva
economia gràcies, sobretot, al
sector de la construcció. •
El boom
de la construcció
s'explica per diverses raons:
- Creixement de la demanda de
vivendes (joves, immigrants...)
- Bones expectatives per l'alça
contínua dels preus
de l'habitatge.
- Enormes guanys
immediats.
- Ajuts
públics
a l'adquisició d'habitatges.
- Facilitats a la concessió
de crèdits
i hipoteques,
amb interessos molt baixos.
•
La construcció de vivendes va
provocar l'augment de la
superfície construïda i, de
vegades,
impacte sobre el medi natural.
•
Des del 2007, amb la
crisi
financera,
el sector de la construcció
se'n ressenteix clarament (caiguda
de les vendes, atur...).
ELS
INICIS DE LA INDÚSTRIA CATALANA •A
Catalunya l’activitat
industrial va començar a finals
del segle XVIII amb petits
nuclis de producció tèxtil i
metal·lúrgica, a Barcelona i
als eixos dels rius Llobregat i
Ter. •El
desenvolupament industrial
atragué persones de les àrees
rurals catalanes i d’arreu de
l’Estat espanyol i afavorí
l’aparició d’un sòlid entramat
urbà
a Catalunya. •La
construcció de centrals
hidroelèctriques
possibilità noves
localitzacions per a les fàbriques
i la mecanització del tèxtil
va facilitar la creació de
tallers metal·lúrgics i de
fabricació de maquinària. •El
port
de
Barcelona facilità l’entrada
de matèries primeres.
LA
INDÚSTRIA DELS ANYS 60 •
A la dècada de 1960 la crisi
de la indústria tèxtil
va suposar un canvi tecnològic
i social: renovació de
maquinària i de productes,
introducció de tècniques, etc. •
En aquesta època la indústria
catalana es diversifica
i es modernitza.
Començà a destacar la indústria
química i
la
del metall,
als polígons industrials del
Barcelonès, Vallès, Baix
Llobregat i Camp de Tarragona. •
Més tard s’hi van afegir
indústries relacionades
amb l’alimentació,
la indústria de components
elèctrics,
les arts
gràfiques
i el món
editorial.
També van emergir les telecomunicacions
i
la informàtica. •
El gran creixement industrial
provoca una nova i molt gran onada
immigratòria,
procedent de zones rurals
d'Espanya.
EL
PROCÉS DE DESINDUSTRIALITZACIÓ •
La crisi del petroli (1973)
comporta un procés de desindustrialització
i de deslocalització,
que afecta greument Catalunya.
•
Les conseqüències d'aquest
procés són:
- El tancament de moltes
empreses, que ha fet
desaparèixer moltes fàbriques
dels nuclis urbans,
transformasnt moltres ciutats
catalanes.
- L'augment de l'atur ha estat
una constant des de la dècada
del 1970.
- La pèrdua del pes de la
indústria en l'economia
catalana, superada pels serveis. - La població ocupada en el
sector industrial ha passat del
43% (1977) al 23% (2006).
LA
INDUSTRIAL ACTUAL •Catalunya
segueix sent la "fàbrica
d'Espanya"
(aporta el 25% del total de la
producció industrial espanyola)
i
disposa d’un teixit
industrial força diversificat i
ben
estructurat,
comparable al d'altres regions
europees. •Els
sectors més representatius
són:
- el metall
(automòbils, maquinària,
transformació de peces)
-
el
químic
(indústria petroquímica,
farmacèutica, fibra sintètica)
-
el
tèxtil -
l'electrònica
-i
l’alimentació. •
Darrerament, s'han
reduït considerablement
els sectors del tèxtil i la
confecció, de la fusta, el suro
i els mobles, i del paper i les
arts gràfiques.
ESTRATÈGIES
DE CREIXEMENT INDUSTRIAL
•
L'estructura productiva
tradicional de Catalunya (predomini
d'empreses petites i familiars,
orientades al mercat espanyol)
ha deixat pas a una internacionalització
progressiva
de l'economia catalana, que s'hamaterialitzat en nombroses
inversions per part de multinacionals
estrangeres. •
Les empreses locals han hagut
d'adoptar
noves estratègies
de producció i de mercat per
ser més competitives. La
competència ha alentit els
ritmes del creixement industrial
català.
LES
INDÚSTRIES CULTURALS •
Catalunya ha introduït els nous
sistemes i productes industrials
característics de la societat
de la informació i del
coneixement,
i es capdavantera en moltes de
les indústries
culturals
(editorials, multimèdia,
mitjans de comunicació social).
• Aquestes activitats ocupen
pocs treballadors, però generen
moltes sinèrgies i inversions
paral.leles i atreuen més
inversors i visitants.
EL
SECTOR SERVEIS A CATALUNYA •Des
de la segona meitat del segle
XX, el sector serveis ha
experimentat un fort creixement
a Catalunya fins a convertir-se
actualment en el sector més
rellevant de l’economia
catalana. •Dins
d’aquest sector sobresurten el
comerç
iels
transports. •Però
l’activitat dels serveis que
ha crescut més les últimes dècades
ha estat el turisme. •També
ha estat important l’evolució
de serveis
socials
com l’educació i la sanitat.
LES
ACTIVITATS COMERCIALS •El
comerç té un pes molt destacat
en el conjunt de l’economia
catalana. •En
el comerç
interior
hi predomina el comerç
al detall,
caracteritzat per un
baix volum de vendes, empreses
de tipus familiar, etc. -
A
partir de la segona meitat de la
dècada de 1980 el comerç va
experimentar una renovació
estructural amb l’aparició de
les grans superfícies
i una
xarxa d’establiments més
moderns, especialitzats i
competitius. •En
el
comerç exterior hi
predominen els productes
industrials.
- Catalunya exporta
vehicles
de motor, productes químics,
maquinària, equipaments
mecànics,
productes alimentaris i begudes.
- Importa
productes químics, vehicles de
motor i productes alimentaris.
- La
balança
comercial
és
deficitària.
XARXA
DE TRANSPORTS I COMUNICACIONS •Xarxa
de carreteres.
A Catalunya la xarxa de
carreteres tradicionalment ha
mantingut una configuració
radial
centrada a Barcelona. Dues noves
rutes s’aparten de l’estructura
radial tradicional: l’Eix
Transversal (Lleida-Girona)
i
l’Eix
de l’Ebre
(Tortosa-Lleida). •Xarxa
de ferrocarrils.
Les línies
de rodalies de RENFE
i els
Ferrocarrils
de la Generalitat
fan les funcions de metro
interurbà de l'àrea
barcelonina. El 1997 entrà en
funcionament l’Euromed
a Alacant, un tren d’alta
velocitat, i el tren
d’alta velocitat (AVE) entre
Barcelona i Madrid, línia que
en el futur ha de connectar amb
París. •Ports
i aeroports.Barcelona
i
Tarragona
són els ports amb més activitat
comercial.
Catalunya compta amb quatre
aeroports: Barcelona
(el més important),
Girona,
Reus i
Sabadell.
L'OFERTA
TURÍSTICA A CATALUNYA •
Catalunya
s’ha especialitzat en el turisme
de vacances de costa,
explotat pels grans operadors de
viatges estrangers que
comercialitzen vacances d’una
o dues setmanes
a baix
cost. •
Oferta
d’allotjament turístic.
A causa de la seva llarga
tradició com a centre turístic,
Catalunya té una gran capacitat
d’allotjament,
una de les més importants de
l’Estat espanyol.Avui es
disposa de més de 500000 places
turístiques. •
Oferta
turística.Malgrat quela major part de
l'oferta es concentra a la costa
(més del 60%), el turisme
d'hivern diversificales opcions
turístiques.
Així, l'oferta
turística
catalana es basa en:
– Els
nombrosos espais
naturals protegits
i
el turisme rural interior
(turisme
de qualitat).
– L'oferta
arquitectònica, cultural i de
restauració de
Barcelona, que ha incrementat
significativament
i
qualitativament l'oferta
hotelera.
– El caràcter
de Barcelona com a ciutat de fires
i congressos,
coma a
seu
de grans empreses
i com a escala dels
circuits
de creuers.
PROCEDÈNCIA
DELS TURISTES •
El
nombre de visitants supera els
30 milions, la majoria de
països de la UE, però també
del'Europa de
l'Est, dels EUA, del Japó i
d'altres indrets d'Espanya.
CATALUNYA,
UNA REGIÓ D'EUROPA •
Catalunya
és una de les comunitats
autònomes més pròsperes
d'Espanya. És també una regió
amb personalitat
pròpia en l'Europa
de les regions
i
intenta convertir-se en un dels
principals
pols de
producció de la UE gràcies a
la seva situació
estratègica. •
Els punts
forts
de
Catalunya davant la UE són:
– Bones
comunicacions amb la Península
i amb Europa.
– Integració
en l'eix de desenvolupament
francoitalià.
– La seva
cultura industrial i un sector
terciari sòlid.
– Bones
infraestructures i equipaments
socials.
– Bones
condicions de les universitats
catalanes. •
Les
limitacions
de
Catalunya davant la UE són:
–
Desenvolupament dual: zones molt
dinàmiques i altres zones massa
estancades.
– Sectors
industrials desenvolupats i
d'altres de febles.
– Contaminació (rius i
ciutats) i poca aigua.
Economia
![Recursos naturals a Catalunya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema03-vicens2bat.gif){kind=link}
![El sector primari a Catalunya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema05-vicens2bat.gif){kind=link}
![La indústria a Catalunya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema06-vicens2bat.gif){kind=link}
![Els serveis a Catalunya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema07-vicens2bat.gif){kind=link}
![Comerç i transports a Catalunya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema08-vicens2bat.gif){kind=link}
![Catalunya a la Unió Europea i a Espanya (esquema llibre de text Vicens) [jpg]](../images/resum-geo-tema15-vicens2bat.jpg){kind=link}